Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): del País Valencià a Menorca (1 de gener de 2017; dia 5) (VII)
Cal també fer esment de la presència de
rodals de sureres en els llocs d'Algarrovet, Alfavaret, Binimoti, Binillubet,
es Puig Mal, Llinaritx Nou i Sant Isidre. Són poblacions marginals que
presenten una peculiar estructura genètica. La singularitat de les poblacions
de sureres menorquines radica en la presència de dues filiacions diferents:
d'una banda, les que serien de filiació ibèrica (banda oest de l'illa), i les
que serien de filiació tirrènica (banda est de l'illa).
Amb tot, la flora endèmica de Menorca presenta 83 tàxons (entre espècies,
subespècies i varietats). La flora autòctona no endèmica presenta 1.070 tàxons
(dels quals 132 són cosmopolites) i l'al·lòctona (amb xenòfits arquèòfits i neòfits) presenta 160 tàxons.
Menorca fou declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1993. El territori de la reserva inclou
principalment tota la part terrestre i la seva franja marina circumdant. El 1999 es va crear la reserva marina del nord de Menorca.
El turisme a Menorca aporta una població
visitant que supera amb escreix la població resident a l'illa. Així, segons
l'IBAE (Institut Balear d'Estatística), l'any 2003 van visitar Menorca
1.058.019 turistes amb avió i 61.174 amb vaixell. De tots ells, 278.000 eren de
nacionalitat espanyola i 840.000 eren d'altres nacionalitats, la majoria
britànics (602.588).
Aquesta gran freqüentació de turistes ha
conduït a posar en perill moltes àrees protegides (platges verges), com ha
assenyalat darrerament l'OBSAM.
Un altre fenomen que s'està donant aquests
darrers anys és l'arribada d'immigrants fomentada pel creixement turístic.
L'any 1996, hi havia 1.888 persones nascudes a l'estranger que residien a
Menorca; l'any 2003 n'hi havia 8.889, és a dir, més de 4 vegades més, i l'any
2007 n'hi havia 15.098, el 17% del padró. Cal tenir en compte que existeixen
dos tipus d'immigrants a Menorca: l'immigrant que ve a passar la seva jubilació
a Menorca, i que majoritàriament és de nacionalitat anglesa (2.094 anglesos
empadronats l'any 2003 i 3.241 l'any 2007) o del continent europeu (italians:
479 al 2003 i 996 al 2007, alemanys: 448 al 2003 i 676 al 2007, francesos: 274
al 2003 i 483 al 2007), i l'immigrant que ve a treballar a Menorca, i que
majoritàriament és sud-americà (equatorians: 1.176 al 2003 i 1.597 al 2007,
colombians: 443 al 2003 i 565 al 2007, argentins: 357 al 2003 i 608 al 2007,
bolivians: 139 al 2003 i 691 al 2007, Brasil: 88 al 2003 i 406 al 2007, etc.) o
magrebí (marroquins: 855 al 2003 i 1.449 al 2007).
També hi ha la població nascuda en altres
comunitats autònomes, que en termes absoluts també augmenta (l'any 2001 era de
16.181 persones, el 2003 de 19.430 i el 2007 de 21.454), però que en termes
relatius porta temps estancada (el 22-23% de la població empadronada).
D'aquests, andalusos (5.039) i catalans (4.577) eren el 2001 les procedències
més nombroses. Aquí també es poden distingir dos tipus d'immigració: un de
motivat per raons més aviat socioeconòmiques (andalusos) i un altre motivat per
raons més aviat sentimentals, culturals o comercials (catalans).
En tot cas, l'èxit turístic de Menorca ha
provocat que tant la classe mitjana com la classe obrera d'arreu hagi decidit
fixar el seu lloc de residència permanent en l'illa. I això ha conduït a fer
que aproximadament un 40% de la població empadronada actual (2007) no sigui
menorquina d'origen. Aquesta és una tendència que es preveu que continuï
incrementant-se, de manera que en pocs anys es pot arribar a la paradoxal
situació que a Menorca hi visquin més persones no nascudes a l'illa (o sigui,
immigrants) que menorquins d'origen (o sigui, autòctons).
A diferència de les altres illes de l'arxipèlag,
Menorca es va començar a dedicar al turisme més tard, ja que l'economia que hi
havia en aquell moment a Menorca (calçat, indústria agrícola) podia mantenir
l'illa sense necessitat que hi hagués turisme. Aquest fet ha tingut com a
conseqüència que les platges i els paisatges naturals estiguin molt ben
conservats. El principal mercat de turistes que va a Menorca són el britànic,
que ve des de la colonització de l'illa, i el mercat nacional, encara que
últimament els mercats alemany, italià, holandès, escandinau, polonès i francès
estan guanyant molta força. (continuarà)
(La imatge correspon a Binibèquer Vell)
Comentaris