Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): del País Valencià a Menorca (1 de gener de 2017; dia 5) (VIII)

Són també de vital importància per a l'economia de l'illa la ramaderia i la fabricació de formatge amb denominació d'origen "Maó/Menorca" (formatge de Maó), la indústria i l'artesania del calçat, marroquineria i pell en general, la bijuteria, la pastisseria, la xarcuteria i altres petites indústries conformen el segon pilar de l'economia, que és molt més notable que en altres illes i una alternativa al turisme.

Existeixen a l'illa gran quantitat de monuments megalítics (navetes, talaiots i taules), però juntament amb aquests es troben també galeries, sales hipòstiles, recintes coberts, coves, etc. S'han trobat importants jaciments arqueològics en els poblats prehistòrics de Trepucó i Talatí, la naveta des Tudons, lloc d'enterrament que data de la transició del pretalaiòtic al talaiòtic inicial, entre Ciutadella i Ferreries.

També hi ha una basílica paleocristiana a la proximitat de la platja de Son Bou (basílica paleocristiana de Son Bou) i la ruïna d'una fortalesa a la muntanya de Santa Àgueda, l'últim punt de resistència dels musulmans abans de la seva conquesta per Alfons III el 1287.

Al Toro, al centre de l'illa, es troba el santuari de la Verge del Toro (patrona de Menorca). A Ciutadella destaca la catedral-basílica de Santa Maria de Ciutadella, construïda entre 1300 i 1365, que combina estils gòtic i neoclàssic.

L'illa està circumval·lada per un antic sender, el camí de Cavalls (GR-223), que té una longitud al voltant dels 210 km.

El jaleo o ball de cavalls menorquí és una manifestació festiva tradicional de Menorca i present en totes les festes patronals de l'illa, en la qual cavalls engalanats i genets demostren la seva elegància i destresa al so de la música.

Les festes populars de Menorca són protagonitzades pels cavalls (adornats amb llaços, brodats i clavells multicolors) i genets, entre els quals hi ha els "caixers" (genet que representa un dels estaments principals de poder) i els cavallers (la resta). Tant els cavalls com els genets van convenientment engalanats i conjuntats, sovint en colors sobris per a destacar els brodats i clavells dels cavalls. Els adorns de cavalls i genets varien segons el municipi. Es reviu cada any un ritual que neix a principis del segle XIV^[66] i és d'origen religiós. Els diferents caixers representen els estaments socials. Els més importants són el caixer senyor, caixer batlle i el caixer capellà, però se'n poden trobar més modernament i en certes viles d'altres que poden representar gent del poble, com el caixer fadrí, sa capellana, pagesos, artesans diversos, etc.

Els caixers es van arreplegant amb el "flabioler" al capdavant i una vegada reunits van sortint a la plaça del poble a celebrar el tradicional jaleo. Els caixers fan botar els cavalls mentre sona la seva música típica. La gent participa en la festa ajudant a botar al cavall i donant ànims als seus genets.

El jaleo s'acaba amb el lliurament de canyes i una cullereta de plata. La música que sona és diferent de la d'abans. Aquestes festes se celebren al llarg de tot l'estiu menorquí als diferents pobles de l'illa. Cada poble té les seves particularitats a l'hora de celebrar la festa. Finalment, un cop acabat Es Jaleo, té lloc la tradicional samba per la banda de música des Migjorn Gran.

Les primeres festes a celebrar-se són les de Sant Joan a Ciutadella i les darreres les de la Mare de Déu de Gràcia a Maó, quan surten els gegants de Maó, un atracció que es va iniciar el 1934 als temps de la Segona República espanyola. Aquestes són totes a l'estiu, entre la fi de juny i primers de setembre, però al gener hi ha la festa de Sant Antoni, patró de l'illa, que se celebra a tot arreu. (continuarà)

(La fotografia correspon, de nou, a Fornells)