Sant Joan a les Valls d’Àneu: de casa a Esterri d’Àneu (dia 1, 23 de juny de 2017) (i II)

A Isil anem a veure les falles (http://www.fallesisil.cat/ ), que són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco . A viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Falles_d%27Isil ) s’explica que: “Les Falles d'Isil és una festa que se celebra durant la nit de Sant Joan a Isil (Pallars Sobirà). Declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional el juny de 2010, és una cerimònia d'origen ancestral que es celebra ininterrompudament. És una festa de culte al foc en la que es baixen per la muntanya troncs encesos fins al centre del poble. La primera referència escrita sobre les falles a Isil la trobem el 1902 en una crònica sobre la Festa Major al diari “La Veu de Catalunya”. Al llarg dels anys, mentre la Festa major minvava de contingut paral·lelament al despoblament del territori, les falles han esdevingut una festa amb entitat pròpia.  Al desembre de 2015, juntament amb 63 pobles pirinencs de Catalunya, Aragó, França i Andorra, les Falles d'Isil van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO dins la candidatura "Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus". La gent d'Isil i de la comarca comença amb els preparatius de la festa un mes abans per fer les falles. A principis del mes de maig els fallaires pugen al bosc per escollir els pins que s'han de tallar. Quan els han esporgat i tret l'escorça, tallen les falles aproximadament de metre i mig. Després asclen els troncs amb l'ajuda d'una maça i de tascons de ferro. Un cop asclats, omplen les esquerdes amb cunys de fusta per facilitar l'assecat.

Acabades totes les falles, fan la plantada. Els fallaires les agrupen en grups de 20 o 25 en posició vertical al voltant d'una falla central. D'aquesta manera el sol i l'aire circularan entre les falles facilitant que s'assequin millor. El mateix dia es talla la Falla Major, un pi sencer de gran alçada, que un cop pelat i asclat es planta a la Plaça Major, constituint el símbol més evident de la festa. Cap a les set del vespre els fallaires prenen el camí fins on van plantar les falles i les transporten a l'espatlla fins al Faro.

Quan es fa fosc, a Isil s'encén la Falla Major; és el senyal per als fallaires per començar el descens. Cada fallaire carrega la seva falla a l'espatlla i comencen a baixar per on no hi ha camí, muntanya a través i amb l'única llum que els fa la falla del davant. Alguns fallaires tomben les falles més grosses avall i les recullen on les roques les han aturat per tornar-les a tombar. El fadrí major camina en ziga-zaga suavitzant el pendent, convertint la fila de fallaires en una serp de foc que baixa la muntanya davant la mirada de la gent que espera al poble. L'espectacle dura una mica més d'una hora fins que arriben a una clariana a la part més alta del poble. És en aquest punt on s'uneixen els més petits i futurs fallaires, que comencen el descens des d'una foguera més propera a Isil. A la clariana, les fadrines reben als fallaires amb un got de vi, un tros de coca i un pomet de flors. A continuació comencen un recorregut pel poble aclamats per la gent i amb la melodia de la Marxa dels Fallaires de fons. La primera parada és la porta del cementiri, on fan un senyal en forma de creu amb la punta de la falla encesa. Diverses teories especulen sobre el perquè d'aquesta acció, però es pot trobar el significat en el culte als morts i a tots aquells que en el passat van participar de la festa de les Falles. Des d'aquí passen per cada plaça del poble i salten les fogueres que s'hi troben fins a la Plaça Major, el punt final del trajecte. Al peu de la falla major llencen totes les falles creant una gran foguera, al voltant de la qual ballaran 4 danses: la marxa dels fallaires, el ball de bastons, la bolangera i el ball pla. Tot seguit comença el ball de Festa Major que durarà fins que surten els primers rajos de sol.”

Quan arribem, però, les falles ja han baixat de la muntanya i som a temps de veure com fan les danses tradicionals al voltant del foc; hi ha un pi curosament escollit i tallat que crema, i ho farà durant gairebé tota la nit.

Està ple de gent i l’aparcament està ple, malgrat que sigui de pagament. Mica en mica, marxa gent i ens quedem una bona estona al ball de nit, en un ambient molt festiu. Nit de revetlla, amb l’església amb una gran estelada vigilant mentre es crema el pi. La gent riu, balla, la nit més curta de l’any esdevé màgica amb la flama cremant i la gent somrient; petits moments de felicitat!

Finalment, com que ja és molt tard i la diada nacional dels Països Catalans ja està a punt per rebre els primers rajos de sol, desfem els tres quilòmetres fets a l’anada i ja retornem cap a Esterri d’Àneu a descansar unes quantes horetes!

(La fotografia correspon al ball de la nit de Sant Joan a Isil)