Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dia 2: Auschwitz (3 de juny de 2017) (i XIV)

Les cambres de gas els crematoris IV i V tenien instal·lacions a la superfície i es descarregava el Zyklon B per les finestres especials de les parets. Una vegada llençat el Zyklon B s'esperaven uns 25 minuts i s'observava per la mirilla l'absència d'activitat, es procedia a evacuar i ventilar el recinte i es retiraven els cossos a un sector per una revisió final. En aquesta revisió se'ls extreien les dents d'or, anells, pendents o altres objectes i es revisaven els orificis corporals a la recerca de joies. Després de ser revisats, els cossos eren transportats a una sala de forns o crematoris annexa pels presoners seleccionats, anomenats Sonderkommandos on eren cremats.
Una xemeneia alta expulsava els gasos nauseabunds.
L'Alemanya nazi va envair Hongria el març de 1944; entre maig i juliol de 1944, prop de 438.000 jueus d'Hongria van ser deportats cap a Auschwitz-Birkenau, on la majoria van ser executats. Hi havia dies en què els forns no donaven l'abast i s'havien de cremar els cossos en fogueres a l'aire lliure.
Famílies senceres de gitanos van ser tancades en una secció especial del camp. Van ser passats per les cambres de gas al juliol de 1944, i el 10 d'octubre d'aquest mateix any es va procedir a exterminar els nens gitanos que restaven.
El 7 d'octubre de 1944, els Sonderkommandos jueus (els presoners mantinguts separats de la resta i que treballaven a l'operació de les cambres de gas i forns crematoris) van organitzar una revolta. Les presoneres havien aconseguit extreure explosius d'una fàbrica d'armes i els van usar per destruir parcialment el crematori IV, i provar d'escapar en la confusió. Els 250 presoners van ser capturats i immediatament executats.
Les cambres de gas de Birkenau van ser destruïdes per les Schutzstaffel el novembre de 1944 en un intent d'amagar les activitats del camp a les tropes soviètiques.

Auschwitz III

Els camps subalterns de treball instal·lats al complex d'Auschwitz estaven estretament relacionats amb la indústria alemanya, principalment en les àrees militar, metal·lúrgica i minera. El camp de treball més gran era Auschwitz III Monowitz, que va iniciar les seves operacions el maig de 1942. Aquest camp estava associat amb la planta Buna-Werke de l'empresa IG Farben i produïa combustibles líquids i goma sintètica. A intervals regulars, es feien revisions sanitàries per part del personal mèdic d'Auschwitz II, per enviar malats i dèbils a les cambres de Birkenau.
Negacionisme
Des del final de la Segona Guerra Mundial hi ha hagut intents per negar el propòsit dels camps d'extermini o de la seva magnitud. S'ha afirmat que seria impossible cremar tal nombre de cossos o fins i tot, que les instal·lacions -que poden ser visitades actualment- van ser reconstruïdes després de la guerra perquè estiguessin en concordança amb allò que s'havia explicat d'Auschwitz des del final de la confrontació bèl·lica.
El 2005, Oskar Gröning, un antic funcionari nazi va decidir donar testimoni. Gröning va ser membre de les joventuts Hitlerianes, d'allà va passar a ser membre del partit nazi i, més tard, es va enrolar a les Waffen SS a l'edat de 20 anys. Després de dos anys de treball administratiu per les Schutzstaffel, va ser assignat a Auschwitz el 1942. Inicialment Gröning creia que era un camp de concentració normal, però aviat veié l'arribada del primer comboi de presoners i la selecció per part del personal mèdic de les Schutzstaffel, on només el 20% dels acabats d'arribar va ser escollit per treballar als camps. Els malalts eren transportats per personal de transport en lliteres que usaven els símbols de la Creu Roja, per donar la sensació de normalitat. Després va acompanyar al grup que portava als no seleccionats pel treball i als malalts a les cambres de gas, disfressades de dutxes i finalment, va veure la crema dels cossos en els forns crematoris i l'organització dels béns per la seva posterior classificació. Gröning va sol·licitar ser transferit a una unitat de combat, però els seus serveis com a personal administratiu eren necessaris al camp, de manera que va passar-se uns dos anys portant els comptes dels béns recuperats de les pertinences dels presoners, ajudat per l'abundant alcohol disponible al camp. Al final de la guerra va ser fet presoner (fins al 1948) però va ometre mencionar el seu període a Auschwitz als interrogatoris. Anys després va fer-se públic el seu passat, afrontant un judici el 21 d'abril de 2015 per la complicitat en l'assassinat de 300.000 jueus. El 15 de juliol de 2015 fou declarat culpable i condemnat a quatre anys de presó.
Retornem a la furgoneta i ja reprenem el camí cap a Cracòvia. M’adormo novament i em desvetllo quan ja arribem de nou a la ciutat. Fa un bon sol i aprofitem per fer una cervesa en una de les terrasses que hi ha a la plaça. És barat, però triguen molt a servir-nos. Un cop satisfeta la set, passegem una mica més i acabem el dia fent un deliciós àpat vegà a Green Way (http://www.greenway.pl/) , una mena de restaurant de menjar ràpid de molt i molt bona qualitat. I com que estem cansats i tocats, de nou comprem cerveses en una botiga i ens n’anem a descansar a l’hostal, ja que el nostre darrer dia sencer a la ciutat es preveu ben mogut!
(La fotografia és de les plaques commemoratives dels que perderen la vida a Auschwitz)






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís