Cracòvia, del 2 al 5 de juny de 2017; dia 2: Auschwitz (3 de juny de 2017) (X)
El nazisme està imbuït d'una paranoia racial que li porta a teixir tot un entramat
científic-místic. D'una banda, pretén demostrar mitjançant la moderna ciència
de la biologia, la selecció natural de Darwin i les lleis de l'herència de Gregori Mendel, de manera pseudocientífica la realitat de la raça pura i, d'altra
banda, presenta la creença mística que aquesta ha de recuperar uns poders que
se li suposen perduts per la mescla amb races suposadament degenerades, com serien els jueus o, en menor mesura, els eslaus. En els jueus se centra el mal de mals i cap
a la meitat de la Segona Guerra Mundial començaran a ser exterminats en els camps de concentració.
Antisemitisme nazi
Per a Hitler, els comunistes eren enemics de la nació alemanya. Però
encara hi havia un enemic major que es fusionava amb aquest i amb els altres
possibles: els jueus. Partint d'una concepció racista, des de
principis dels anys vint Hitler va anar reconstruint un estereotip racial del
jueu, a partir de les teories de Walter Darré, Alfred Rosenberg, Spengler
(Segle XX), Houston Stewart Chamberlain i el comte de Gobineau (Segle XIX).
Els jueus encarnaven, per a
Hitler, tots els mals que afligien a la nació alemanya (no jueva): eren els
proletariats agitadors, els financistes avars i els grans industrials que
espremien al poble alemany; eren la premsa que difamava a la nació, i també els
febles i corruptes parlamentaris còmplices dels humiliants tractats de pau i de
la feblesa de la nació. Eren, en síntesi, l'enemic racial, que des de
l'interior corrompia i contaminava a la nació, afeblint-la.
El jueu era l'enemic absolut que
tant necessitava el sistema totalitari per a la mobilització política i social,
així com per distreure l'opinió pública dels propis problemes.
El 1935 les lleis de Nuremberg van privar als jueus de la ciutadania
alemanya i de tot dret. Se'ls va prohibir el contacte amb els aris i se'ls va obligar a portar una
identificació. Les lleis afectaven a tots aquells a qui l'Estat definia
racialment com a jueus. Van continuar la violència i l'assetjament de les SS i
de la policia als jueus, produint-se massives emigracions.
Després va seguir una segona fase
d'expropiació, caracteritzada per l'"arianització" de béns, els
acomiadaments i els impostos especials.
El 1938 se'ls va prohibir als
advocats i metges jueus el lliure exercici de les seves professions i es va
obligar al fet que els que tenien noms de pila no jueus que anteposessin els de
"Sara" o "Israel" als propis, per a la identificació en
els camps de treball i en els mateixos guetos). El resultat, distingir-los.
Al novembre, esgrimint com a
excusa l'assassinat d'un diplomàtic alemany a París a les mans d'un jove jueu, van ser atacats
per membres de les SS, en el que es va dir la "nit dels vidres trencats". El resultat va ser de tal
magnitud que el mateix Estat va haver de restaurar l'ordre que ell mateix havia
pertorbat.
Els jueus van ser considerats
globalment responsables de l'atac i obligats a reparar els danys, a indemnitzar
a l'Estat alemany per les destrosses i a lliurar els diners rebuts a companyies
d'assegurances. Els hi va excloure de la vida econòmica, se'ls va prohibir
l'accés a les universitats, l'ús de transports públics i el freqüentar llocs
públics com a teatres o jardins. Addicionalment aquest moment va marcar el
començament d'un programa organitzat d'internament dels jueus en camps de concentració: en un telegrama d'instruccions signada per Reinhard Heydrich — marcat “Urgent i secret” — en
preparació a la Kristalnacht s'estableix (punt 5): "Tan aviat com el curs
dels esdeveniments durant aquesta nit permeti l'ús dels oficials de policia
assignats per a aquest propòsit, seran arrestats tants jueus com sigui possible
acomodar en els llocs de detenció de cada districte —especialment jueus rics.
De moment solament seran arrestats jueus homes en bon estat de salut, d'edat no
gaire avançada. Immediatament que l'arrest tingui lloc, es contactés el camp de
concentració adequat per situar als jueus tan ràpidament com sigui possible en
aquests camps....". Aquests
camps en realitat eren “camps de treball forçat” en els quals s'explotava als
internats fins a la mort. En els “camps de treball” els presoners estaven
sotmesos al programa de "Vernichtung durch Arbeit" (Extinció o
obliteració a través del treball), per mitjà del seu esgotament i de privació
de tot tractament mèdic o ajuda: la mitjana de vida d'un presoner era menor a
quatre mesos.
Finalment, els jueus van ser concentrats
en guetos (barris especials on vivien amuntegats) o en
camps. A això seguiria l'esclavització i l'extermini durant la guerra. Els camps de concentració, inicialment destinats a la presó preventiva
d'"enemics de l'estat" (per exemple: comunistes i socialdemòcrates),
es van convertir en llocs de treball forçós, per a experiments mèdics i per a
l'eliminació física de jueus, gitanos, homosexuals i discapacitats.
Revisionisme històric (https://ca.wikipedia.org/wiki/Revisionisme_hist%C3%B2ric)
Sobre aquest últim punt, hi ha
els qui sostenen la inexistència de l'holocaust jueu, ja sigui íntegrament o en
les proporcions que són comunament acceptades, la qual cosa ha donat lloc a
alguns judicis.c Els
principals expositors d'aquesta visió són Robert Faurisson, Paul Rassinier i el
jueu David Irving, Els casos més coneguts són A)
el de la Commonwealth del Canadà contra Ernst Zundel, ciutadà alemany que va
viure al Canadà entre 1958 i el 2000 i qui va publicar diversos pamflets
qüestionant l'holocaust, per la qual cosa va ser processat per "publicar
literatura capaç d'incitar odi contra un grup identificable".] En aquest procés, Alfred Leuchter, qui
va proclamar ser enginyer, el "màxim expert mundial en" i
"constructor" de cambres de gas per a les presons dels Estats Units
Mario López Ibáñez:] va evacuar l'Informe Leuchter, en el qual va
concloure que "no va haver-hi cambres de gas per a l'execució en cap
d'aquests llocs" i B) el d'Irving contra Lipstadt i uns altres, en el qual
Irving va ser considerat "un actiu negacionista de l'Holocaust... un
antisemita i un racista".
Persecució dels homosexuals a
l’Alemanya nazi
La persecució dels homosexuals a l'Alemanya nazi es va fonamentar principalment sobre la
premissa que l'homosexualitat era incompatible amb la ideologia nacionalsocialista perquè els homosexuals no es reproduïen i per
tant no perpetuaven la raça ària. L'homosexualitat constituïa una
de les proves de degeneració racial que, a més, es transmetia per vici d'uns
individus a uns altres; per això les autoritats havien de posar tots els
mitjans al seu abast per evitar la seva extensió.
El Frankfurter Engel (àngel de Frankfurt) va ser el primer monument d'Alemanya en memòria dels homosexuals perseguits pel nazisme i, posteriorment, pel paràgraf 175 del codi penal alemany. Com el seu nom indica
el monument és l'estàtua d'un àngel subjectant una banda. L'obra va ser el primer
monument commemoratiu de les víctimes homosexuals de l'holocaust a Alemanya.
Els següents en ser erigits a Alemanya van ser el Triangle rosa de Colònia (1995) i el Monument als homosexuals perseguits pel nazisme de Berlín (2008). (Continuarà)
(La fotografia és de les llaunes de Zyklon B utilitzats per assassinar innocents)
Comentaris