Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dies 3 i 4: Nova Huta, barri jueu, gueto de Cracòvia (4 de juny de 2017) i retorn cap a casa (5 de juny de 2017) (V)

La plaça central es va anomenar en els seus orígens plaça Stalin i tenia una estàtua de Lenin. A dia d’avui s’anomena plaça Ronald Reagan. Caminem una mica per l’avinguda de les roses, molt àmplia i ens parem a fer un cafè al Restaurant Stylaowa (https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g274772-d4495488-Reviews-Restauracja_Stylowa-Krakow_Lesser_Poland_Province_Southern_Poland.html ). És un restaurant que ha conservat la seva essència, amb imatges de Lenin a dins i tot. Hi passem una bona estona i continuem caminant. Ens parem a visitar el museu, tot i que no entro. Miro la vida que transcorre pels carrers: un que obre la finestra, la dona que camina passejant un gos, etc. Em crida l’atenció del gris de les façanes, típic de l’estil arquitectònic, però que em deprimeix. També hi ha alguns plafons que expliquen, segons el govern actual, com era la vida a Nova Huta. Per exemple, es fa molt èmfasi en què el govern comunista no va deixar instal·lar una creu cristiana i es va crear un gran problema de convivència. Continuem caminant i visitem l’església dels treballadors o el teatre de la gent. Ens sorprèn, durant la nostra caminada, que hi ha les esglésies plenes i que hi ha molta gent jove a fora, ja que a dins està ple. Molts resen de genolls. Fins i tot, una noia deixa el cotxet amb un bebè a la vorera per entrar a donar almoina i agenollar-se davant del prevere abans de tornar a recollir a la criatura. Hi ha molta gent que compra flors per anar a l’església, per exemple. Continuem caminant durant una bona estona i marxem del barri, ja que tenim més coses per visitar a la tarda. Per retornar, desfem el mateix camí que hem fet a l’anada. Baixem a la parada de l’estació i caminem una mica, tot aprofitant per comprar un pierogi (https://en.wikipedia.org/wiki/Pierogi) de formatge deliciós! Arribem al centre i anem, ja per última vegada, al Bulldog Bar a fer una cervesa, acompanyada d’una deliciosa sopa de tomàquet i uns natxos amb formatges. Després de menjar, aprofitem per caminar una miqueta i comprar algunes regals que ens falten. La següent parada la fem, de nou, davant de la catedral de Santa Maria, a on farem un nou tour amb la companyia goodtours (https://www.goodcracowtours.eu/). Avui tindrem una guia basca, la Haizea, molt simpàtica i que parla molt i molt ràpid. Abans de començar el tour, comprem una ampolla d’aigua i anem tot xino-xano cap al barri jueu. De camí la guia ens explica una mica la història de Cracòvia (https://www.cracovia.net/historia-cracovia ). Hi havia tres grans barris, que ara formen part de la ciutat. Un d’ells és el barri jueu (https://es.wikipedia.org/wiki/Kazimierz; http://www.turismocracovia.com/barrio-judio-kazimierz.html). Ens asseiem davant d’una de les sinagogues més grans de la ciutat i la guia ens explica una mica com es va formar aquest barri jueu a la ciutat. Estem a la plaça Szeroka. La Haizea ens explica que el barri jueu o Kazimierz, va ser fundat pel rei Casimir III de Polònia, cap a l’any 1335. Va fundar el barri per acollir els jueus que eren expulsats de molts països. El barri jueu es va assentar sobre una illa formada pel braç nord del riu Vístula i va rebre el nom del rei que ho va promulgar, Casimir. Va ser una ciutat mercantil i s’hi van establir els jueus, fundant un munt de sinagogues. En aquest moment, tot escoltant les explicacions de la guia, ens trobem davant de la Sinagoga Vella o Sinagoga Stara, la més antiga de tot Polònia (http://www.krakow.pl/instcbi/35702,inst,9143,641,instcbi.html; https://en.wikipedia.org/wiki/Old_Synagogue,_Krak%C3%B3w; https://ca.wikipedia.org/wiki/Sinagoga_de_Kazimierz; http://www.msz.gov.pl/ca/p/barcelona_es_k_ca/esdeveniments/contra_camps_polonesos/els_jueus_a_polonia_  ), que tal i com s’explica a viquipèdia: “La Sinagoga de Kazimierz també coneguda com la sinagoga vella, ( en polonès Synagoga Stara), està en el districte de Kazimierz a Cracòvia i és la sinagoga més antiga de Polònia. El barri de Kazimierz va ser fundat en l'any 1335 pel rei Casimir el gran, que li va donar el seu nom. Kazimierz abans havia estat una ciutat independent de Cracòvia.

La sinagoga va ser construïda a finals del segle XV, quan els jueus començaven a instal·lar-se a Polònia, fou destruïda pel foc en l'any 1557. En l'any 1570 fou reconstruïda sota la direcció de l'arquitecte itàlia Mateo Gucci. Hi ha set sinagogues històriques a Kazimierz, algunes d'elles encara estan actives.

Durant la guerra que va provocar la partició de Polònia entre Rússia, Prússia i Àustria l'heroi Tadeusz Kościuszko fou el líder dels polonesos, després d'haver lluitat al costat de Thomas Jefferson en la Guerra Americana. En l'any 1794 Tadeusz va anar a la sinagoga vella de Kazimierz per reunir-se amb els que volien lluitar per la independència de Polònia.

Durant el segle xx, el president polonès Ignacy Moscicki va fer una visita oficial a la sinagoga de Kazimierz en l'any 1931, aquest va ser un gest simbòlic d'amistat amb la població de la vila. En la novel·la La llista de Schindler, hi ha una descripció de com les tropes del Tercer Reich van arribar a la sinagoga el dia quatre de desembre de l'any 1939.

L'interior del temple és actualment un museu d'història. El museu mostra fotografies de com era la vida a Kazimierz abans de l'ocupació alemanya, així com pintures d'artistes i objectes religiosos. La sinagoga vella va ser destruïda pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, tanmateix fou restaurada després de la guerra.”

Després de l’establiment de la comunitat jueva, hi van haver un anys de tranquil.litat, però els jueus de la part occidental de Cracòvia foren expulsats per ampliar el camp de la Universitat Jallegònica i van ser traslladats també a Kazimierz i hi van passar a conviure cristians a l’oest i hebreus a l’est. Hi van viure pacíficament durant una bona colla d’anys. La guia també ens conta que s’hi va gravar la pel·lícula “La llista d’Schindler” (https://ca.wikipedia.org/wiki/La_llista_de_Schindler ).

La Haizea també ens mostra una petita sinagoga, la Wolff Poper (https://en.wikipedia.org/wiki/Wolf_Popper_Synagogue ) ja en desús, al costat del d’un bar que es diu Babelstein, molt a prop de la sinagoga vella. A la mateixa plaça a on estem, hi ha una pedra memorial per tots els jueus morts.  Allí també aprofita per explicar-nos algunes històries i mostrar-nos la sinagoga que encara està en actiu, i que es pot visitar, juntament amb el seu cementiri: la sinagoga de Remah  (https://en.wikipedia.org/wiki/Remah_Synagogue ).

(La imatge correspon al barri jueu de Cracòvia)