Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): descobrint Menorca (2 de gener de 2017; dia 6) (III)

El segon esquema cronològic ha estat desenvolupat per un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests autors consideren que les primeres manifestacions talaiòtiques es produeixen cap al 1000 CAL ANE, és a dir, de forma contemporània als últims naviformes pretalaiòtics. La cultura talaiòtica s'hauria consolidat a les illes cap al 850 aC, i a partir del 550 aC els talaiots comencen ja a abandonar-se, iniciant-se així la fase anomenada posttalaiòtica. En aquests moments s'intensificaria l'activitat agrícola, fet que permetria la producció d'excedents, a través dels quals les illes s'integrarien als circuits comercials de la Mediterrània.

L'última d'aquestes propostes explicatives és fruit de les investigacions de Víctor M. Guerrero, Manuel Calvo i Bartomeu Salvà, de la Universitat de les Illes Balears. Per aquests autors la cultura talaiòtica és, bàsicament, una societat de l'edat del ferro, de manera que el moment de la seva gènesi no es pot situar més enllà dels segles VIII o IX aC. Així, la cultura talaiòtica seria el resultat de l'evolució interna de les societats pretalaiòtiques del bronze final, potenciada per la influència del comerç púnic al Mediterrani occidental.

En el cas dels talaiots mallorquins, amb els seus grans espais interns, s'ha proposat que podria tractar-se d'espais comunitaris, on es redistribuirien els aliments entre tots els membres de la comunitat. Els talaiots menorquins presenten una estructura bastant diferent, de forma que es fa difícil interpretar-los de la mateixa manera. Alguns dels talaiots d'aquesta illa es poden interpretar com estructures defensives, però n'hi ha d'altres que, per la seva situació i la seva estructura, semblen edificis monumentals amb una gran càrrega simbòlica, destinats potser a representar el poder de certs individus o grups socials. És el cas, per exemple, del gran talaiot oest de Cornia Nou, que presenta una ampla escala descoberta, al costat sud

A Mallorca existeix una ruta dels talaiots amb 6 intineraris, creada pel Consell Insular de Mallorca i promoguda per la conselleria de turisme a la guia "L'altra Mallorca". Alguns dels talaiots més espectaculars de Mallorca, excavats i oberts al públic, els trobem als jaciments de Son Fornés, L'Hospitalet Vell o al poblat talaiòtic de Capocorb Vell.

La Xarxa Monumental de Menorca, promoguda pel Consell Insular de Menorca, inclou també nombrosos poblats talaiòtics amb talaiots ben conservats, com els de Trepucó, Torre d'en Galmés o Montefí. Altres jaciments com Cornia Nou, tot i no formar part de la Xarxa Monumental, també es troben oberts al públic.”

La cultura taialòtica correspon a la que habità a les Illes Balerars fa milers d’anys. A viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_talai%C3%B2tica ) es conta el següent: “La cultura talaiòtica fou una cultura que es desenvolupà durant l'edat del bronze i l'edat del ferro a les Illes Balears, entenent aleshores per Balears només les anomenades pels grecs Gimnèsies, és a dir, Mallorca i Menorca. També s'han trobat restes d'aquesta cultura a illots de Mallorca com l'Illot des Porros o a la cova de sa Font i a cala Lledó de sa Dragonera.  A les Pitiüses no hi va ser mai present. L'etapa compresa entre l'establiment de les primeres comunitats humanes a les illes Balears i l'aparició de la cultura talaiòtica s'anomena tradicionalment període pretalaiòtic.

Actualment, les evidències clares més antigues del primer poblament humà a les Gimnèsies (Mallorca i Menorca) es situen al III mil·lenni abans de la nostra era. A partir de certes similituds en els espais funeraris, sembla que la zona de procedència més probable dels primers colons és el Golf de Lleó, tot i que l'origen dels primers pobladors de les Illes Balears no és un tema tancat. En qualsevol cas, serien grups amb una economia basada en l'agricultura de cereals i la ramaderia de cabres, ovelles i amb menor importància, vaques i porcs. Destaca el nul aprofitament dels recursos marins, que es perllongarà fins a les darreres fases de la prehistòria de Mallorca i Menorca. Es documenta, des del primer moment, la fabricació de ceràmica i la metalúrgia del coure. Entre el 2200 i el 1900 aC arriben influències de la cultura del vas campaniforme (només a Mallorca, no a Menorca), que en aquesta època es difonia per Europa, el nord d'Àfrica i la Mediterrània.

L'aspecte d'aquest primer poblament que es coneix millor és el món funerari: tant a Menorca com a Mallorca s'han excavat diversos dolmens, paradolmens i hipogeus que corresponen a aquest període. Pel que fa als contextos domèstics d'aquest primer moment, a Mallorca es documenten cabanes de planta circular, però també estructures allargades construïdes amb tècnica ciclòpia, que enllacen amb les navetes d'habitació documentades massivament a partir del 1600 aC. A partir d'aquest moment, destaca la homogeneïtat cultural, sobretot pel que fa als contextos domèstics, entre Mallorca i Menorca. (continuarà)

(La imatge és de la Torre d'en Galmés, poblat talaiòtic de Menorca)