Sant Joan a les Valls d’Àneu: Esterri d’Àneu i Isil (dia 2, 24 de juny de 2017) (I)

Al matí cosa llevar-se... la nit anterior ha estat ben llarga i els llençols es ven enganxen al cos. La temperatura, suau, també hi ajuda. Ens llevem que ja és gairebé migdia i gràcies a la missatgeria instantània aconseguim reunir-nos tots en un bar del centre, a on ja n’hi ha alguns que han començat a recuperar forces. Alhora, planegem una mica què farem durant el dia, que no acabarà essent gaire. Després d’esmorzar, fem un vol per la petita fira de Sant Joan que hi ha al poble i ens perdem pels carrers d’Esterri d’Àneu, que tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Esterri_d%27%C3%80neu ): “Esterri d'Àneu és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situada al costat dret del riu Noguera Pallaresa, en el centre de la Vall d'Àneu.
Està situat en una ampla vall d'origen glacial, en el primer eixamplament que troba la Noguera Pallaresa en deixar enrere la tancada Vall d'Alós. La població es troba en una zona plana entre la Noguera Pallaresa i el Riu de Son, als peus dels contraforts sud-occidentals del Faro. Esterri d'Àneu té el terme municipal més petit de la comarca i, en canvi, el segon més poblat, després del cap de comarca, Sort.
Tot i no ser una població gaire gran (no arriba als 1.000 habitants), exerceix veritablement de capital de la Vall d'Àneu, tant per serveis (mèdics, educatius, comercials, etcètera) com per ser el punt de trobada natural de la totalitat de pobles dels quatre termes municipals de la vall: Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu i la Guingueta d'Àneu. Cal destacar, per exemple, que en tot el Pallars Sobirà només hi ha dos centres públics d'ensenyament secundari: el de Sort i el d'Esterri d'Àneu.
Esterri d'Àneu té el nucli antic a banda i banda de la Noguera Pallaresa; la major part de la vila és a la dreta del riu, però a l'esquerra hi ha un dels barris més vells de la vila. L'església parroquial de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu és a la dreta, com la Casa de la Vila i l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, el CEIP La Closa i l'Institut de Secundària Joaquim Morelló . En aquest sector queden elements de l'antiga vila closa, com, per exemple, la Plaça de la Closa i el nom de l'escola d'ensenyament infantil i primari.
A més de l'església parroquial, la vila d'Esterri d'Àneu disposa d'altres esglésies, algunes en ruïnes: l'antiga església parroquial de Sant Vicenç vell, la capella del Sant Crist del cementiri de la població, Sant Pere vell de Casa Carrera, d'origen romànic, i la de Sant Roc, pràcticament desapareguda. La que és del tot desapareguda és la de Sant Jaume, canònica augustiniana successora de Santa Maria d'Àneu.
A més, Esterri d'Àneu conserva una creu de terme al capdamunt del Carrer Major que, segons la tradició, data del 1633, feta pels francesos. També hi ha el Pont d'Esterri d'Àneu, romànic, de dos ulls, damunt de la Noguera Pallaresa.
El dia 26 de setembre del 2012, Esterri d'Àneu es declara Territori Català Lliure. Segons Joan Coromines, Esterri és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. S'hi ajunten dues arrels basques, esto (tanca, pleta) i erri (lloc, indret): el lloc de la tanca. La segona part del topònim fa referència a la vall on es troba: la Vall d'Àneu. El topònim "Àneu" també ve del preromà anavi.
El terme d'Esterri d'Àneu és en el sector nord-oest de la comarca; està situat als costats de llevant i meridional del gran terme d'Alt Àneu i gairebé del tot envoltat pel nord, est i sud pel de la Guingueta d'Àneu. A l'extrem sud-oest del terme arribar a tocar breument el terme municipal d'Espot.
El terme municipal d'Esterri d'Àneu té una extensió de 10,26 km², de manera que és el més petit de la comarca. A més, té una forma molt peculiar: una mena de vuit inclinat de dreta a esquerra, començant per dalt, amb dues meitats lligades per una estreta franja a la part central. La meitat inferior, a més, és una mena de falca entre els termes d'Alt Àneu i de la Guingueta d'Àneu que arriba a tocar el terme municipal d'Espot a l'extrem sud-occidental. La meitat superior també s'allargassa cap a migdia per una estreta llenca en forma de punxa que entra en el terme de la Guingueta d'Àneu.

El perímetre de l'antic terme

El punt de partença d'aquesta descripció és el Cap de Calbar, cim de 1.889,3 metres d'altitud, lloc on es troben els termes municipals d'Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu (antic terme d'Unarre) i Alt Àneu (antic terme de Sorpe).
Límit amb l'antic municipi d'Unarre (ara, la Guingueta d'Àneu)
Des del punt anterior, el termenal davalla cap a migdia per la carena de la muntanya esmentada, passant per la Collada de la Fenera (1.871,5 m. alt.), el Pic d'Escobedo (1.909,8) i el Serrat d'Escobedo, fins al cim del Faro (1.707,5), des d'on continua baixant per la carena, però ja en direcció al fons de la Vall d'Àneu. Hi arriba just al nord-oest del poble d'Escalarre, a la Coma, on va a trobar el Riu d'Unarre.
En aquell lloc el termenal gira en angle recte cap a ponent per tal de seguir el curs del riu, fins que aquest s'aboca en la Noguera Pallaresa. Quan hi arriba, torna a girar en angle recte, ara cap al sud, per deixar a llevant de la línia de terme els Plans, el Pla de Salito, el monestir romànic de Santa Maria d'Àneu i la Casa de Santa Maria. Segueix riu avall, fins que, a llevant de la Borda de Salito, en el lloc on la Noguera Pallaresa forma una illa allargassada de nord a sud, es trobaven els termes d'Esterri d'Àneu, Unarre i Jou.
Límit amb l'antic municipi de Jou (ara, la Guingueta d'Àneu

Des del punt anterior, la línia del terme, ara amb Jou, continuava cap al sud, allunyant-se progressivament del curs principal de la Noguera Pallaresa, fins a arribar a llevant del quilòmetre 157 de la carretera C-28, a la cua de l'embassament que forma en aquell lloc el riu, a prop i al nord de la Guingueta d'Àneu. És el punt més meridional d'aquest sector del terme; en aquest lloc el termenal pren la direcció nord-nord-oest, formant una línia divergent del darrer tram de termenal, i segueix el traçat de la carretera fins a ran, costat de ponent, de la Borda de Salito, on es decanta una mica més cap al nord-oest. Travessa els Camps de Salito, on fa un queixal cap a ponent, fins a assolir el Barranc de Rose, que segueix aigües amunt fins a la cota 1.383. Aquest tram corresponent al Barranc de Rose és el punt on el terme municipal d'Esterri d'Àneu forma una llenca molt estreta que connecta la meitat nord-est del terme amb la meitat sud-oest. (Continuarà)
(La fotografia correspon al poble d'Isil)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís