Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): redescobrint les cales de Menorca (3 de gener de 2017; dia 7) (I)

De nou no matino gaire. No he dormit gaire bé i quan el dia ja s’aixeca és quan em ve la son. Malgrat tot, com que no hi ha bones persianes, em costa una mica endormiscar-me.  Un cop ja m’he ben desvetllat, em vesteixo i esmorzem al mateix apartament. Abans de marxar cap a la primera destinació del dia, ens parem a la mateixa Cala En Blanes, en un petit supermercat i comprem pa i tomàquets per fer-nos el dinar. I ja fem carretera i manta i agafem el camí del Pilar. El camí és ben verd, hi ha moltes vaques pasturant i no sembla que estigui en una illa. Ni un cotxe, només la gent que treballa la terra, un bon sol i ganes de tornar a llocs tant bonics com la Cala d’El Pilar (https://menorcadiferente.com/cala-pilar/; http://www.descobreixmenorca.com/platges-de-menorca/cala-pilar/). A viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cala_del_Pilar) es conta que “La Cala del Pilar és una cala de l'illa de Menorca que es troba al nord del terme municipal de Ciutadella. Podem accedir-hi anant en direcció Ciutadella - Ferreries per la carretera que uneix l'illa d'un extrem a l'altre. A l'alçada de la Costa Nova (passat el Castell de Menorca des de Ciutadella) veurem un desviament on s'indica. S'ha d'anar direcció al lloc de Sant Felip. Hi ha un petit aparcament (per uns deu o dotze cotxes) des d'on surt un camí de terra que travessa un alzinar molt més agradable i de més fàcil accés que des dels Alocs. Des de l'aparcament fins a la platja hi ha més o menys uns trenta minuts a peu. Una altra manera d'accedir-hi és per mar. Però, com ja hem dit, és una cala que està situada al nord, amb tots els perills que això comporta, de tramuntana i mala mar, ja que està orientada cap al golf de Gènova.

La dificultat d'accés ha ajudat a preservar-la i a fer que resti en bones condicions naturals, amb les seves dunes mòbils i la seva sorra vermellosa i gruixuda.

S'hi solen realitzar banys de fang. No obstant quan hi bufa vent del nord, la mar hi fa arribar residus abocats al mar i no és estrany tampoc que hi arribin borbs creant un cert risc de picades si s'hi pretén banyar-se. Degut a la gran distància que separa aquesta cala de les zones habitades, és molt aconsellable portar la pròpia intendència.”

Deixem el cotxe a l’aparcament i comencem a fer camí a peu. Abans de començar veiem alguns porcs que pasturen tranquil·lament sota una gran alzina, i que són de races autòctones de Ses Illes, com ara de porc negre (http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=173&cont=4119) . I també gran és la primera alzina que ens trobem de camí a la cala. A més, durant tot el trajecte hi ha panells informatius sobre les espècies vegetals que anem trobant. Al cap d’una estoneta de fer anar les cames, arribem a la cala. Abans, però, i tal i com ens va comentar la senyora que regenta els apartaments a on pernoctem, trobem una petita font natural que brolla de la roca;  al costat hi ha l’estàtua d’una verge. Des de l’alçada es veu la cala d’El Pilar molt tranquil·la, molt diferent al brunzit de gent d’un dia d’estiu. Contemplem la mar blava i bastant en calma. Enlloc de baixar a la cala, però, i aprofitant que no fa ni fred ni calor, fem un trosset més de camí fins a la propera cala d’Els Alocs (http://www.descobreixmenorca.com/cami-de-cavalls/els-alocs-cala-pilar-algaiarens/; http://www.descobreixmenorca.com/cami-de-cavalls/binimel-la-cala-pregonda-els-alocs/; https://ca.wikipedia.org/wiki/Cam%C3%AD_de_Cavalls ) , tot plena de còdols i en calma total. Com que ja és passat migdia, fem un mos allí mateix abans de desfer el bonic camí que hem fet una estona abans. La veritat és que el lloc és màgic, encantador, tota una joia del Mediterrani. Fa més temperatura d’un dia de primavera que no un dia d’hivern. Un cop arribem al cotxe, tenim ganes de prendre quelcom. La primera opció és anar a Cala Galdana (http://www.descobreixmenorca.com/platges-de-menorca/cala-galdana/) , i així ho fem. Però ai las! És un lloc desert, no hi ha res obert, només uns operaris que ens conten que, efectivament, no hi ha ni un trist bar en servei. El que ens queda més a poc és Ferreries (https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferreries) ; així doncs, cap allí s’ha dit. També hi ha molts llocs tancats. El poble és mig desert , però trobem un bar obert a on prendre quelcom.

(continuarà)

(La fotografia correspon a un porc vist en una zona rural de Menorca)