Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dia 2: Auschwitz (3 de juny de 2017) (IV)

Finalment, els jueus van ser concentrats en guetos (barris especials on vivien amuntegats) o en camps. A això seguiria l'esclavització i l'extermini durant la guerra. Els camps de concentració, inicialment destinats a la presó preventiva d'"enemics de l'estat" (per exemple: comunistes i socialdemòcrates), es van convertir en llocs de treball forçós, per a experiments mèdics i per a l'eliminació física de jueus, gitanos, homosexuals i discapacitats.

Sobre aquest últim punt, hi ha els qui sostenen la inexistència de l'holocaust jueu, ja sigui íntegrament o en les proporcions que són comunament acceptades, la qual cosa ha donat lloc a alguns judicis. Els principals expositors d'aquesta visió són Robert Faurisson, Paul Rassinier i David Irving, Els casos més coneguts són A) el de la Commonwealth del Canadà contra Ernst Zundel, ciutadà alemany que va viure al Canadà entre 1958 i el 2000 i qui va publicar diversos pamflets qüestionant l'holocaust, per la qual cosa va ser processat per "publicar literatura capaç d'incitar odi contra un grup identificable".En aquest procés, Alfred Leuchter, qui falsament va proclamar ser enginyer, el "màxim expert mundial en" i "constructor" de cambres de gas per a les presons dels Estats Units Mario López Ibáñez: va evacuar l'Informe Leuchter, en el qual va concloure que "no va haver-hi cambres de gas per a l'execució en cap d'aquests llocs" i B) el d'Irving contra Lipstadt i uns altres, en el qual Irving va ser considerat "un actiu negacionista de l'Holocaust... un antisemita i un racista".

Alguns del barracons, avui reconstruïts en museu per no oblidar l’horror, també servien de presó. Allí s’hi posaven els infaustos que havien de ser afusellats. I els feien sortir despullats abans de matar-los. Als mateixos barracons també hi havia les cel·les a dormien els vigilants, els “Kapos”, que no eren res més que presos comuns alemanys, a vegades molt sanguinaris. En les cel·les de càstig, algunes sense ventilació i soterrades, s’obligava als presoners a estar-se drets tota la nit i llavors a treballar 12 o 14h diàries amb només 300 Kcal. Evidentment, morien als pocs dies. O bé, en d’altres ocasions, es deixava morir als presoners de gana. La noia, que ho explica amb molta sensibilitat i solemnitat, relata que hi havia un presoner que tenia por de morir i un capellà captiu es va oferir a intercanviar-se amb ell i els guardians hi van accedir; avui en dia, a la cel·la a on fou confinat i morí el capellà, encara s’hi poden veure ciris encesos. Un altre moment que impressiona és a on es veu la maqueta de com eren els camps d’extermini a Birkenau, com estaven dissenyades les càmeres de la mort. Als presoners els mataven amb zikon B (https://en.wikipedia.org/wiki/Zyklon_B; https://ca.wikipedia.org/wiki/Zyklon_B ); per matar unes 2000 persones, feien servir sis o set kg. Per determinar la dosi letal es van fer experiments als soterranis dels barracons amb els presoners. Quan es va alliberar el camp, els russos van guardar les llaunes de zikon B, que s’exhibeixen en una de les vitrines.

Cada vint minuts els bàrbars mataven unes 2000 persones. I un cop mortes, obligaven als sonderkommandos, és a dir, a d’altres presoners, a treure’ls de les càmeres de gas, tallar-los els cabells i treure’ls dents d’or o objectes de valor que encara conservaven.  Aquests sonderkommandos vivien prop de les càmeres de la mort i sabien que tampoc durarien molt, ja que eren sovint canviats. I els primers cadàvers que treien els nous comandos eren els dels seus predecessors. A viquipèdia s’explica el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sonderkommando; https://en.wikipedia.org/wiki/Sonderkommando ):” Els Sonderkommandos (en alemany unitats especials) eren unitats de treball durant l'Alemanya nazi que estaven formats per presoners jueus, i no jueus, seleccionats per treballar en les cambres de gas i en els crematoris en els camps de concentració nazis, durant la Segona Guerra Mundial. Els Einsatzgruppen tenien els seus propis batallons Sonderkommandos per a "assignacions especials", com ara el Sonderkommando Arājs, i per bé que el nom és el mateix, la seva situació i funcions eren molt diferents.

Els Einsatzgruppen SS, estaven constituïts per Sonderkommandos i Einsatzkommandos. Aquests últims estaven formats per oficials de la Gestapo, la Kriminalpolizei, l'SD, i les Waffen-SS, i van participar a Europa de l'Est en assassinats en massa (en particular en l'extermini de jueus i gitanos, en l'explotació de les poblacions i la repressió dels resistents i dels partisans).

Les persones destinades a un "Sonderkommando", treballaven sota ordres dels nazis, i si es negaven a complir les tasques, eren assassinats. Treballaven sota gran pressió psicològica, ja que eren els encarregats de portar els presoners a les cambres de gas, retirar els cossos, examinar orificis naturals (anus, vagina) a la recerca de peces de valor ocultes, treure les dents d'or als cadàvers, i finalment incinerar-los en els forns crematoris o en fosses crematòries. Molts Sonderkommando van haver de realitzar aquestes funcions, moltes vegades, amb familiars i amics, veient com ells mateixos conduïen a la mort els seus éssers estimats. Si algun Sonderkommando revelava abans als presoners que la suposada "dutxa de desinfecció" no era tal, sinó que era una cambra de gas i anaven a morir, se li aplicava la pena de mort com a càstig. Una de les formes de morts utilitzada de manera "exemplar" per als Sonderkommando que no complien les ordres era ésser incinerat viu, en els forns crematoris.

Els Sonderkommando vivien aïllats de la resta de presoners i no tenien cap tipus de contacte amb ells. Era sabut que els Sonderkommando tenien un període de treball d'aproximadament 3-4 mesos, ja que, per no deixar testimonis de la matança a nivell industrial que s'estava realitzant, era assassinat tot el Sonderkommando i posat en el seu lloc un nou grup Sonderkommando a realitzar la feina.

La feina dels Sonderkommando consistien a retirar els cadàvers de les cambres de gas, seleccionar aquells cadàvers que presentessin algun element de valor, apilar les seves pertinences per tipus, portar a les víctimes al forn crematori o bé enterrar-les. No podien parlar amb els presoners; en cas contrari rebien la pena de mort.

Eren mantinguts separats de la resta dels presoners, de manera que no poguessin donar detalls sobre la seva tasca, per no alertar els presoners que havien de ser exterminats a les cambres de gas.

Un cop complerta la seva missió eren, al seu torn, exterminats

És interessant destacar que un d'aquests Sonderkommando es va rebel·lar el 7 d'octubre de 1944 a Auschwitz. Davant els indicis que les SS pretenien assassinar un gran nombre de membres del mateix Sonderkommando que treballaven al crematori 4 (perquè la "càrrega de treball" de les cambres de gas va disminuir després de ser intensament utilitzades contra els jueus hongaresos), es van amotinar i van donar inici a l'única rebel·lió a gran escala de la qual es té notícia a Auschwitz. Armats amb pedres i eines improvisades, van atacar els guàrdies de les SS i van calar foc al crematori. Alguns presoners van poder escapar, encara que la majoria van ser capturats i assassinats. Dos-cents cinquanta van morir en la lluita, al costat de tres membres de les SS i dues-centes persones més van ser assassinades després.”. Crueltat sense límits, la dels nazis i el nazisme (https://ca.wikipedia.org/wiki/Nazisme ). Un cop sortim dels barracons, a fora encara es veuen clarament els filferros punxeguts i electrificats per evitar la fuga dels presos. I entremig de dos filats, hi patrullaven soldats amb gossos. De fet, en els cinc anys que va existir aquesta immundícia, i amb totes les persones recloses, només hi van haver 800 intents de fuga. Per cada un que ho aconseguia, agafaven altra gent del seus barracons i els mataven.

Tots els que marxaven cada dia a treballar a les mines de carbó que hi havia pel voltant, havien de tornar. Es feia el recompte diari de presoners, i si no hi eren tots els que havien marxat, hi havia càstigs. A voltes, alguns presoners tornaven amb els seus companys morts per evitar els càstigs... (Continuarà)

(La fotografia correspon a l'entrada d'uns dels barracons del maleït camp d'extermini)