Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): descobrint Menorca (2 de gener de 2017; dia 6) (i XIV)
Fornells actualment pertany al terme municipal des
Mercadal, a Menorca, però de la mateixa
maneixa que va passar amb es
Migjorn Gran —població segregada del Mercadal
als anys vuitanta—, la vila marinera de Fornells també té la intenció de
segregar-se del municipi del Mercadal. Com a llocs d’interès hi ha:
·
Cala Tirant.
·
Església
paleocristiana de Fornells al port
·
Sanisera.“
El
poble també el recordo molt diferent sota el sol d’agost. Hi ha poca gent i
trobem només un parell de bars oberts. En un hi ha bastanta gent i aprofitem
per fer un aperitiu-dinar-berenar, tot contemplant com el dia ja s’adorm. Hi ha
bastanta gent i la majoria parla català amb accent menorquí que sona com mel a
les orelles. Tot seguit, marxem i anem a fer una volta pel poble, també desert,
però en la penombra i tot observant una preciosa lluna plena, veiem la torre de
defensa del poble. Hi ha poques cases obertes i poca gent pels carrers. Ja és
ben fosc quan passegem pel costat de la mar abans de tornar a agafar el cotxe.
Ens dirigim cap a Ciutadella, a on fem algunes compres en un supermercat. I
d’allí fins a un bar a tocar de l’apartament, a on fan menjars per emportar i
molt recomanat per la gent que porta els apartaments a on ens allotgem, el Bar
Restaurant Park (https://www.facebook.com/BarRestaurantePark/)
. Per un molt bon preu encarreguem pizza
i patates braves i anem a Ciutadella a fer una passejada abans de recollir-ho.
Aparquem i anem a la zona del port vell, molt tranquil, desert i sense ni un
establiment obert, contraposició total a les nits d’estiu d’aquesta bella
ciutat. També ens passegem pels carrers del cas antic, a on hi ha bastanta gent
passejant, tot i que no gaires establiments oberts. Hi ha pocs turistes, la
majoria són oriünds. Abans de marxar, aprofitem per fer un beure en una
terrassa d’un bar. No fa gaire fred per ser 2 de gener i en gaudim. Just abans
de tornar a reemprendre la marxa, contemplo el monument als que van morir per
defensar l’illa dels turcs cap a l’any 1553. Abans de retornar a l’apartament
passem a recollir el sopar i ens el cruspim amb parsimònia i una bona cervesa
(per cert, deliciós el menjar!)
(La fotografia és del cel hivernal al poblat talaiòtic de la Torre d'en Galmés)
Comentaris