Sant Joan a les Valls d’Àneu: Esterri d’Àneu i Isil (dia 2, 24 de juny de 2017) (i III)

Al cap d’una estona, com que fa una calor ben asfixiant, fem el vermut en una terrassa tot tenint una agradable conversa, que seguirà mentre dinem a Casa Nando amb totes les menges que hem portat... Estem un xic cansats, així que optem per fer una tarda tranquil·la amb un cafè i estirar-nos a descansar una estona abans d’arreglar-nos per tornar cap a Isil.

A l’hora acordada, ja enfilem als cotxes i també la costeruda carretera que ens porta de nou a Isil, avui un poble molt menys massificat i que podem admirar amb la llum del dia. El bell/vell pont romànic, l’església de la Immaculada d’Isil (https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Immaculada_d'Isil ), que com es conta a viquipèdia “La Immaculada d'Isil, també dedicada a Sant Joan Baptista, és l'actual església parroquial del poble d'Isil, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia al terme de l'antic municipi del mateix nom que el poble.

Està situada en una illa que fa la Noguera Pallaresa en dos braços, al nord-oest de la Casa de la Vila, actual seu de l'Entitat municipal descentralitzada d'Isil-Alós.

La definició dels seus volums exteriors està dominada pel disseny de la coberta a dues vessants, a la capçalera s'evidencia l'estructura d'un absis poligonal amb grans contraforts que reforcen el parament i integren simètricament dos espais a manera de capelles.

El desnivell de la seva coberta respecte a la de l'absis permet ampliar el sistema de buits, que es complementa en les parts laterals amb altres obertures sota el ràfec de la teulada.

Tanmateix, cal tenir en compte els buits de la façana principal, en particular els que configuren l'eix de la portalada setcentista, de concepció senzilla i pedra ben tallada, que inclou al seu damunt una fornícula i un òcul circular. Als angles de la façana se situen dos contraforts que l'emmarquen.

Trenca la simetria del conjunt el campanar que, al damunt d'un basament integrat al frontis, s'aixeca com a projecció d'un octògon regular de costats desiguals, coronat amb cuculla piramidal;” el riu, un capvespre preciós, les muntanyes al darrere del poble, els balcons molt ben cuidats i plens de flors esclatants, etc. Mentre passegem una mica, veiem com fan un “concurs” d’enfilar-se a un tronc i acabem rient una bona estona. Abans d’anar a sopar també hi ha qui posa els peus a la fresca aigua del la Noguera Pallaresa (https://ca.wikipedia.org/wiki/Noguera_Pallaresa ).

Per tornar a omplir l’estómac, de nou ens separem. Uns quants s’han agafat un tiquet pel sopar popular, amb productes típics com la sopa de pastor (http://www.ccma.cat/tv3/cuines/recepta/sopa-de-pastor/2446/ ), però molt carnívor. Els altres optem per entrar a l’únic bar del poble que trobem obert, Ca La Tona (http://www.latonabarbodega.cat/; https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4597927-d4317283-Reviews-La_Tona_Bar_Bodega-Isil_Province_of_Lleida_Catalonia.html ), un bar molt ben decorat, però el que no m’agrada gens ni mica és el tracte inicial del personal. No sé si és producte de l’estrès o de què, però sonen i ressonen crits i les contestes no són gaire agradables. Com que no hi ha enlloc més, optem per quedar-nos i, per sort, el tracte del personal canvia molt. Sopem agradablement i ens acabem trobant amb la resta de gent, que encara continua omplint l’estómac. Tranquil·lament ens asseiem a veure l’espectacular correfoc organitzat pels “Diables Vall d’Àneu” (http://diablesvallsdaneu.blogspot.es/ ) i acabem el dia tot escoltant una orquestra que ens fa riure bastant per “l’horterisme” que transmeten... El jorn ja dóna per poc: retornar cap a Esterri d’Àneu a estirar la carcanada durant unes quantes hores!

(La imatge correspon al correfoc d'Isil)