Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dia 2: Auschwitz (3 de juny de 2017) (XII)

La retirada alemanya de tots els fronts de guerra, i especialment davant l'avanç soviètic, obligaren Himmler a plantejar-se el tancament dels camps d'extermini. A la tardor de 1943 s'evacuen els camps de Treblinka, Sobibor i Belzec. El mes de juliol de 1944, els soviètics entren al camp de Lublin i donen a conèixer l'assassinat massiu als camps.
A finals de 1944, només Auschwitz continuava en funcionament com a camp d'extermini, però la fi era pròxima. El 25 de novembre, Himmler ordena que es procedeixi al seu desmantellament. El 17 de gener de 1945 es destrueix el bloc mèdic del camp i es passa llista per darrera vegada. Al recompte hi ha 31.894 reclusos a Auschwitz i 35.118 als camps satèl·lits. Alhora, el personal nazi inicia l'evacuació d'Auschwitz. La majoria dels presoners van haver de marxar cap a l'oest. Els qui eren massa dèbils per caminar eren deixats endarrere. El 20 de gener un destacament de les SS afusella a dues-centes jueves i, després, destrueix els edificis on hi ha els crematoris I i II. Per la seva banda, la indústria IG Farven destrueix els seus arxius. Durant els dies següents, les SS continuaren assassinant reclusos i destruint les instal·lacions. El dia 27 de gener procediren a destruir el darrer crematori, el IV. La tarda del mateix dia apareixen les tropes soviètiques. El camp d'extermini d'Auschwitz finalitzava la seva macabra existència. Al voltant de 7.500 presoners van ser alliberats per l'exèrcit Roig el 27 de gener de 1945.
Només quedaven dempeus sis dels trenta-cinc magatzems. Als que van quedar s'amuntegaven 368.820 vestits d'home, 836.255 de dones, 5.525 parells de sabates de dona, grans quantitats de roba de nen, raspalls de dents... En una altra dependència hi havia set tones de cabell humà. Entre els cadàvers els soviètics trobaren set mil supervivents.
Des del 1949, Witold Pilecki -un soldat de l'Armia Krajowa (organització de resistència polonesa a l'ocupació nazi)- va ser voluntari per ser portat com a presoner a Auschwitz i va produir una considerable quantitat d'informació que es va portar fins a Varsòvia i d'allà, a Londres. D'altra banda, els aliats tenien una informació aèria més detallada dels camps des del maig de 1944. Dos presoners que es van escapar (Rudolph Vrba y Alfred Wetzler) havien reunit descripcions precises i mapes que van arribar als aliats durant l'estiu de 1944. El 13 de setembre de 1944, bombarders americans van bombardejar la fàbrica de Buna Werke associada amb Auschwitz III, destruint-la parcialment.
Durant els anys d'operació dels camps, al voltant de 700 presoners van intentar escapar, dels quals 300 ho van aconseguir. La pena aplicada per intent de fuga era la mort per inhalació. Generalment, les famílies dels escapats eren arrestades i internades a Auschwitz per ser exhibides com a advertència als altres presoners. El nombre total de morts produïdes a Auschwitz encara està en debat, però s'estima que entre un milió i un milió i mig de persones hi van morir.

Presoners més coneguts

·         Józef Cyrankiewicz va presidir el govern de la República Popular de Polònia entre 1947 i 1952, i entre 1954 i 1970. També va ser President entre 1970 i 1972.
·         Anne Frank va ser internada a Auschwitz-Birkenau entre setembre i octubre de 1944; després va ser traslladada a Bergen-Belsen on va morir de febre tifoide. Coneguda per la troballa del seu diari (El diari d'Anne Frank) on descrivia la seva vida amagada a Amsterdam.
·         Maximilian Kolbe, sant polonès, va ser presoner d'Auschwitz I. Va ser voluntari per morir de fam en lloc d'un altre presoner el 1941.
·         Anita Lasker Walfisch, Violoncelista alemanya. Va sobreviure com a membre de l'Orquesta de Noies D'Auschwitz. Va ser també testimoni del Judici de Bergen-Belsen. Després de la guerra es va asilar i establir a Gran Bretanya. Ha estat fundadora de l'orquestra English Chamber Orchestra. El seu fill és el conegut violoncelista Raphael Wallfisch.
·         Primo Levi, químic de professió, supervivent del camp. Els fets de la Segona Guerra Mundial el van marcar profundament fins al punt que en va escriure diversos llibres. Si això és un home juntament amb La treva i Els enfosats i els salvats formen la trilogia d'Auschwitz.
·         Witold Pilecki, soldat polonès de l'Armia Krajowa, voluntari per internar-se a Auschwitz, va organitzar la resistència a Auschwitz (Związek Organizacji Wojskowych, ZOW) i va informar als aliats sobre les atrocitats que hi tenien lloc. Després va formar part de l'aixecament de Varsòvia.
·         Edith Stein, monja catòlica d'origen jueu. Va morir a les cambres de gas d'Auschwitz II.
·         Elie Wiesel va sobreviure a la seva reclusió a Auschwitz III Monowitz i va escriure sobre les seves experiències.
·         Petr Ginz (1928–1944), jove editor de Vedem, conegut pel diari que va escriure abans de la seva deportació, descobert fa poc, i editat per la seva germana Chava Pressburger.

Auschwitz I

Auschwitz I va ser el centre administratiu de tot el complex. Va ser fundat el 20 de maig de 1940, a partir de barraques de totxos de l'exèrcit polonès. Els primers membres del camp van ser 728 presoners polítics polonesos de Tarnów. Inicialment, el camp va ser usat per internar membres de la resistència i intel·lectuals polonesos, més endavant van portar-hi presoners de guerra soviètics, presoners comuns alemanys, elements antisocials i homosexuals. Des del primer moment també hi arribaren presoners jueus. Generalment hi havia entre 13 i 16 mil presoners, arribant a 20.000 el 1942.

L'entrada d'Auschwitz I tenia (i encara es conserva) les cíniques paraules Arbeit macht frei, "la feina allibera". Els presoners del camp sortien a treballar durant el dia per les construccions o al camp amb música de marxa tocada per una orquestra. (Continuarà)
(La fotografia correspon a l'interior d'un dels barracons d'Auschwitz)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís