Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): descobrint Menorca (2 de gener de 2017; dia 6) (IX)

Dòlmens

El megàlit pròpiament dit està format -normalment- per una cambra rectangular amb parets de lloses col·locades verticalment, entre les quals se'n troba una de perforada que donaria accés a l'interior i, en algun cas (només es coneixen quatre sepulcres), per un corredor més estret situat al davant d'aquesta mena de porta. Les lloses -siguin de la cambra o del corredor- no recolzen mai en cap solc fet a la roca mare i, al voltant d'aquestes, es veu una espècie de túmul -mal conservat-, constituït per una paret de contenció, de lloses col·locades horitzontalment o de blocs desbastats, i una certa quantitat de reble disposat entre aquesta i el megàlit. Pel que fa a la coberta de la cambra, i potser també a la del corredor (en aquells casos en què s'ha documentat l'existència d'aquest), sembla que estaria feta a base de lloses en horitzontal. A Menorca es coneixen, entre d'altres, els següents sepulcres megalítics: Montpler, Alcaidús (també conegut com a Tanques de Montpler), Binidalinet, ses Roques Llises, Son Ferragut Nou, Son Ermità, Sant Ignasi, Son Salomó, Son Escudero, Rafal des Capità.
En la segona fase de pretalaiòtic, el pretalaiòtic II (del 1700 al 1200 aC), els testimonis ja són força abundants. Es tracta d'una continuació i perfeccionament dels trets culturals que es troben en l'etapa anterior. Apareix la tècnica ciclòpia amb la construcció de navetes: els sepulcres megalítics de l'etapa anterior van evolucionant fins a donar lloc a les navetes d'enterrament, un tipus d'edifici exclusiu de Menorca.

Estructures característiques del pretalaiòtic II

Navetes de tipus intermedi

Són edificis derivats del sepulcre megalític, del qual conserven l'estructura (corredor, llosa perforada, cambra rectangular, mur de contenció amb rebliment de pedres). Presenten una clara separació entre el corredor i la cambra, una coberta de grans lloses planes horitzontals i, fins i tot, a vegades, una llosa perforada que dóna accés a la cambra principal. La porta a l'exterior d'aquest tipus de tomba acostuma a estar formada per brancals monolítics o polilítics i una llinda ciclòpia, i a l'interior podem trobar bancs correguts i un pis superior, al qual s'accedeix mitjançant una mena de xemeneia que es troba al final del corredor. Les més significatives en són: Biniac-l'Argentina occidental, Biniac-l'Argentina oriental i Torralbet.

Navetes evolucionades

Sense corredor ni murs de contenció i amb planta allargada. Probablement, una mica posteriors a les "de tipus intermedi". Presenten una coberta de lloses transversals, una llosa perforada entre el corredor i la cambra, un doble parament de blocs amb pedruscall de farciment i, a vegades, una cambra superior. Les més ben conservades en són: Rafal Rubí meridional, Rafal Rubí oriental i Tudons.”
I també restes posttalaiòtiques (https://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADode_posttalai%C3%B2tic ): “El període posttalaiòtic, període talaiòtic final, o període baleàric és la darrera fase cronològica, ja corresponent a la protohistòria, de la cultura talaiòtica, que es desenvolupa a Menorca i Mallorca. La seva cronologia ocupa bona part de l'edat del ferro, ja que va des del 600-500 aC, moment en què sembla que es comencen a abandonar alguns talaiots, fins al 123 aC, quan es produeix la conquesta romana.
Sembla que a totes dues illes aquesta etapa es caracteritza per el final de l'ús de, com a mínim, alguns talaiots. Aquest fet es documenta, per exemple, a Son Fornés (Mallorca) i a Cornia Nou (Menorca).  Una altra de les característiques d'aquest període és la creixent influència de la cultura púnica. A partir del segle V aC està documentat que els foners balears lluiten com a mercenaris per als púnics. Gràcies a aquesta activitat, arribaran a les illes grans quantitats de materials d'importació, especialment vi, que es transportava dins àmfores, però també grans quantitats de recipients ceràmics, ornaments de pasta de vidre, metalls i persones. Malgrat tot, aquesta arribada de materials d'importació només es documenta de forma massiva, a nivell arqueològic, a partir del segle III aC.
A nivell social, aquests materials d'importació, de gran valor i controlats per les elits locals, actuarien com a béns de prestigi que servirien per expresar el poder de les classes dominants, en un context d'accés diferenciat als recursos. En molts casos, aquests béns de prestigi s'incorporen als aixovars funeraris.
En aquesta etapa, a les dades proporcionades per l'arqueologia s'hi han d'afegir les fonts escrites gregues i romanes. A través d'elles, es sap que els habitants de les illes utilitzaven un ungüent fet amb oli de llentiscle (en aquesta època, no s'havia generalitzat encara l'oli d'oliva) i saïm de porc, amb què s'untaven el cos. Aquests autors expliquen també que els illencs anaven nus, durant l'estiu, mentre que a l'hivern es cobrien amb pells, segons alguns autors, o amb una túnica curta, segons altres. Els baleàrics disposaven de mules que exportaven, potser, a altres regions, perquè també apareixen citades en les fonts com una de les peculiaritats de les illes.

Tot i la influència de la cultura púnica, molts dels trets culturals d'aquesta fase entronquen amb l'etapa anterior. Així, per exemple, el torn de terrissaire i els molins rotatius no s'introdueixen fins al segle II aC, de forma que durant bona part del període els cereals es molen amb els antics molins de vaivé talaiòtics i les ceràmiques es fabriquen a mà. Les bases econòmiques, igual que a la fase anterior, semblen ser el conreu de cereals i la ramaderia de cabres i ovelles, amb una menor importància de les vaques i els porcs. L'aprofitament dels recursos marins (peixos, crustàcis i mol·luscs) continua essent extremadament minoritària, tot i que augmenta lleugerament respecte a la fase anterior, possiblement degut a la influència púnica. (continuarà)
(La imatge és de la Torre d'en Galmés)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís