Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): descobrint Menorca (2 de gener de 2017; dia 6) (II)

L'accés a l'habitatge està sempre orientat al sud, i dóna pas a un petit passadís que permet accedir a un pati central. Des d'aquest pati, s'accedia a les diferents habitacions de la casa, disposades de manera radial. En aquest espai descobert, normalment al costat est, s'hi disposava la llar de foc. El pati està delimitat per tot un seguit de columnes de grans dimensions, normalment monolítiques, que servien per a aguantar el sostre.

Alguns d'aquests habitatges han estat excavats i restaurats al llarg de les darreres dècades per part de diversos equips d'arqueòlegs, fet que ha permès conèixer-ne amb detall l'estructura. Així, la casa coneguda com a Cercle 7, va ser excavada i restaurada entre els anys 2005 i 2010 per part d'un equip vinculat al Museu de Menorca i l'Associació d'Amics del Museu de Menorca. Sembla que aquest habitatge va ser abandonat de manera sobtada cap a finals del segle III aC, fet que tal vegada es pot relacionar amb la Segona Guerra púnica. El Cercle Carthaillac, que rep aquest nom per l'arqueòleg francès Émile Cartailhac, que el va descriure en una de les seves obres, també s'ha excavat i restaurat, de manera que constitueix un bon exemple dels habitatges típics de l'edat del ferro a Menorca, tot i que presenta uns trets lleugerament més monumentals que no és habitual.

En algunes d'aquestes cases, s'han trobat proves de reutilitzacions d'època romana i medieval, que van implicar la reorganització del seu espai intern.

Igualment rellevant és el sistema de recollida, decantació i emmagatzematge d'aigua pluvial de la part sud del poblat, format per una sèrie de canals, depressions i cisternes excavades a la roca, tot i que també es va reutilitzar un antic hipogeu pretalaiòtic com a aljub. L'aigua de pluja corria per les canals, i es dipositava de manera successiva en petites depressions circulars on es decantaven els sediments en suspensió, permetent que l'aigua entrés a les cisternes més o menys neta. “

És el poblat talaiòtic més ben conservat i més gran de tota l’illa. També hi talaiots molt ben conservats. S’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Talaiot ): “Un talaiot és una estructura prehistòrica, de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada. Es tracta de construccions exclusives de les illes de Mallorca i Menorca. Aquests edificis han donat nom a la cultura talaiòtica. Són un element sempre present en els assentaments humans del Bronze final i de l'edat del Ferro de les illes Balears. No els trobem, en canvi, a les illes Pitiüses (Illa d'Eivissa i Formentera) on la cultura talaiòtica no s'hi va desenvolupar.

Sota el nom de talaiot s'hi engloben construccions que, tot i tenir certs trets comuns, són tipològicament diverses. A Mallorca hi ha talaiots de planta circular (els més comuns) i de planta quadrada. Tant uns com els altres presenten generalment un espai interior de planta circular, força ampli, amb una columna central que serveix per sustentar la coberta, construïda a base de grans lloses de pedra disposades de forma radial. Un bon exemple dels talaiots mallorquins el trobem al poblat de Son Fornés. Els talaiots menorquins presenten una major diversitat tipològica, tot i que els talaiots de planta quadrada hi són gairebé desconeguts. No disposen, en general, d'uns espais interiors tan amplis: alguns d'ells presenten corredors que els travessen de banda a banda; o bé passadissos que porten fins a cambres de dimensions més o menys reduïdes. En la major part dels casos, malgrat tot, sembla que l'espai útil (al contrari del que succeeix a Mallorca) es trobava a la part de dalt de l'edifici. A Menorca trobem, per altra banda, alguns talaiots més grans que els de Mallorca, com per exemple el talaiot oest de Cornia Nou, el de Trepucó o el de Torelló. El 2013 es va presentar la candidatura de la Cultura Talaiòtica de Menorca per formar part del patrimoni de la humanitat.

No hi ha encara un acord, entre els investigadors, sobre la data d'inici de la construcció dels primers talaiots. Existeixen, a principis del segle XXI, tres propostes principals:

La primera d'aquests corrents, desenvolupada per Lluís Plantalamor a partir de les investigacions dutes a terme per l'equip del Museu de Menorca (i centrat a l'àmbit d'aquesta illa) segueix en part l'esquema elaborat per Guillem Rosselló-Bordoy per a la prehistòria de Mallorca. Els orígens de la cultura talaiòtica, segons aquest model, caldria buscar-los en l'aportació d'idees i models externs, ja sigui per l'arribada de nous contingents humans a l'illa o bé per contactes d'altre tipus. Aquest investigador proposa influències procedents de Sardenya on hi ha uns edificis, els nurags, que presenten alguns trets en comú amb els talaiots. Els primers talaiots es construirien cap al 1500 CAL ANE. Aquest tipus de construccions aniria evolucionant al llarg dels temps, canviant de forma i, segurament, de funció, però continuarien construint-se al llarg de l'edat el Ferro. La cultura talaiòtica no desapareixeria del tot fins a la conquesta romana i el posterior procés d'aculturació. (continuarà)

(La fotografia correspon, de nou, al poblat talaiòtic de la Torre d'en Galmés)