Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dia 1: de Girona a Cracòvia (2 de juny de 2017) (VI)

Les vocals es marquen mitjançant un accent diacrític conegut com a ogonek (el significat literal del qual és "cueta").

·         [ą] i [ę] davant de [b] i [p] es pronunciaran "om" i "em" respectivament.

trąba gęba

·         [ą] i [ę] davant de [d], [t], [dz] i [ts] es pronunciaran "on" i "en" respectivament.

tędy kąt ręce biorąc

·         [ą] i [ę] davant de [ć] i [dź] es pronunciaran "ony" i "eny" respectivament.

kręci będzie dąć błądzi

·         [ą] i [ę] davant de [g] i [k] es pronunciaran "ong" i "eng" respectivament.

mąka ręka

·         [ę] a final de mot es perdrà la nasalització; d'aquest mode, idę (jo vaig), que s'hauria de pronunciar [idèun], serà normalment pronunciat [idèn] o fins i tot [idè]. A més, si una [i] precedeix aquesta vocal nasal, ambdues seran pronunciades gairebé com un so, suavitzant la consonant anterior, imię (nom) serà pronunciat "imièun", sent la [m] suau, prop de la [ny].

·         Com a dalt, la [i] després de [c, s, z, dz] i davant d'una vocal precedint alhora una altra vocal (c/s/z/dz + i + vocal + consonant), suavitza: pociąg (tren) [potxo(u)ng] en comptes de [potsio(u)ng].

En polonès no es pot parlar de consonants, sinó de sons consonàntics, ja que hi ha diversos dígrafs que representen un so només, com la [tx] o [ny] en català.

Una consonant un so

Algunes de les consonants tenen un so idèntic al català:

La [ń], es pot incloure en aquest apartat, ja que és idèntica al dígraf català [ny]: Catalunya.

A continuació es mostren les lletres amb pronúncies que no corresponen al català o que no hi existeixen.

El polonès presenta declinacions en substantius, adjectius i pronoms en set casos: nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, instrumental, locatiu i vocatiu. Cada paraula variable pot tenir tres gèneres (masculí, femení i neutre) i dos nombres (singular i plural). No existeixen els articles.

El polonès té un sistema de numerals força complex. A part dels cardinals, determinats quantitatius i noms col·lectius es comporten com a numerals en la complementació i declinació.

Wszyscy ludzie rodzą się wolni i równi pod względem swej godności i swych praw. Są oni obdarzeni rozumem i sumieniem i powinni postępować wobec innych w duchu braterstwa.

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.”

Continuem el periple i ens parem a l’únic lloc a on queda una part de l’antiga muralla, la porta de Sant Florià (http://www.krakow.pl/espanol/instcbi/199764,inst,30111,2327,instcbi.html; . Antigament, la ciutat estava emmurallada i amb un fossar, però avui en dia el que era muralla, és un parc que envolta tota la ciutat antiga. Aquesta porta guarda l’entrada pel nord de la ciutat. Antigament hi havia 39 torres i vuit torres principals. Al segle XIV, la porta era una torre baixa. La part superior és del segle XV i la corona de bronze de la part superior de la torre s’hi va afegir el 1647. Davant de la porta de Sant Florià, també s’hi troba la barbacana (https://es.wikipedia.org/wiki/Barbacana_de_Cracovia).  Es va construir el 1498 i és d’estil gòtic. És un lloc fortificat i està molt ben conservat. Està considerada una obra mestra i singular, ja que es va construir per evitar que retornés un atac que els cracovians van fer als turcs, un atac que no va retornar mai. Hi ha un pont obliquo i està envoltat per un fossar. En el fons, no es va fer servir mai...

Continuem perdent-nos pels carrers de Cracòvia i ens tornem a fixar en què algunes cases tenen escultures d’animals exòtics, com ara crancs de riu, rinoceronts, etc, al damunt de la porta. En guia ens conta que les cases nobles, per tal que fossin localitzables, hi posaven aquests distintius. I llavors eren també utilitzats per d’altres ciutadans per ubicar les seves cases. Ens aturem un moment davant d’un museu, a on antigament hi havia una obra de Leonardo da Vinci, que actualment està en un altre museu (https://en.wikipedia.org/wiki/Lady_with_an_Ermine ), la dama amb un ermini. És una de les quatre obres pictòriques que va fer el geni italià. La noia és una serventa,  Cecilia Gallerani, amant del senyor de la casa. El senyor, de la casa Ludovico Sforza, duc de Milà, volia una pintura amb la seva amant, però per evitar l’escàndol, Leonardo da Vinci va pintar la noia amb un ermini, ja que l’ermini era el símbol de la casa Sforza.

Retornem cap a la plaça central, a on continuem escoltant històries de la ciutat. La plaça és de les més grans d’Europa, i fa 40000m².  Des de la torre més alta de la catedral de Santa Maria cada hora hi sona una melodia per un trompetista. I aquí també hi ha una llegenda, que explica que hi havia un pagès que va veure venir els tàrtars i va pujar dalt de l’església a tocar la trompeta. Un arquer li va tirar una fletxa, que li va anar a petar al coll i el va matar, deixant la melodia a mitges.  És per aquest motiu que els bombers que fan torns per tocar, toquen només mitja melodia. De totes maneres, tot això és una llegenda, ja que quan hi va haver l’atac dels tàrtars, encara no estava construïda la torre de l’església de Santa Maria, i per més inri, és impossible que una fletxa llançada des de la torre de Sant Florià és impossible que arribi al capdamunt de la torre!!

Tot continuant, entrem al mercat de les teles. És un gran mercat central que hi ha al mig de la plaça i que avui en dia està ben ple de botigues de records. S’hi ven molt d’ambre, ja que se’n produeix molt. Dins també s’hi poden veure tots els escuts de les ciutats de Polònia. Tot i que avui en dia la capital del país és Varsòvia, antigament ho havia estat Cracòvia. Antigament era una zona de confluència de rutes, i s’hi venien les teles. A una de les entrades encara hi roman un ganivet penjat, que era símbol de que es tallava la mà a qui robava. Avui en dia, hi ha càmeres que ho controlen. A la mateixa plaça també hi ha l’església de Sant Adalberto (https://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_de_San_Adalberto_(Cracovia)). Té gairebé mil anys i està feta de pedra.  Antigament a la plaça del mercat hi havia un gran graner, adjunt a l’antiga torre de l’ajuntament. Però durant la invasió austrohúngara (1820), el van derruir, de tant mala manera que van acabar fent malbé també l’antiga torre de l’ajuntament (https://es.wikipedia.org/wiki/Torre_del_Ayuntamiento_de_Cracovia). Al costat de la torre actualment hi ha també una estàtua, un cap que ha quedat establert com  a punt de trobada dels habitants de la ciutat. L’autor és Igor Mitoray (1944), un escultor polonès alemany que va estudiar pintura a l’acadèmia de Cracòvia. L’estàtua es diu Eros Bound o el cap inclinat. L’artista va posar com a condició per fer-ne donació que es quedés davant de la torre de l’ajuntament, tal i com succeí.

(Continuarà)