Sant Joan a les Valls d’Àneu: de casa a Esterri d’Àneu (dia 1, 23 de juny de 2017) (I)

Després d’un matí ben atrafegat treballant, ens comencem a trobar per emprendre la revetlla de Sant Joan, el preludi de la diada nacional dels Països Catalans, als Pirineus. Fem parada a Vic per recollir més gent i ja no ens parem fins a Tremp, a on fem benzina... i no podem engegar el cotxe.  El deixem reposar mentre anem a prendre una cervesa, però a la que tornem, res de res: el cotxe no s’engega de cap manera! Estem de sort, ja que ens trobem ben bé al costat d’un carrer ple de tallers mecànics. Ens acostem al primer que trobem i ve un mecànic, que de seguida ens diu que és problema de la bateria i que és millor que el portem al taller per fer-hi un cop d’ull. El veredicte és que cal canviar-la, cosa que es fa amb bastanta rapidesa. La gent del taller és molt simpàtica i acabem xerrant durant una bona estona abans de reemprendre la marxa, que ja no pararem fins a arribar a Esterri d’Àneu, (http://www.esterrianeu.cat/ ), a on ja arribem quan el dia decau. De seguida anem a buscar les claus dels dos llocs a on pernoctarem les deu persones que serem. Primer anem a casa Nando (http://casanando.com/), a on ens atén una simpàtica senyora que ens acompanya a l’apartament, que té cuina i unes còmodes habitacions. Després de deixar les coses, em quedo a treballar al bar del l’hostal Vall d’Àneu (https://www.booking.com/hotel/es/hostal-vall-d-aneu.ca.html). La resta de gent va a buscar les claus de l’altre allotjament, els apartaments VoraRiu (https://www.booking.com/hotel/es/vora-riu.ca.html ).

Arriba més gent i els hi donem les claus, mentre que els altres marxem cap a Isil, a on ja hi ha més gent de la colla per allí.... però els mossos ens diuen que el poble està saturat i que no podem passar. Si volem, deixem el cotxe allí mateix i fem els tres quilòmetres fins al centre del poble a peu... Quin remei, doncs... aparquem i ens trobem amb els amics i fem tot xino-xano els tres quilòmetres, amb la remor del riu com a companya de viatge. Finalment, arribem a Isil (https://ca.wikipedia.org/wiki/Isil ): “Isil, antigament anomenat també Gil, és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi d'Isil. Està situat en el curs del Noguera Pallaresa, a totes dues riberes del riu, el qual, a més, forma una illa justament en aquell lloc, en la qual es troben la Casa de la Vila, l'església de la Immaculada i la Casa rectoral, oi Abadia. És a 1.163,4 metres d'altitud.

La menció documental més antiga és a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, datada l'any 839, però de cronologia molt discutida. També està documentat en una convinença del 1064 entre els comtes Artau I i Ramon VI, per la qual Isil passa al Pallars Sobirà.

Isil fou un municipi independent fins al 1970, data en la qual, juntament amb València d'Àneu, Son i Sorpe crearen el municipi d'Alt Àneu. L'any 1971 Isil i Alós d'Isil es constituïren en entitat local menor, que fou suprimida l'any 1992. Tanmateix, el 1999 es tornà a constituir en entitat municipal descentralitzada amb el nom d'Isil i Alós.

Isil té l'església parroquial de la Immaculada d'Isil, situada en una illa que forma la Noguera Pallaresa en dividir-se en dos braços, al costat nord de la Plaça de l'Església i al nord-oest de l'antiga Casa de la Vila, ara seu de l'Entitat Municipal Descentralitzada, que queda a l'esquerra del riu. Entre les cases del poble destaca Casa Sastres.

Entre el seu patrimoni immoble destaca l'església de Sant Joan d'Isil, situada als afores de la població, mig quilòmetre a migdia. És una basilica de tres naus capçada per tres absis que se sostenen sobre el riu. Destaca per la decoració de la portalada esculturada amb arquivoltes, similar a les de Sant Lliser d'Alós d'Isil, Sant Llorenç d'Isavarre i Sant Martí de Borén. Cal assenyalar el fris d'arquets cecs que recorre la façana sud i les dues plaques amb relleus que es troben encastades en aquesta mateixa façana.

Segons Joan Coromines, Isil és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format l'arrels preromana, que comparteix amb Isavarre, isil (silenciós, amagat).

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Isil (Esill) declara 20 focs laics i 2 d'eclesiàstics (uns 110 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Isil. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, en un petit pla travessat pel mig per la Noguera Pallaresa, que parteix el poble en dos, dominat per altes muntanyes que la priven dels raigs del sol, fins al punt que a l'hivern a penes hi toca el sol dues hores al dia. És un lloc batut pels vents del nord i del sud, amb un clima fred en excés, que produeix pulmonies i reumes aguts i crònics, a més de galteres, que en aquest lloc s'anomenen galls (sic). Tenia en aquell moment 90 cases, Casa de la Vila, presó, escola de primeres lletres a la qual assisteixen 50 nens i l'església parroquial de Sant Joan Baptista, servida per un rector de provisió reial i cinc beneficiats. A prop del poble hi ha l'ermita de Sant Joan, de gran antiguitat i valor. Hi ha moltes fonts a l'entorn, entre les quals una de sulfúrica i una altra de ferruginosa, però estan abandonades. El territori és fluix, pedregós, i de qualitat mitjana; a l'entorn hi ha tot de muntanyes despoblades d'arbres i una amb molts pins i avets. S'hi produïa sègol, patates, fenc i pastures. S'hi criava tota mena de bestiar, preferentment vacum. Hi havia caça de llebres, perdius, isards i óssos, i pesca de truites. Tenia 36 veïns (caps de casa) i 213 ànimes (habitants).

Isil és també conegut per les Falles d'Isil, dins de la tradició de falles o teies, molt comuna al Pallars i a la Ribagorça. Com a record de la celebració pagana del solstici d'estiu, els habitants d'Isil descendeixen de la muntanya amb troncs encesos, la corrua de la qual enmig de la nit sembla una serp de foc. Aquesta festa fou recuperada l'any 1978 i declarada festa d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya l'any 1991.”  (Continuarà)

(La imatge correspon a la foguera de Sant Joan a Isil)