Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): descobrint Menorca (2 de gener de 2017; dia 6) (VIII)

Proposta cronològica de la Universitat de les Illes Balears

Segons els investigadors vinculats a aquest centre de recerca, la cultura talaiòtica és, bàsicament, una societat de l'edat del ferro. La seva gènesi no es pot situar més enllà dels segles VIII o IX aC. Així, la cultura talaiòtica seria el resultat de l'evolució interna de les societats pretalaiòtiques del bronze final, potenciada per la influència del comerç púnic al Mediterrani occidental.
A la torre d’en Galmés hi ha restes pretalaiòtiques (https://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADode_pretalai%C3%B2tic_a_Menorca ) :” El període pretalaiòtic a Menorca és l'etapa compresa entre l'arribada a l'illa dels primers éssers humans i l'aparició de la cultura talaiòtica. No constitueix un període homogeni des de cap punt de vista, ja que dins aquesta etapa hi trobem diversos tipus de tradicions ceràmiques, arquitectòniques i funeràries.
L'investigador Lluís Plantalamor, vinculat al Museu de Menorca, ha proposat un esquema cronològic per explicar aquest període de la prehistòria menorquina, dividint-lo en pretalaiòtic I i pretalaiòtic II
El pretalaiòtic I és el període comprès entre 2500 aC i 1700 aC. Les comunitats que habiten l'illa durant aquesta fase presenten trets culturals propis de l'edat de bronze (calcolític-bronze inicial). Segons Plantalamor, aquesta etapa es caracteritza, a Menorca, per la presència de dos grups que tindrien una base cultural comuna però economies diferenciades: mentre que a la part occidental de l'illa, la banda de Ciutadella, serien agricultors (com a Mallorca), a la part oriental de l'illa, la banda de Maó, serien ramaders.
Les diferències també es donen en els hàbitats i enterraments. A la part occidental, es donen hàbitats en agrupacions de navetes d'habitació i els enterraments són en hipogeus de planta allargada, mentre que a la part oriental es donen hàbitats en construccions de pedra, en general més petites, amb elements vegetals, i els enterraments són en sepulcres megalítics o dòlmens d'entrada de llosa perforada.
En tots dos casos, es tracta de societats sedentàries, gens jerarquitzades (absència d'arquitectura monumental o béns de prestigi), basada en l'economia productiva, i pacífica (absència d'armament). Les creences religioses ja són prou elaborades.
És una societat que té contactes amb l'exterior (com es pot observar per la presència de megalitisme, un element comú en tot l'arc mediterrani), sobretot amb el sud de França

Estructures característiques del pretalaiòtic I

Hipogeus

Sepulcres subterranis excavats en cavitats naturals o artificials obertes a la roca calcària. Presenten planta rectangular o ovalada, a la qual s'accedeix per un corredor inclinat o una mena de xemeneia. La cambra acostuma a presentar elements diversos com bancs, cambres laterals o absidials, nínxols, fossa central, etc., i tant aquesta com el corredor devien estar tancats amb lloses encaixades. Tenim exemples d'aquest tipus de sepulcres a Son Mercer de Dalt, Torre del Ram, Son Vivó, Son Catlar, Parella, s'Hostal o Montefí.

Navetes d'habitació

També conegudes amb el nom de naviformes (recorden el casc boca avall d'un vaixell), constitueixen habitacles (en el seu interior, s'han trobat fogueres i restes de menjar) de planta en forma de ferradura allargada, de vegades lleugerament "estrangulada" a l'entrada. Les seves parets, de doble parament amb l'espai intermedi reblert amb terra i pedres petites, s'alcen sobre una base formada per un sòcol de grans blocs que recolzen a la roca. Per damunt aquesta base, s'hi disposen filades de pedres més petites, que van tancant l'espai mitjançant l'aproximació de filades. Hi ha bons exemples d'aquestes navetes d'habitació a Clariana, cala Blanca, al poblat de cala Morell, al poblat de Son Mercer de Baix, Santa Mònica o Sant Jordi.

Coves amb façana megalítica


En tenim exemples a la necròpolis de cala Morell, Biniai nou o Sant Tomàs (continuarà)
(La fotografia correspon a una figuera de moro, a Menorca)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís