Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dia 1: de Girona a Cracòvia (2 de juny de 2017) (i X)

La catedral es troba sobre el turó de Wawel, que protegeix també el castell reial. Durant segles, Wawel va ser el centre del poder eclesiàstic i monàrquic de Polònia.
La primera catedral, de la qual els vestigis són relativament poc nombrosos, va ser construïda després de la institució del bisbat a Cracòvia el 1000. Destruïda aproximadament uns 150 anys més tard, va ser reedificada en la primera meitat del segle XII. La catedral va ser incendiada el 1305. El rei Ladislau I de Polònia va decidir reconstruir-la en estil gòtic. Va ser també el primer monarca coronat i enterrat en aquesta catedral.
Els reis i bisbes de Polònia anaren modificant aquesta catedral, les seves capelles i la seva decoració, al llarg de la història, conforme als estils i als gusts de l'època.
Avui, la catedral és un dels monuments històrics polonesos més importants. És inscrita (junt amb tot el centre històric de Cracòvia) en la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. La capella de Segimon (Kaplica Zygmuntowska en polonès) és una de les peces més notables de l'arquitectura a Cracòvia. Construïda com una tomba capella de l'últim Jagelló, molts historiadors d'art l'han definida com l'exemple més bonic al nord dels Alps del Renaixement toscà. Finançada pel rei Segimon I el Vell, la capella era construïda entre 1519 i 1533 per Bartolomeo Berrecci. La capella, de base quadrada amb una cúpula daurada, allotja les tombes del rei fundador Segimon, així com la del rei Segimon II August i Anna Jagiellonka. El disseny d'escultures internes, estucs i pintures fou fet per alguns dels artistes més cèlebres de l'època, incloent-hi l'arquitecte mateix, Georg Pencz, Santi Gucci i Hermann Vischer).
La catedral va ésser construïda en diferents períodes històrics, de manera que és una gran barreja d’estils. Cal observar la campana grandiosa. Dins s’hi enterren personatges de la història del país i de la ciutat. Alhora, també crida l’atenció que hi ha uns grans óssos penjats, que són de rinoceront i de balena, però que la llegenda atribueix a un drac que aterria la ciutat... i que avui s’ha convertit en font de tot tipus de records.
Les llegendes també diuen que el dia que caiguin aquests óssos, és a dir, que la cadena que els aguanta es trenqui, s’acabarà la ciutat de Cracòvia! La catedral i les seves criptes es poden visitar, però a l’hora que hi anem, ja està tancat.
El nostre tour per la part vella de Cracòvia ja arriba al final; per fi el guia ens explica la història, la llegenda del drac de la ciutat. Mentre ho fa, al riu Vístula (https://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADstula; https://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADstula) , hi ha un noi que fa unes curioses acrobàcies amb una mànega d’aigua, però això no em distreu d’escoltar el que ens explica en Gonzalo (http://molidenxema5anysa.blogspot.com.es/2014/05/la-llegenda-del-drac-de-wawel-conte-de.html; http://dracmaycave.blogspot.com.es/2016/01/smok-wawelski-el-drac-de-wawel.html) . La llegenda relata que per l’època del rei Krak hi havia un drac que atemoria la població. Es menjava els animals i segrestava les verges. Sa majestat havia contractat als millors guerres i no aconseguia acabar amb l’animal. Un dia va oferir la mà de la seva filla Wanda a qui el matés. Entre els qui es van presentar per acomplir tal comesa hi havia un jove aprenent de sabater, Szewczyk Dratewka, que va dir que tenia la solució per acabar amb tant temible bèstia. El jove va matar dues ovelles i les va omplir de sofre. Les va anar a deixar davant de la cova a on vivia el drac, i aquest, en llevar-se, va esmorzar les dues ovelles. Però li va entrar una set terrible i no va parar de beure i beure més aigua del riu Vístula fins que va esclatar i la ciutat es va alliberar del drac. Com a recompensa, i tal i com havia promès, el rei va donar la mà de la seva filla a l’aprenent de sabater i van viure feliços molts anys.
Ja amb la llegenda sabuda, ens acomiadem del guia i de la resta de gent i anem a fer “guàrdia” davant d’una estàtua que representa al drac, prop d’on hi havia la seva cova, que es pot visitar en mesos estiuencs. Aquesta estàtua, del 1971, està programada perquè tregui una bafarada de foc cada 5-7 minuts en època turística i esperem a que ho faci per fer la preceptiva foto.
Tot seguit, tot xino-xano, retornem cap al centre de la ciutat, a on ens aposentem de nou al Bulldog bar a prendre cervesa i a fer una mica d’aperitiu, que ens acaba servint de sopar.

I com que el dia ha estat llarg i estem cansats, comprem cervesa de camí cap a l’hostal i ens asseiem una bona estona a relaxar-nos fins que la son em venç...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís