Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): descobrint Menorca (2 de gener de 2017; dia 6) (XII)

El que sembla segur és que s'hi sacrificaven i/o esquarteraven animals.  Aquest fet podria estar relacionat amb els indicis evidents que hi havia fogueres que cremaven moltes vegades durant llarg temps i amb el forat, de vegades interpretat com a una letrina, que tenen alguns recintes de taula i en el qual s'ha trobat, per exemple a Binisafullet, ossos d'animals descarnats.
Els recintes de taula podrien estar relacionats amb un culte taurolàtric. La troballa d'un petit toro de bronze als peus de la taula de Torralba d'en Salort sembla recolzar aquesta hipòtesi. Les representacions de braus són freqüents a les Balears durant l'edat del ferro. Els exemples més coneguts en són els bous de Costitx fets de bronze i trobats a l'interior d'un santuari talaiòtic a Mallorca.
La façana de la major part dels recintes de taula està orientada cap al sud. Això pot indicar simplement la voluntat de tenir una millor lluminositat al llarg del dia; però la seva orientació també s'ha relacionat amb les possibles funcions de calendari que podria tenir la construcció o amb el culte a algun cos celestial.
S'han descobert algunes orientacions cap a determinats estels d'alguns dels elements dels recintes de taula, de forma que no es pot descartar un possible culte astral.  Hi ha teories que parlen d'un possible rellotge de sol o un calendari, tot i que aquesta no tenia per què ser la funció principal del recinte, sinó potser es tractaria d'una funció secundària. Existeixen indicis de la importància de l'agricultura dels cereals en la cultura talaiòtica, ja des d'inicis del I mil·lenni aC, de forma que seria lògica la necessitat de conèixer amb exactitud el moment dels canvis d'estació. Els solsticis es podrien conèixer amb uns deu dies de marge d'error, cosa suficient per a aquests objectius. La taula de Binisafullet, però, segons Hochsieder i Knösel,  només reflecteix els alineaments de sortida i posta de sol en l'equinocci, i en canvi mostra alineaments amb efemèrides lunars, potser amb la idea de tenir un calendari lunar, més exacte que el solar. Les alineacions d'elements en els recintes de taula també podrien servir per a fixar efemèrides corresponents a festes o rituals.
L'arqueòleg Javier Aramburu-Zabala ha observat que els diferents monuments prehistòrics propers d'un poblat (a Menorca, la taula, talaiots, navetes, etc.) estan alineats amb molta freqüència, i que potser l'orientació de les taules respon a una voluntat d'alinear-les amb un talaiot proper o amb altres elements.
Un altre aspecte a tenir en compte és que l'ombra de la taula vers els capitells dels murs sembla que podia jugar una gran importància, fos purament estètica o amb algun altre ús. A més, l'orientació pretendria jugar amb les ombres per alinear-les a certes efemèrides del calendari, que potser estarien relacionades amb rituals, cultes, o bé amb funcions eminentment pràctiques.
Les excavacions fetes en aquest tipus d'edificis no han permès obtenir dades definitives pel que fa al seu moment de construcció. Segons alguns autors, els recintes de taula es van començar a construir durant la segona meitat del primer mil·lenni aC.[13] Altres investigadors relacionen l'origen d'aquests edificis amb els temples de l'illa de Malta, i proposen una cronologia de la segona meitat del II mil·lenni aC
Alfurinet, Algaiarens, Bellaventura, Biniac Vell, Binicrodell Nou, Binimaimut, Binimassó, Binissafúller, Cavalleria, Cotaina, Es Tudons, La Beltrana, Sa Torreta de Tramuntana, Sant Agustí Vell, Son Angladó, Son Bernardí, Son Catlar, Son Olivaret Nou, Son Rotger, Talatí de Dalt, Torralba d'en Salort, Torralbenc Vell, Torre d'en Galmés, Torrellafuda, Torrellisà, Torretrencada, Torrevella d'en Lozano i Trepucó són poblats talaiòtics amb recinte de taula.”
Després de més de dues hores visitant la zona, marxem . Encara queda molt per excavar i conèixer la història dels primers habitants de Menorca. Tot seguit posem rumb a Son Bou (https://www.disfrutamenorca.com/playa-son-bou; https://ca.wikipedia.org/wiki/Son_Bou ) , que queda molt a prop i anem a visitar una basílica paleocristiana (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Son_Bou), que tal i com s’explica a viquipèdia: “La basílica de Son Bou és un jaciment arqueològic corresponent a un edifici paleocristià destinat al culte; es troba a la platja de Son Bou (Alaior), en un indret denominat ses Canessies, paraula de suposada etimologia àrab amb el significat de 'temple' o 'església'. La presència d'una església paleocristiana a l'indret era coneguda d'antic a causa de la visibilitat de la pica baptismal monolítica. La seva excavació s'inicià el 1951 i posà al descobert un edifici de 25,20 metres de llargària per 12,40 d'amplària, de tres naus separades per pilars, les quals, contràriament a la major part de les esglésies balears d'aquesta època, no conté mosaics, sinó que el seu paviment és de test; això ha duit als investigadors a discrepar sobre si cal fixar una cronologia anterior (a partir de l'any 450) o posterior a la resta d'esglésies primitives de Menorca”. Només en queden unes quantes pedres arran de mar. Hi ha molt poca gent i el poble sembla fantasma, igual que la platja. Però la postal és preciosa: el mar en calma, el sol que comença a decaure, la tranquil·litat del Mediterrani. Un moment perfecte. De lluny també es veuen muntanyes excavades de les quals qui hi visqui, hi ha fet una llar, o això sembla des de la llunyania. De Son Bou marxem fins a Binibèquer Vell (https://menorcadiferente.com/binibeca-binibequer-vell/; https://ca.wikipedia.org/wiki/Binib%C3%A8quer_Vell) ,  tot passant per Sant Lluís. Binibèquer també és un poble fantasma, molt diferent de com el recordava de l’estiu. Un parell de gats, un parell de turistes i tot de cases tancades són el desolador panorama que contemplem. Per sort, el mediterrani i la seva bellesa ho arreglen tot. (continuarà)
(La fotografia correspon a la platja de Son Bou)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís