Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dia 1: de Girona a Cracòvia (2 de juny de 2017) (VII)

El nostre periple per la ciutat no acaba aquí. Continuem cap a la zona de la Universitat, la quarta més antiga de tota Europa, la Universitat Jagellònica (https://es.viator.com/es/7380/Krakow-atracciones/Jagiellonian-University/d529-a14807; https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_Jagell%C3%B2nica; https://en.wikipedia.org/wiki/Jagiellonian_University) . “La Universitat Jagellònica (en polonès: Uniwersytet Jagiellonski, UJ; en llatí Universitas Jagellonica Cracoviensis) es troba a Cracòvia (Polònia) i té el primer lloc en el Times Higher Education Supplement com la millor universitat de Polònia. Va ser fundada el 1364 per Casimir III el Gran amb el nom d'«Acadèmia de Cracòvia» (Akademia Krakowska), nom que va perdurar durant segles fins a ser rebatejada amb la seva actual denominació (Uniwersytet Jagiellonski) el 1817, per commemorar la dinastia Jagellònica, ja que sota el seu mecenatge es va destacar entre les grans universitats del Renaixement i l'Humanisme. És una de les universitats europees més grans.”

En un principi, no es va voler que es creés aquesta Universitat, sobretot per no fer competència a la Universitat de Praga. Però es va fundar amb la condició que no s’hi ensenyés teologia, que era la principal funció de les universitats aquella època. Durant uns anys va caure en l’ostracisme, però hi va haver un moment en què la reina polonesa Eduviges I de Polònia va fer mans i mànigues per fer-la una gran universitat, però quan ella morí, qui s’emportà la glòria i restà en els llibres d’història fou el seu marit, Ladislao II Jagiello. Concretament, visitem El Collegium Maius (https://es.wikipedia.org/wiki/Collegium_Maius ), zona que es pot visitar previ pagament.

En aquesta universitat, entre d’altres personalitats, hi va estudiar Nicolau Copèrnic (https://ca.wikipedia.org/wiki/Nicolau_Cop%C3%A8rnic ). Entre d’altres també hi va estudiar el papa Joan Pau II, que hi va fer un any de filologia polonesa. Va interrompre els seus estudis per l’esclat de la segona guerra mundial, però hi ha una placa que commemora que hi va estudiar. Es veu que amb l’entrada dels nazis no se sabia bé què fer i uns professors es van reunir per decidir-ho, però els nazis els van detenir i deportar a Dachaus, a on els van assassinar.

Continuem caminant i fem una petita parada per avituallar-nos. Tot caminant el guia també ens explica coses sobre les cerveses del país (les més conegudes, la Tyskie i la Zwiyec) (http://polskeando.blogspot.com.es/2013/06/cervezas-favoritas-de-los-polacos.html; https://birrapedia.com/cervezas/de-polonia ) i també sobre gastronomia, molt ben explicada a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gastronomia_de_Pol%C3%B2nia ): “La gastronomia de Polònia és una barreja de gastronomies d'origen eslau, alemany, així com tradicions culinàries pròpies de la zona. Està molt relacionada amb les gastronomies eslaves en l'ús de la civada i altres cereals, però ha estat influenciada per les gastronomies turca, alemanya, hongaresa, jueva, armènia, francesa o les cuines colonials del passat. La gastronomia polonesa empra una gran varietat d'ingredients, i els seus plats són rics en carn i espècies, així com en pasta. Alguns dels plats més notables són els pierogi. El tipus de formatge local Bryndza Podhalańska està protegit oficialment pel sistema de denominació d'origen. Durant l'edat mitjana la cuina de Polònia estava fortament condimentada amb espècies. En aquella època dos dels principals ingredients eren la carn (vedella) i els cereals. El territori de l'actual Polònia estava densament poblat de boscos, i és per aquesta raó per la qual en la cuina d'aquella època s'empraven amb molta freqüència bolets, fruites del bosc, nous i mel. Gràcies a la proximitat amb els països de l'Est el preu d'algunes espècies com ara el juniper, pebre negre i la nou moscada tenien preus més baixos que a la resta d'Europa, i aquesta va ser la raó que es fes molt popular l'ús d'espècies en alguns plats de la cuina Polonesa. Un altre propòsit va ser la necessitat de neutralitzar les males olors dels aliments no tan perfectament conservats. L'ús de dos salses bàsiques: el jucha czerwona i el jucha Szara (o tal com s'esmenta en la Polònia actual la sang blanca i vermella) s'ha mantingut en ús fins a gairebé el segle XVIII

