Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dia 2: Auschwitz (3 de juny de 2017) (I)

Dormo bastant tranquil·lament, però em desperten les primeres clarors del dia a la ciutat. Fem una mica de mandres i anem a esmorzar al mateix hostal. El menú consisteix en llet, cereals, cafè i amanida, formatge, etc... per fer sandvitxos. Hi ha una munió de gent i mengem drets, com podem. Recollim les coses i anem a fer una volta pel centre de la ciutat, per la Stare Miesto. Estan muntant un escenari i també hi ha gent que juga un partit de bàsquet per a minusvàlids. Aprofitem per fe cafè, passejar, mirar el mercat, etc. Quan s’esdevé l’hora ja anem cap a l’hostal. Allí ens ha de passar a recollir una furgoneta per anar a visitar Auschwitz, amb un tour que hem contractat amb una companyia (http://www.seekrakow.com/auschwitz-birkenau/ ). A dins hi ha una parella valenciana i un noi argentí. Més tard recollim a una altra parella i ja ens perdem per les carreres que menen a aquest indret infame per la seva trista història. El paisatge és ben bonic, amb grans i boniques cases, però el cansament em venç i m’adormo. Gairebé no em desperto fins que arribem a lloc. Primer de tot em sorprèn moltíssim la zona a on s’ha deixat el cotxe aparcat: està ple de bars i restaurants, molt bullici, res a veure amb  un lloc tranquil.  Ens rep una noia nerviosa que és la que ens guia cap a l’entrada del camp. Ens adverteix que no podem portar ni motxilles ni maletes que sigui més grans que un full de paper. Li fem cas i ens dirigim cap a l’entrada, a on conformem un grup que farà la visita en castellà. Després de passar els preceptius controls de seguretat, ens rep una guia polonesa, que serà la que ens farà el recorregut. Parla molt bon castellà i ho fa de manera molt solemne. I ja ens endinsem en un lloc infaust, gairebé barracó per barracó.  Passem per sota de la lúgubre porta que porta la inscripció “Arbeit macht frei” . La majoria de gent està molt atenta, però hi ha un grup de nois andalusos molt insolents, que es fan fotografies molt poc respectuoses amb les víctimes, així com els seus comentaris.  La guia ens explica un munt de coses mentre observem les fotografies, doloroses. Cues, files de dones i nens separats de la resta de la família i amb cap més destí que no sigui la mort. Fotografies des gent que va sobreviure uns mesos a l’infernal ritme de treball que els hi imposaven els nazis.  A cada imatge, una fiblada. Veure arribar els trens plens de gent d’arreu d’Europa destí a la mort provoca un nus a l’estómac. La gent anava amuntegada, sense ventilació, durant dies i dies als vagons. I un cop a destí, els joves i els que ells consideraven útils, els destinaven a treballar a les fàbriques nazis. A Auschwitz hi havia molt jueus, però també gent d’ètnia gitana, presos polítics, homosexuals, etc. Es calcula que s’hi van deportar més de 1300000 persones, la gran majoria dels quals van morir. També s’hi van enviar 15000 soldats russos, dels quals només en van sobreviure menys d’un centenar, 96 per ser exactes.

Quan la gent arribava a Auschwitz, ho feien amb totes les seves pertinences, ja que creien que començaven una nova vida. En algunes sales s’hi amunteguen els atuells de casa. Però el que realment deixa sense respiració és veure tones de cabells de la gent que va morir a les càmeres de gas. Els assassins els tallaven els cabells, que llavors es feien servir per fer teles o coixins. Quan l’exèrcit rus va alliberar el camp, els nazis ja s’havien desempallegat de gran part dels cabells. Impressiona també bastant la zona de les maletes o de les sabates. Se n’hi veuen d’homes, de dones, d’infants. I el pensament se’n va a com devia ser la barbàrie, la infàmia.  Moltes de les coses que es robaven als presoners i presoneres, s’enviava després a Alemanya per ajudes socials.

Els barracons eren de maó i servien de llocs per dormir, de lloc per fer cruels experiments mèdics amb grans i petits. També es van esterilitzar les dones per tal que no tinguessin fills.  Tot això s’explica en aquesta entrada de la viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Experimentaci%C3%B3_m%C3%A8dica_nazi  ):” L'experimentació nazi en éssers humans consistir en l'experimentació a gran escala en presoners, duta a terme per part del règim nazi en els seus camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial.

Un dels científics més controvertits va ser Josef Mengele, qui va dur a terme experiments en el camp de concentració d'Auschwitz. A Auschwitz, sota la direcció d'Eduard Wirths, es van seleccionar reclusos per ser sotmesos a diversos experiments que estarien destinats suposadament a ajudar al personal militar alemany en situacions de combat, ajudar en la recuperació de personal militar ferit i promoure la ideologia racial recolzada pel Tercer Reich. Després de la guerra, aquests crims van ser jutjats en el que es va conèixer com el Judici dels doctors. El rebuig als abusos perpetrats va portar al desenvolupament del Codi de Nuremberg en ètica mèdica.

D'acord amb la condemna en els judicis de Nuremberg, aquests experiments incloïen els següents temes:

Experiments en bessons

Els experiments amb nens bessons en els camps de concentració es van crear amb l'objectiu de mostrar les similituds i diferències en la genètica i eugenèsia dels bessons, i també per veure si el cos humà pot ser manipulat de forma antinatural. El líder d'aquests experiments era Josef Mengele, qui va realitzar experiments sobre més de 1500 parells de bessons presos, dels quals menys de 200 individus van sobreviure després dels estudis. Mentre assistia a la Universitat de Munic (localitzada a la ciutat que va romandre com un dels punts centrals d'Adolf Hitler durant la revolució) per estudiar filosofia i medicina amb èmfasi en antropologia i paleontologia, Mengele va ser arrossegat per la histèria nazi i fins i tot va dir que «aquest simple concepte polític finalment es va convertir en un factor decisiu en la meva vida» . L'admiració recentment descoberta de Mengele pel "simple concepte polític» el va portar a intercalar els seus estudis de medicina amb la política. Mengele va rebre el seu doctorat per una tesi titulada «Investigació morfològica racial sobre la secció inferior de la mandíbula de quatre grups racials», que suggeria que la raça d'una persona podia ser identificada per la forma de la seva mandíbula. L'organització nazi va entendre els seus estudis com talentosos i se li sol·licitar a Mengele ser el metge principal i investigador en el camp de concentració d'Auschwitz a Polònia al maig de 1943.

A Auschwitz, Mengele va organitzar experiments genètics en bessons. Els bessons eren seleccionats per edats i sexe i tancats en barraques entre experiments, els quals variaven des d'una injecció de diferents productes químics als ulls dels bessons per veure si podien canviar els colors fins literalment cosir a uns bessons junts per intentar crear siamesos.

Experiments amb trasplantaments

Des de setembre de 1942 fins a desembre de 1943, es van fer experiments en el camp de concentració de Ravensbrück per estudiar la regeneració d'òssos, músculs i nervis, així com el trasplantament d'ossos d'una persona a una altra. Seccions d'ossos, músculs i nervis van ser extrets de subjectes sense anestessiar. Com a resultat d'aquestes operacions, moltes víctimes van patir una intensa agonia, mutilació o discapacitat permanent. (Continuarà)

(La fotografia correspon a l'entrada al camp d'Auschwitz)