LA NIT DE REIS DE L’ELISENDA

L’Elisenda està contenta. Per fi ha arribat el dia que fa mesos que té marcat amb vermell al calendari. Els patges han anat a visitar-la a l’escola i juntament amb les seves amigues i amics, ja tenen les cartes escrites!

A les cinc de la tarda, la seva mare ja l’ha de calmar. Els nervis la corsequen; avui és 5 de gener i el ressò dels timbals, encara llunyans, ja li posa al pell de gallina. S’abraça  a les cames de la seva germana gran, que li acarona el rostre ple d’il·lusió. Li ha costat molt poder escriure les ratlles que avui entregarà als Reis d’Orient, però amb l’ajuda de la seva família i el seu mestre, ha deixat escrits els seus desitjos.

Les agulles del rellotge van molt lentes. Avui, ni la sèrie preferida de dibuixos animats ha aconseguit calmar el neguit de la petita. La seva mare se la mira amb els ulls plorosos d’emoció. La vesteix amb les robes que la nena ha escollit, li posa la gorreta en forma de gatet i surten a escoltar el brogit de càntics i els espetecs dels petards que anuncien l’arribada dels Reis d’Orient.

La plaça està plena de gent. L’Elisenda canta a cor que vols, mentre aguanta el fanalet com pot. Salta, crida, balla i tremola de nervis.  Finalment, és el moment! La mare l’ajuda a pujar els graons que la menen on hi ha els Reis d’Orient. Amb la seva maneta, acarona la barba del Rei Blanc, una barba que intueix però no veu. Agafa la mà del Rei Ros i se l’acosta a la galta i s’abraça al rei Negre, que tampoc distingeix. Però dins el cap de l’Elisenda, avui hi ha tots el rostres i tots els colors, hi ha la màgia invisible de la nit de Reis.

Bona nit de Reis!