La beguda més popular és la cervesa, incloent la molt poc fermentada podpiwek, i la Mead. Al segle xvi les classes altes van començar a importar vi procedent d'Hongria i Silèsia. Alguns aiguardents destil·lats com el vodka, que començaven a ser populars a Europa ja eren begudes comunes en les classes baixes.

Amb l'ascensió al tron ​​de la reina Bona Sforza, la segona dona de Segimon I de Polònia el 1518, innombrables plats de la cuina italiana i la francesa van ser portats a Polònia. D'aquesta simple manera algunes de les verdures clàssicament emprades en aquestes gastronomies es van començar a veure cada vegada més a la cuina polonesa, com ara l'enciam, el porro, l'api i la col. Fins i tot avui en dia, aquestes verdures així com els porros, les pastanagues i els apis es coneixen en polonès com wloszczyzna, fent referència a Wlochy que és el nom polonès d'Itàlia.

Abans de les particions, Polònia era un dels països més grans del món, influint sobre algunes de les cuines i costums culinàries dels països veïns. Ens les més importants hi ha la cuina lituana, la cuina turca i la cuina hongaresa. Amb la subsegüent decadència de Polònia, i la crisi de producció de gra, la patata va començar a ser més popular que els cereals. Després de les nombroses guerres amb l'Imperi Otomà, es va fer popular el cafè.

Després de les particions la cuina polonesa va ser influïda per les gastronomies dels imperis circumdants. Especialment les cuines russes i alemanyes, a part de les nacions de l'imperi austrohongarès. Al territori ocupat pels russos, el te va desplaçar al per llavors popular cafè. Sota la influència alemanya es va fer popular l'elaboració de Weißwurst que va ser adoptada a la Gran Polònia. Potser la tradició culinària més influenciada d'aquest imperi multinacional d'Àustria i Hongria, arribant a liderar el desenvolupament de la cuina d'Europa central, va passar a Galítsia. Després de la Segona Guerra Mundial, Polònia va caure sota l'ocupació comunista. Els restaurants van ser els primers ens nacionalitzats i molts d'ells es van veure afectats per tancaments realitzats per les autoritats. En lloc d'aquests restaurants els comunistes van obrir una xarxa de diferents cases de menjars per als treballadors, així com Bars de llet. Els pocs restaurants que van sobreviure a les dècades del 1940 i 1950 van ser estatals i els seus preus eren massa alts per a la gent del carrer. Les fondes promovien les sopes de tots tipus. Per aquella època era molt important la carn amb patates servides com a segon plat, es denominava kotlet schabowy i és molt similar al plat de la cuina austríaca anomenat Wiener schnitzel.

Per aquest temps els ingredients bàsics i diaris com ara la carn, els ous, el cafè i el te van deixar de ser comercialitzats i van passar a ser objectes de luxe. Aquesta situació va afavorir que la cuina tradicional polonesa fora desapareixent. Entre els plats populars introduïts en aquella època en els restaurants hi ha els ous amb costelles i el que era una mena d'hamburguesa feta de carn picada, ou i farina.

Amb el final del comunisme l'any 1989 els restaurants van començar a obrir de nou i van aparèixer els plats de menjar ràpid fàcil i barat. Encara que d'alguna manera es van restablir també els plats de cuina tradicional. (Continuarà)

(La foto correspon a l'estàtua del drac de Cracòvia, traient foc!)