Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): descobrint Menorca (2 de gener de 2017; dia 6) (I)

Em llevo tard. No he dormit gaire tranquil·lament i aixecar-me se’m fa difícil. Quan ho aconsegueixo, només tinc temps de vestir-me i ja marxem cap a un bar proper a esmorzar. Queda prop de l’apartament, però no m’acaba de donar bones sensacions. Agafem el cotxe i ja marxem en direcció cap a l’altra punta de l’illa. Anem directament cap a un dels poblats talaiòtics de l’illa, el de la Torre d’en Galmés (https://www.disfrutamenorca.com/torre-den-galmes; http://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8426; http://www.descobreixmenorca.com/cultura-talaiotica/torre-den-galmes/ ).
Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_d'en_Galm%C3%A9s ): “Torre d'en Galmés o d'en Gaumés és un poblat talaiòtic menorquí al terme municipal d'Alaior. Va estar ocupat sobretot durant l'època talaiòtica i el període posttalaiòtic. S'hi accedeix per la carretera que va des d'aquest poble fins a la platja de Son Bou, agafant el trencant del camí de sa Torre. El poblat està sobre una petita elevació, de poc més de cent metres d'alçada, que es dreça sobre la plataforma miocènica que ocupa la meitat sud de l'illa. Es tracta del poblat talaiòtic més gran de les Illes Balears, superant una extensió de 62.000 m², i constituïa, amb tota probabilitat, un centre de poder des del qual es dominava una extensa zona de camps de conreu.
És un dels 32 jaciments prehistòrics menorquins que es presenten a la candidatura de la Menorca Talaiòtica com a patrimoni de la humanitat a la UNESCO
 A la part alta del jaciment, s'hi han detectat restes ceràmiques que permeten constatar una ocupació humana de l'indret en època pretalaiòtica. Més endavant, ja en època talaiòtica, l'assentament va anar creixent cap al sud, ocupant gradualment les zones més baixes de la falda del turó. Durant aquesta època, s'hi varen construir els edificis més característics de la cultura talaiòtica i posttalaiòtica: tres talaiots, un recinte de taula i un bon nombre de cercles d'habitació posttalaiòtics i sales hipòstiles.
Cap a finals del segle III aC, s'abandonen algunes parts del poblat, com a conseqüència potser de la Segona Guerra púnica i l'arribada a Menorca del general cartaginès Magó. Malgrat tot, hi ha proves que, durant l'època romana, l'assentament encara estava densament poblat. Va continuar actiu, de fet, durant bona part de l'edat mitjana, quan l'illa es trobava sota domini musulmà. Es va abandonar, probablement, amb la conquesta de Menorca per la corona d'Aragó del 1287.
 Pel que fa als materials arqueològics recuperats en aquest jaciment, en destaca una figura de bronze del déu egipci Imhotep, trobada a l'interior del recinte de taula. Es tracta de l'única figura d'aquestes característiques trobada en context arqueològic, fora d'Egipte. Els objectes que acompanyaven la troballa fan pensar que, a Torre d'en Galmés, hi va habitar algú que coneixia els rituals relacionats amb el culte a Imhotep.
Hi treballen, de manera regular, un equip d'arqueòlegs vinculats al Museu de Menorca i l'Associació d'Amics del Museu de Menorca; així com un altre pertanyent a la Universitat de Boston. El jaciment està museïtzat i obert al públic, i conté un centre d'interpretació per a ajudar el visitant a entendre les restes conservades.
Al poblat, hi ha una gran varietat d'estructures construïdes i excavades a la roca, la major part molt monumentals i ben conservades: tres talaiots, un sistema de recollida d'aigües pluvials, tres sales hipòstiles, un recinte de taula, uns vint-i-set cercles d'habitació posttalaiòtics i diverses coves.
Els tres talaiots són a la a la part alta del turó. Presenten una forma aproximadament troncocònica i estan construïts amb pedra en sec, amb carreus de dimensions no massa grans. Entre els talaiots, sembla conformar-s'hi un espai buit que hauria pogut funcionar com a espai públic.
A prop dels talaiots, s'hi dreça el recinte de taula. L'element central d'aquest santuari, amb planta en forma de ferradura, era originalment una gran "T" de pedra formada per dues lloses superposades, encara que la llosa vertical està trencada. Aquesta presenta unes dimensions d'1,95 m d'alçada, 1,50-1,60 m de llarg, 0,40 m de gruix. La pedra capitell, d'1,18-1,25 m d'alçada, 2,32 m de llargada i 0,65 m de gruix, està tombada davant la pedra suport, i es va reutilitzar com a sepultura en època tardoromana o medieval.

 Es conserva una gran quantitat d'habitatges coneguts com a cercles d'habitació posttalaiòtics a causa de la seva planta amb forma de tendència circular i que són típics i exclusius de l'edat del ferro a Menorca. El mur perimetral està construït amb doble parament. A l'exterior, s'hi drecen grans lloses verticals sobre un petit sòcol de pedres planes, mentre que la cara interna es va construir amb pedres més petites, disposades en filades més o menys regulars. Els murs de compartimentació interna, en canvi, es van construir amb la tècnica del parament simple, i presenten molts cops molins de mà reaprofitats com a material constructiu. (continuarà)
(La fotografia correspon al poblat talaiòtic de la Torre d'en Galmés)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís