Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): descobrint Menorca (2 de gener de 2017; dia 6) (IV)

L'etapa anterior al període talaiòtic es caracteritza per la presència de petits nuclis de població aparentment igualitaris, amb les navetes d'habitació com a unitat domèstica típica i una economia agrícola i ramadera. Cap a finals del segon mil·lenni aC es detecten canvis en el patró d'assentament, amb una major concentració de la població, la jerarquització de l'espai intern del poblat en alguns assentaments, l'augment d'eines i armes de bronze i canvis en les tècniques de fabricació de ceràmica. Es constata un lleuger increment de la presència de materials d'importació, tot i que les illes continen essent un indret marginal dins de les xarxes comercials del moment.
Cal tenir en compte que el complex cultural conegut com a talaiòtic comprèn un arc temporal molt ampli, i no existeix un acord unànime, entre els investigadors, pel que fa a la sistematització de les seves etapes i la seva cronologia. Per altra banda, aquesta cultura presenta diferències significatives, tant pel que fa a les seves característiques com possiblement al seu desenvolupament cronològic, entre Mallorca i Menorca.
A Menorca hi ha evidències clares de la construcció de talaiots cap a l'any 1000 aC, com per exemple a Cornia Nou, mentre que a Mallorca sembla que les evidències més antigues no anirien més enllà del 850 aC. A ambdues illes, sembla que almenys alguns d'aquests edificis entrarien en decadència entre el 600 i el 500 aC, coincidint amb l'inici de la influència del món púnic. Aquesta fase, anomenada període posttalaiòtic, període talaiòtic final, o període baleàric es caracteritza per la creixent influència de la cultura púnica. Finalitzar amb la conquesta romana de les illes el 123 aC.
Actualment, existeixen tres línies teòriques principals que intenten explicar la gènesi i evolució de la cultura talaiòtica.
El primer d'aquests corrents, desenvolupat per Lluís Plantalamor a partir de les investigacions dutes a terme per l'equip del Museu de Menorca (i centrat en l'àmbit d'aquesta illa) segueix en part l'esquema elaborat per Guillem Rosselló-Bordoy per a la prehistòria de Mallorca. Els orígens de la cultura talaiòtica, segons aquest model, caldria buscar-los en l'aportació d'idees i models externs, ja sigui per l'arribada de nous contingents humans a l'illa o bé per contactes d'altre tipus. Aquest investigador proposa influències procedents de Sardenya, on hi ha uns edificis, els nurags, que presenten alguns trets en comú amb els talaiots. Els primers talaiots es construirien cap al 1500 aC. Aquest tipus de construccions aniria evolucionant al llarg dels temps, canviant de forma i, segurament, de funció, però continuarien construint-se al llarg de l'edat del ferro. La cultura talaiòtica no desapareixeria del tot fins a la conquesta romana i el posterior procés d'aculturació. Plantalamor divideix la cultura talaiòtica en quatre grans períodes culturals, basats principalment en la divisió tipològica dels monuments observats: El talaiòtic I començaria cap al 1500 aC i arribaria fins al 1000 aC. Es caracteritza pels grans talaiots d'estructura irregular, els monuments de secció esglaonada, els primers santuaris de taula i les primeres cases de planta circular. Els enterraments es durien a terme en navetes de planta allargada, hipogeus de planta senzilla i coves naturals amb mur ciclopi de tancament. El talaiòtic II aniria del 1000 aC fins al 700 aC. Durant aquesta etapa, s'abandonarien alguns dels hàbitats anteriors, i es produiria una concentració de la població en poblats voltats de muralles. Els enterraments es realitzarien en hipogeus de planta senzilla. El talaiòtic III abastaria des del 700 aC fins al 350 aC, i es caracteritza per l'ampliació de les estructures defensives dels grans poblats fortificats i l'aparició de grans cases circulars amb pati central. El talaiòtic IV seria l'última etapa, i aniria des del 350 aC fins a la conquesta romana, l'any 123 aC. Durant aquesta etapa, es produeix una continuïtat respecte al període anterior, però amb una influència colonial cada vegada més accentuada.

El segon esquema cronològic ha estat desenvolupat per un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests autors consideren que les primeres manifestacions talaiòtiques es produeixen cap al 1000 aC, és a dir, de forma contemporània als últims naviformes pretalaiòtics. La cultura talaiòtica, producte de l'evolució local de la cultura dels grups humans anteriors, s'hauria consolidat a les illes cap al 850 aC, moment de construcció dels primers talaiots, i a partir del 550 aC aquests edificis comencen ja a abandonar-se, iniciant-se així el període posttalaiòtic. En aquests moments, s'intensificaria l'activitat agrícola, fet que permetria la producció d'excedents, mitjançant els quals les illes s'integrarien en els circuits comercials de la Mediterrània. (continuarà)
(La fotografia correspon a una olivera a la Torre d'en Galmés)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís