Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): descobrint Menorca (2 de gener de 2017; dia 6) (VI)

El període posttalaiòtic o talaiòtic final a Menorca

A part dels trets ja esmentats, aquesta fase es caracteritza a Menorca pel creixement dels nuclis de població i l’aparició de nous models arquitectònics. La tècnica constructiva ciclòpia, els rituals funeraris de caràcter col·lectiu, i la tecnologia de producció ceràmica d’aquest període són de tradició indígena, entroncant amb la fase anterior. A Menorca, aquesta fase correspondria al Talaiòtic IV de la periodització de Lluís Plantalamor Massanet.
· Espais d'hàbitat: Destaquen els recintes de taula, edificis religiosos exclusius de Menorca, on se n'han documentat vint-i-cinc. Els habitatges típics són els cercles d'habitació posttalaiòtics, com els que es troben a Torre d'en Galmés. Als habitatges d'aquesta cronologia solen aparèixer grans quantitats de fusaioles, així com pesos de teler fabricats amb anses d'àmfores púniques reaprofitades, fet que evidencia la importància de la producció tèxtil. Alguns poblats presenten murades defensives.
· Espais funeraris: Els espais funeraris més característics son les grans coves artificials de planta complexa, excavades a penyasegats rocosos formant necròpolis, com la de Calescoves o Cala Morell.

El període posttalaiòtic o talaiòtic final a Mallorca

A Mallorca també s'observa un creixement dels nuclis de població, tot i que no es documenten creixements urbans tan massius com el del poblat menorquí de Torre d'en Galmés, per exemple. Per altra banda, es detecta un canvi en la tecnologia de producció ceràmica, que substitueix els desgreixants minerals pels degreixants vegetals, fet que no s'observa a Menorca.
· Espais d'hàbitat: En aquesta illa no s'hi troben recintes de taula, sinó els anomenats santuaris talaiòtics i els habitatges no presenten l'estandardització que es troba a Menorca. En canvi, hi són molt més freqüents les murades, que envolten els poblats.
· Espais funeraris: A Mallorca també es documenten coves d'enterrament de planta complexa, que poden estar agrupades en necròpolis. Per altra banda, a aquesta illa és més evident el pas dels rituals funeràris col·lectius a les inhumacions individuals, com s'observa per exemple a la necròpoli de Son Real.
La ceràmica talaiòtica és sempre feta a mà, ja que no es coneixia el torn. El sistema de cocció també era força primitiu, tot i que en les etapes finals es troben proves de la utilització de forns tancats. En conseqüència, la ceràmica pròpia d'aquesta cultura presenta un aspecte molt característic: taques de colors diferents (marró i gris) producte de la cocció irregular i desgreixant calcari, de color blanc, molt visible. Els atuells ceràmics, molt abundants, mostren una gran diversitat tipològica: vasos troncocònics, olles globulars, olles carenades, grans contenidors pitoides, etc. S'observen algunes diferències, a nivell tipològic, entre la ceràmica de Mallorca i la de Menorca.
Són freqüents, en el registre arqueològic d'època talaiòtica, altres tipus d'objectes: punxons i espàtules d'os, molins de vaivé de pedra sorrenca (molons), elements de bronze i, a partir de mitjans del primer mil·lenni aC, de ferro (eines, armes, ornaments personals).
És molt interessant el període talaiòtic de Menorca. Es conta que (https://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADode_talai%C3%B2tic_a_Menorca ): “El període talaiòtic a Menorca és l'època compresa entre la construcció dels primers talaiots i l'inici de la concentració de la població en nuclis urbans i l'aculturació produïda durant els darrers segles abans de nostra era, a causa del contacte amb púnics i romans, abastant els darrers segles de l'edat del bronze i gairebé tota l'edat del ferro. L'etapa precedent es coneix com a pretalaiòtic o període naviforme.

Talaiots


L'element arquitectònic més característic d'aquest període (i el que li dóna el nom) és el talaiot. Es tracta de torres troncocòniques construïdes amb pedra en sec, normalment amb carreus de grans dimensions. Aquest sistema constructiu, comú a tota l'arquitectura talaiòtica, s'anomena tècnica ciclòpia. Els talaiots de Menorca, al contrari que els de Mallorca, presenten una gran diversitat tipològica i no solen tenir espais interns tan amplis. No es coneix amb certesa, de moment, la funció d'aquests edificis, tot i que s'ha proposat que, en el cas de Menorca, serien elements eminentment simbòlics destinats a servir com a espai de representació del poder de les classes dominants. A Menorca s'han comptat dos-cents seixanta-set talaiots (cal tenir en compte que cada poblat té, almenys, un talaiot). (continuarà)
(La imatge és de la Torre d'en Galmés, el poblat talaiòtic més important de Menorca)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís