Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dies 3 i 4: Nova Huta, barri jueu, gueto de Cracòvia (4 de juny de 2017) i retorn cap a casa (5 de juny de 2017) (VII)

Continuant amb l’excursió, la guia ens mostra un bar que com a taules, té antigues taules de màquines de cosir. Una de les altres parades que fem és un dels escenaris de la pel·lícula de la “Llista de Schindler”. I quan ja ens dirigim cap al pont de l’amor, a on hi ha escultures penjants, cauen les primeres gotes de pluja. No tinc temps d’escoltar gaire el que diu la noia, més aviat tenim feina a resguardar-nos de la pluja que ja cau de manera incessant i forta. Com podem, ens resguardem sota un balcó i esperem que amaini la tempesta. Finalment, quan ho fa, anem tirant i ja entrem al que és el gueto de Cracòvia (https://en.wikipedia.org/wiki/Krak%C3%B3w_Ghetto; https://www.cracovia.net/podgorze; https://curiosascuriositatis.wordpress.com/2015/03/13/la-liquidacion-final-del-gueto-de-cracovia/) . Abans d’entrar-hi, s’hi veu una bonica església davant.. i ja som dins. Ho sabem pel que ens conta la Haizea, ja que no hi ha res que ho recordi. Ara és com un zona més de la ciutat, una zona més aviat residencial. D’allí, els jueus no en podien sortir, estaven confinats. Si en sortien, era per anar a treballar i tornar a estar tancats en condicions infrahumanes, o bé, en sortien per anar a morir a camps de la infàmia com Auschwitz. De fet, podem veure un tros del mur que delimitava el gueto. La veritat és que no és gaire alt, però la gent tenia por de saltar-lo; segona la guia, té forma de làpida. Allí també ens explica algunes històries, com la vida de Romand Polanski (https://ca.wikipedia.org/wiki/Roman_Polanski ), que va estar pres al gueto de Cracòvia i que se’n va escapar de nen, segons conta ell mateix. Referent a això, està ben relatat a viquipèdia, al següent paràgraf: “Polanski va néixer a París el 1933 en el si d'un matrimoni d'emigrants jueus polonesos. El seu pare Ryszard Polański, pintor d'escàs èxit, es va canviar el cognom el 1932 i va passar a anomenar-se Ryszard Liebling, de manera que el nom legal de Polanski va ser Rajmund Roman Thierry Liebling, fins a la seva tornada a Cracòvia (Polònia), a primers de juliol de 1936, on va recuperar el seu cognom original polonès i va passar a dir-se Rajmund Roman Thierry Polański, responent al sobrenom de Romek, diminutiu de Roman. La seva mare, de soltera anomenada Bula Katz, era d'origen rus i es va educar en la religió catòlica perquè la seva mare ho era, encara que el seu pare (avi patern de Polanski), de cognom Katz, era jueu asquenazita. Bula Katz era una dona sofisticada -va servir de model a Faye Dunaway en Chinatown i estava divorciada quan es va casar amb Ryszard Liebling el 1932. Només van tenir un fill junts. Es van instal·lar al número 5 de la rue Saint-Hubert, a París, on va viure Polanski els tres primers anys. En l'arbre genealògic de Polanski, per tant, hi ha arrels jueves en un 75% (els seus avis paterns i el seu avi matern, Katz) i un 25% d'arrels russes catòliques (la seva àvia materna). Els pares de Polanski no practicaven la religió jueva i Roman Polanski no va rebre educació religiosa, ni jueva ni tampoc catòlica, ni a París ni després a Cracòvia.
Pels seus orígens jueus, va experimentar en carn pròpia els mals de la Segona Guerra mundial, ja que poc abans de començar el conflicte es va mudar amb els seus pares de París a Cracòvia (Polònia), creient que hi estarien més segurs. El fet d'instal·lar-se a Polònia va esdevenir la primera, de les moltes, desgràcies de la seva vida. Durant la guerra, va perdre la seva mare -catòlica, però "classificada racialment" com a jueva per part de pare- en el camp d'extermini d'Auschwitz, en algun moment de 1943, al costat d'altres familiars. El seu pare, malgrat que va estar també reclòs dos anys al camp d'extermini de Mauthausen-Gusen, va sobreviure, i es convertí en un dels pocs supervivents polonesos de l'Holocaust. Durant la guerra, Polanski va sobreviure al gueto de Cracòvia i després, després de viure com un captaire al carrer, va aconseguir escapar dels nazis fent-se passar per fill catòlic en famílies d'acollida, primer els Wilk, a Cracòvia, després els Putek i els Buchala, al poble de Wysoka, a partir de juliol de 1943 i fins a l'alliberament per l'exèrcit soviètic al gener de 1945, tal com va relatar el cineasta en les seves memòries.
Tot i que és molt interessant, continuem caminant, ja que, de nou, cauen gotes, cada vegada més grans. Ja estem arribant a la part final de la nostra excursió, que és la plaça dels herois del gueto (https://www.cracovia.net/podgorze; http://www.krakowtraveltours.com/es/guia-de-viajes/que-ver/plaza-de-los-heroes-del-gueto). Allí, avui en dia, hi ha setanta cadires de bronze, per rememorar a les persones que van viure i morir al gueto. Avui, les cadires estan cobertes d’una mena de ganxet. La pluja comença a caure amb molta intensitat i ens hem de resguardar a l’entrada del tramvia. La Haizea ens conta algunes històries relacionades amb herois i heroïnes del gueto. Ens assenyala a on hi ha una farmàcia, la de Tadeus Pankiewicz, que era farmacèutic, però no jueu. Ell podia entrar i sortir del gueto de manera bastant lliure (quan el tramvia passava per l’interior del gueto, no es parava) i ajudava portant medicines a la zona (http://xtec.gencat.cat/web/.content/centres/celebracions/2016/holocaust/documents/Tadeusz-Pankiewicz_farmacia-gueto.pdf; https://en.wikipedia.org/wiki/Tadeusz_Pankiewicz). Va sobreviure i va salvar un munt de vides. Però Polònia, en un altre gueto com el de Varsòvia, també hi ha haver altres herois i heroïnes, com ara la infermera Irena Sendler (http://illthinkaboutittoday.blogspot.com.es/2013/08/irena-sendler-la-heroina-que-salvo-2500.html) , que treballava al gueto i va aconseguir salvar la vida a més de 2500 nens d’una mort segura, donant-los documentació falsa i dient a les autoritats que havien mort per tifus. Llavors, els treien amagats del gueto. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Irena_Sendler ):” Irena Sendler (Otwock, Voivodat de Masòvia, 15 de febrer de 1910 - Varsòvia, 12 de maig de 2008), coneguda com "l'àngel del Gueto de Varsòvia", va ser una infermera polonesa que durant la Segona Guerra Mundial, essent cap de la secció de Żegota dels infants (el Consell Polonès d'Ajuda a Jueus, en polonès: Rada Pomocy Żydom, i que va estar actiu des de 1942 fins al 1945) va ajudar i salvar infants jueus amb risc de la seva vida.
Amb l'assistència d'unes dues dotzenes d'altres membres Żegota, Sendler va aconseguir traspassar fora del gueto de Varsòvia, de forma amagada, uns 2.500 nens jueus i després els hi va proporcionar documents d'identitat falsos i refugi a fora, escapant així de l'Holocaust.  Amb l'excepció de diplomàtics que van emetre visats per ajudar als jueus a fugir de l'Europa ocupada pels nazis, Sendler va salvar més jueus que qualsevol altra persona durant l'Holocaust.

Els ocupants alemanys finalment van descobrir les seves activitats i va ser detinguda per la Gestapo, va ser torturada i condemnada a mort, però es va poder escapar de l'execució i va sobreviure a la guerra. El 1965, Sendler va ser reconeguda per l'Estat d'Israel com Just entre les Nacions. Al final de la vida, se li va concedir l'Orde de l'Àliga Blanca, l'honor més alt de Polònia, pels seus esforços humanitaris en temps de guerra.”   (Continuarà)
(La imatge correspon a l'homenatge a la gent que va perdre la vida al gueto de Cracòvia)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís