Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): descobrint Menorca (2 de gener de 2017; dia 6) (XI)

Recinte de taula

Al voltant de tota taula hi ha sempre un recinte de forma absidal, i façana lleugerament còncava, amb l'accés situat al centre d'aquesta façana. Es coneix un únic cas de recinte de taula amb dos accessos, el de Son Catlar. L'absis presenta normalment una sèrie de pilastres adossades a la paret, disposades de forma radial i que divideixen l'espai en allò que alguns veuen com una mena de "capelles" consecutives. (Reconstrucció virtual d'un recinte de taula.)
Alguns buits quadrats o rectangulars en els murs fan pensar en petits altars, nínxols per a imatges o llocs per a dipositar ofrenes. La porta d'aquest recinte presenta habitualment un esglaó al llindar, format per lloses a terra. Aquesta porta es manté intacta amb tots els seus elements a la taula de Bella Ventura.
A terra, gairebé sempre davant de la taula, de cara a la porta d'entrada, i també en altres llocs dintre del recinte de taula, es troben cercles formats per pedres a terra, al mig de les quals es feien fogueres de manera repetida i que van estar enceses durant llargs períodes de temps.
Completen el conjunt les restes d'algunes fogueres, probablement cerimonials, de vegades alguna cisterna (un forat a terra), i sovint un petit pilar de secció quadrangular situat a l'esquerra de la taula, i unit a aquesta mitjançant lloses horitzontals mig enterrades.

Objectes trobats al recinte

Als recintes de taula, s'hi han trobat petites figuretes de bronze, algunes locals i d'altres importades d'altres cultures. Per exemple, a la Torre d'en Galmés s'hi va trobar una figureta del déu egipci Imhotep (Imatge de la figura.). Es tracta de l'única figura d'aquestes característiques trobada en un context arqueològic, fora d'Egipte. Els objectes que acompanyaven la troballa fan pensar que a Torre d'en Galmés hi va habitar algú que coneixia els rituals relacionats amb el culte a Imhotep.
Al recinte de taula de Torralba d'en Salort, s'hi va trobar una figura de bronze que representa un brau. Possiblement es tracta d'un objecte de producció local.
Els recintes de taula recorden, per la forma de la seva planta, a alguns edificis religiosos del període talaiòtic de Mallorca.  Malgrat tot, els edificis mallorquins mai no presenten l'element central que dóna nom als recintes de taula menorquins. És possible que un dels motius d'aquesta diferència siguin les diferents característiques geològiques d'ambdues illes: a Mallorca, són rares les formacions calcàries en capes que van permetre als talaiòtics menorquins extreure les grans lloses de pedra usades en la construcció d'aquests edificis. A Mallorca, es coneix un únic santuari talaiòtic que presenta un element monolític central de grans dimensions: el santuari de Sa Punta des Patró,[4] situat a la badia d'Alcúdia.
Un dels temes no resolts a l'entorn d'aquest tipus d'edificis és el de la seva forma original. Segons alguns autors, els recintes de taula serien edificis coberts, de manera que la taula funcionaria (sense obviar el seu caràcter simbòlic) com un pilar central que aguantaria una coberta construïda, possiblement, amb bigues de fusta i altres elements vegetals coberts de terra.
D'acord amb altres teories, els recintes de taula serien estructures descobertes, de manera que la taula tindria una funció exclusivament simbòlica. Avui dia, la majoria d'experts sosté que eren construccions sense sostre, tot i que alguns arqueòlegs difereixen, o admeten que en tot cas podria tractar-se d'una construcció només parcialment descoberta.
En la majoria de poblats talaiòtics menorquins coneguts s'ha trobat un, i mai més que un, recinte de taula. Aquest sembla haver constituït l'element més important de l'àrea sagrada de cada poblat. Tots els autors estan d'acord, actualment, a l'hora d'atribuir a les taules una funció religiosa o d'alguna mena de culte o ritus cultural. Els murs presenten una mena d'estants o buits quadrats que podrien haver estat dedicats a desar ofrenes o potser imatges. A l'interior d'alguns dels recintes, s'han trobat proves de focs mantinguts durant molt de temps.

Una de les primeres teories que es van proposar per explicar la funció de les taules fou la de la seva utilització per a descarnar cadàvers humans abans d'enterrar-los. D'acord amb aquesta proposta, els difunts es dipositarien al capdamunt de la taula, per tal que els ocells i els insectes devoressin els teixits tous del cadàver. Un cop que només en quedés l'esquelet, aquest es dipositaria a les coves funeràries o en altres indrets d'inhumació. Les excavacions realitzades en recintes de taula no han proporcionat proves que permetin recolzar aquesta hipòtesi, que no apareix a les publicacions més recents sobre aquest tipus d'edificis. (continuarà)
(La imatge és d'una perspectiva de la Torre d'en Galmés, a Menorca)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís