Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dia 2: Auschwitz (3 de juny de 2017) (XIII)

Les SS, generalment, seleccionaven els presoners -anomenats kapos- per supervisar els altres. Tots els presoners del camp realitzaven feines i excepte per les fàbriques d'armes, els diumenges es reservaven per la neteja, dutxes i no s'assignava feina. Les duríssimes condicions de treball més la malnutrició i la poca higiene feien que la taxa de mortalitat entre els presoners fos molt alta.

El bloc 11 d'Auschwitz I era la presó dins de la presó; allà s'hi aplicaven els càstigs. Alguns consistien a tancar algú diversos dies en una habitació massa petita per assentar-se. Altres eren executats, penjats o deixats morir de gana.

El setembre de 1941, les SS van realitzar al bloc 11 les proves del gas Zyklon B a les quals van morir 850 presoners polonesos i russos. Les proves es van considerar prou satisfactòries i, en conseqüència, es va construir una cambra de gas i un crematori. Aquesta cambra de gas va ser usada entre 1941 i 1942 i després va ser convertida en un refugi antiaeri.

La primera dona va arribar al camp el 26 de març de 1942. Entre l'abril de 1943 i el maig de 1944 es van fer experiments d'esterilització amb dones jueves al bloc 10 d'Auschwitz I. L'objectiu era fer un mètode senzill que funcionés amb una simple injecció per ser emprada contra la població eslava. El doctor Josef Mengele va experimentar amb bessons en aquest mateix complex. Quan un presoner no es recuperava ràpidament, era executat mitjançant una injecció letal de fenol.

El camp bordell es va crear l'estiu del 1943 per ordres de Himmler. Estava ubicat en el bloc 24 i s'usava per premiar a presoners privilegiats. Els guàrdies seleccionaven presoneres per aquest camp, però podien acceptar voluntàries atretes per les millors condicions alimentàries.

Auschwitz II (Birkenau)

Auschwitz II (Birkenau) és el camp que s'identifica amb Auschwitz. Fou on van tancar centenars de milers de jueus i on també, s'hi van executar més d'un milió de jueus i gitanos.

El camp està ubicat a Birkenau, a uns 3km d'Auschwitz I. La construcció es va iniciar el 1941 com a part de l'Endlösung (solució final). El camp tenia una extensió de 2,5 km per 2 km i estava dividit en diverses seccions, cada una d'elles separades per camps. Els camps, de la mateixa manera que tot complex, estaven tancats i rodejats de filferros de pues elèctriques (alguns presoners usaven l'embolcall elèctric per suïcidar-se). El camp va albergar fins a 100.000 presoners en situacions extremes.

L'objectiu del camp no era fer treballar els presoners (com era el cas d'Auschwitz I i III), sinó més aviat l'extermini. Per complir aquest objectiu, es va equipar el camp amb 4 crematoris amb cambres de gas. Cada cambra de gas podia rebre fins a 2.500 presoners per torn. L'extermini a gran escala va començar la primavera del 1942, com a resultat de l'acceleració de la Solució Final tractada a la Conferència de Wannsee.

La majoria dels presoners arribaven al camp en tren, amb freqüència després d'un terrible viatge en vagons de càrrega que durava diversos dies. A partir de 1944 es va estendre la via del tren perquè arribés directament al camp. Algunes vegades, en arribar el tren, els presoners eren enviats directament a les cambres de gas. En altres ocasions, els nazis seleccionaven presoners normalment sota la supervisió de Josef Mengele, per ser enviats a camps de treball o per realitzar experiments. Generalment els nens, les persones de la tercera edat i els malalts eren enviats directament a les cambres de gas.

Quan un presoner passava la selecció inicial era enviat a passar un període de quarantena i després, se li assignava una tasca al camp o era enviat a treballar en alguns dels camps de treball annexos.

Aquells que resultaven seleccionats per l'extermini eren enviats a un dels grans complexos de cambres de gas/crematori cap als extrems del camp. Dos dels crematoris (Krema II i Krema III) tenien instal·lacions subterrànies, una sala per desvestir-se i una cambra de gas amb capacitat per milers de persones. Per evitar el pànic, es deia a les víctimes que s'anaven a dutxar i rebrien un tractament desinfectant. La cambra de gas, fins i tot, tenia canonades per dutxes, però mai van ser connectades al servei d'aigua. S'ordenava a les víctimes que es despullessin i deixessin les seves pertinences al vestidor, on suposadament les podrien recuperar al final del tractament, de manera que havien de recordar el número de la ubicació de les seves pertinences. Una vegada tancada l'entrada, es descarregava l'agent tòxic Zyklon B per les obertures del sostre.  (Continuarà)

(La imatge és de les barraques i crematoris derruïts al camp de concentració)