Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): descobrint Menorca (2 de gener de 2017; dia 6) (VII)

Habitatges i murades

A partir de l'arribada de la influència púnica, sembla generalitzar-se un tipus de casa molt característica: de planta oval o arrodonida, amb un pati central que dóna accés al diferents àmbits, disposats de forma radial. Aquests habitatges reben normalment el nom de cercles. S'han excavat exemples d'aquestes cases a poblats com Torre d'en Galmés. Aquests habitatges s'agrupen gairebé sempre en poblats més o menys extensos, alguns dels quals es troben protegits per murades. El millor exemple d'aquest tipus de defenses el tenim al poblat de Son Catlar.

Navetes d'enterrament

Un construcció característica i exclusiva del talaiòtic a Menorca són les anomenades navetes d'enterrament. Es tracta d'edificis en forma de nau invertida, característica que els dóna el seu nom. L'obertura d'accés és de petites dimensions, i estaven destinades exclusivament a l'enterrament col·lectiu. Es van construir en els primers moments del període talaiòtic. No s'han de confondre amb les navetes d'habitació, que tenien funció d'habitatge, també es troben a Mallorca i corresponen bàsicament a l'etapa anterior, coneguda com a pretalaiòtic.

Recintes de taula

L'altre tipus de monument exclusiu de Menorca és el recinte de taula, consistent en un edifici de planta en forma de ferradura. Al centre d'aquesta estructura s'hi dreça una enorme columna monolítica sobre la qual reposa un capitell descomunal, de forma que el conjunt té la forma d'una "T" gegant (en alguns casos sobrepassa els 4 metres d'alçada). Es tracta d'edificis de caràcter religiós.

Llista de taules documentades

Alfurinet, Algairens, Bellaventura, Binicodrell, Binimaimut, Binimassó, Binissafullet,Cavalleria, Cotaina, Es Tudons, La Beltrana, Sa Torreta, Son Angladó, Son Bernardí, Poblat de Son Catlar,  Son Olivaret, Son Rotger, Talatí de Dalt Torralba d'en Salort, Torralbenc, Torre d'en Galmés, Torre Llafuda, Torre Llissà, Torretrencada, Torrevella d'en Lozano,Trepucó, Taula de Sant Agustí Vell

Proposta cronològica del Museu de Menorca

Un dels esquemes cronològics per el període talaiòtic a Menorca ha estat proposat per Lluís Plantalamor. Segons aquest autor, als voltants del 1500 aC es produeix un canvi cultural important, a causa de l'arribada de gent forana a l'illa de Menorca. Es van abandonant els sistemes de vida anteriors i apareixen les primeres concentracions de cases i vilatges, en els quals es dóna una prioritat defensiva (amb muralles i talaiots), una jerarquització social, l'especialització de la feina en comunitat i la gradual complexitat en els rituals i en les creences religioses. Es distingeixen quatre períodes:

Talaiòtic I (1500-1000 aC)

Període de transició. perduren els sistemes d'enterrament del període anterior (amb navetes d'enterrament), però s'introdueixen nous models constructius, a causa d'una necessitat defensiva de la comunitat (talaiots i muralles). Es perfecciona la manufactura de la ceràmica i s'introdueix la metal·lúrgia del bronze. El monument més característic de la nova cultura és el talaiot. Pot definir-se com una gran torre troncocònica (troncopiramidal també a Mallorca), les parets de les quals estan bastides per una cara externa de grans blocs i una cara interna construïda amb pedres de menor volum; l'espai entre ambdós paraments s'ha reblert amb pedres més petites i terra. A Menorca el talaiot és poc freqüent que tingui cambra interior, per tant sol ser massís.

Talaiòtic II (1000-700 aC)

S'abandonen els sistemes constructius del pretalaiòtic i es desenvolupen les grans concentracions urbanes. Es reafirma la jerarquització social i la divisió de la feina, fruit d'un estadi cultural plenament urbà. És a partir d'aquesta etapa que es construeixen uns santuaris únics a la Mediterrània: les taules. Són uns recintes de planta més o menys en forma de ferradura, delimitats per una murada ciclòpia on s'intercalen columnetes i on al seu interior s'alça una gran columna monolítica de base rectangular coronada amb un capitell pla i molt sobresortint que dóna lloc a l'analogia d'una taula

Talaiòtic III (700-300 aC)

Els progressius contactes comercials amb grecs, fenicis i cartaginesos porten els talaiòtics a reforçar els seus llogarets amb construccions defensives addicionals amb bastions i torres de defensa. D'altra banda, s'introdueixen noves modalitats constructives, les cases circulars amb pati central, i apareixen objectes sumptuaris de bronze i armanent de ferro.

Talaiòtic IV (400/300-123 aC)

El comerç amb les grans civilitzacions marineres de la Mediterrània s'intensifica. Es passa d'un simple intercanvi d'objectes preuats (segurament dirigits a enaltir als cabdills talaiòtics) a un traspàs de béns i aliments bàsics. Roma es converteix en una potència hegemònica, i això anirà en detriment de Menorca, que a poc a poc va quedant-se arraconada un cop l'al·liat cartaginès és vençut. Els poblets interiors són destruïts i reconstruïts durant les guerres púniques però finalment van caient en decadència. Els santuaris talaiòtics (les taules) es van abandonant. En canvi, prenen importància els nuclis talaiòtics situats a la vora dels ports naturals més importants. La presència continuada de comerciants forasters fa acostar als seus embarcadors comunitats talaiòtiques tardanes.

Proposta cronològica de la Universitat Autònoma de Barcelona

Aquests investigadors consideren que les primeres manifestacions talaiòtiques es produeixen cap al 1000 CAL ANE, és a dir, de forma contemporània als últims naviformes pretalaiòtics. La cultura talaiòtica s'hauria consolidat a les illes cap al 850 aC, i a partir del 550 aC els talaiots comencen ja a abandonar-se, iniciant-se així la fase anomenada posttalaiòtica. En aquests moments s'intensificaria l'activitat agrícola, fet que permetria la producció d'excedents, a través dels quals les illes s'integrarien als circuits comercials de la Mediterrània. (continuarà)

(La fotografia és d'una basílica precristiana, que hi ha a Son Bou)