Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): del País Valencià a Menorca (1 de gener de 2017; dia 5) (VI)
Flora actual
La flora de Menorca ha estat llargament
estudiada en aquests darrers dos segles. Són moltes les llistes florístiques
que s'han extret, de manera que a hores d'ara es pot inferir una bona visió de
la vegetació de l'illa, dels seus endemismes, de les espècies de nova aparició,
així com del vessant etnobotànic: els seus noms vernaculars i els seus usos en
la medicina tradicional i en la cultura illenca.
La vegetació
potencial de l'illa (entesa com a climàcica) seria majoritàriament forestal i estaria
formada per l'ullastrar a la zona de migjorn, i l'alzinar a les muntanyes interiors i barrancs.
També hi cabrien comunitats
permanents que formarien conjunts no forestals, com són
les dels boscs de ribera d'alguns torrents importants, les dels coixinets
espinosos i eixorba-rates als penya-segats costaners i promontoris
elevats d'una mica més endins, la nitrohalòfila d'illots, o les d'aiguamolls i sorrals costaners.
Tipus de vegetació actual (mapa de cobertes forestals de 1995):
La vegetació forestal representa actualment
el 33% del territori menorquí, i d'aquesta el 45% és ullastrar i el 15%
alzinar. La resta són brolles o marines, és a dir, formacions arbustives baixes
que disten encara molt de ser les comunitats arbòries climàciques esmentades.
Les comunitats permanents representen
actualment el 3% del territori menorquí. Així doncs, la vegetació natural a
Menorca es troba reduïda al 36% del territori.
Vegetació
·
Vegetació forestal
(vegetació zonal):
·
Alzinar baleàric (Cyclamini balearici-Quercetum ilicis):
34,21 km² (16,88 km² segons l'Institut Balear
d'Estadística). Alzinar madur
que s'estén per les zones més muntanyenques de l'interior de l'illa (termes d'Alaior i Es Mercadal) i pels barrancs més llargs i profunds.
·
Alzinar amb
ullastrar (Cyclamini-Quercetum + Oleo-Ceratonion): 3,55 km². Alzinar mixt, ullastrar de
transició.
·
Ullastrar menorquí
(associació Prasio-Oleetum
Silvestris): 104,42 km². Ullastrar característic de
l'illa molt abundant sobretot a la zona de migjorn.
·
Marina calcícola
de cipell i romaní (associació Loto-Ericetum): 20,77 km². Brolles dels terrenys
calcaris de tramuntana.
·
Marina silicícola
de bruc i estepa (associació Ampelodesmo-Ericetum scopariae:
16,05 km², landes dels terrenys silícics de tramuntana.
·
Alzinar amb marina
de cipell (Cyclamini-Quercetum + Loto-Ericetum): 17,43 km². Alzinar de regeneració amb cipell i romaní dels terrenys calcaris de
l'interior de l'illa.
·
Marina de bruc amb
alzinar (Ampelodesmo-Ericetum + Cyclamini-Quercetum):
19,45 km². Alzinar de regeneració amb estepes i bruc dels terrenys
silícics de l'interior de l'illa (termes des Mercadal i Ferreries).
·
Marina de bruc amb
ullastrar (Ampelodesmo-Ericetum + Prasio-Oleetum): 3,35 km².
Ullastrar amb estepes i bruc dels terrenys silícics de tramuntana (sa Mesquida, Mongofre, illa d'en Colom, es Verger).
·
Marina de cipell amb ullastrar (Loto-Ericetum + Oleo-Ceratonion): 5,51 km². Ullastrar amb cipell (bruc d'hivern) i romer entre barrancs de la costa sud (termes des Migjorn Gran, Ferreries i Ciutadella).
·
Màquia d'aladern
femella (associació Aro picti-Phillyreetum rodriguezii): 3,10 km². Marines molt localitzades
d'aladern femella de la costa de tramuntana.
·
Savinar
(Associació Clematido Balearicae-Juniperetum turbinatae):
1,17 km². Savinars menorquins d'alguns punts de la costa de tramuntana.
·
Vegetació dunar
(classe Ammophilletea): 1,55 km². S'estén en els sorrals
de les cales més importants de l'illa.
·
Tamarellar i
alocar (associació Leucojum-Viticetum,
classe Nerio-Tamaricetea):
0,90 km². Molt dispersa. Vora torrents i fondals d'algunes cales.
·
Vegetació de
plantes aqüàtiques: 2,28 km². Vora s'Albufera des Grau, Lluriac i Addaia a
tramuntana, i Son Bou i Trebalúger al migjorn en són els indrets més notables.
·
Matolls halòfils
mediterranis de saladars (aliança Salicornion fruticosae): 1,61 km².
Vora s'Albufera des Grau, Lluriac i Addaia.
·
Comunitat halòfila
de roquissar litoral (subaliança Crithmo-Limonienion):
8,12 km². Vegetació que trobem en primer terme dalt dels penyals litorals
de l'illa.
·
Matollar
nitrohalòfil litoral (associació Suaedetum verae): 1,80 km².
Matolls dels illots, adaptats a altes concentracions de nitrats provinents dels
excrements de les aus i a la salinitat extrema de l'aerosol marí.
·
Comunitat de
socarrells (subaliança Launaeenion
cervicornis): 8,40 km². Acantonada als penya-segats
litorals, en segon terme.
·
Comunitat de
tapareres (associació Capparietum
rupestris): 1,11 km². Vegetació prelitoral entre cap de
Bajolí i punta Nati.
·
Comunitats xerocàntiques
no estrictament litorals (associació Astragalo balearici-Teucrietum mari):
0,33 km². Eixorba-rates costaners d'alguns punts de la costa de
tramuntana.
·
Comunitats
xerocàntiques estrictament litorals (comunitat d'Antemis marítima i Melilotus indica): 0,3 km².
Vegetació en primer terme dels roquissars litorals de punta Nati. (continuarà)
(La imatge correspon a Binibèquer)
Comentaris