NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (III)

Un cop dins del recinte, ja ens endinsem en el que va ser una gran urbe fa moltíssims segles i que va quedar enterrada sota les cendres del Vesuvi. Es creu que en el moment de l’erupció, la pròspera ciutat tenia més de 20000 habitants i estava plenament desenvolupada. Tal i com anirem veient en les successives hores, car hi passarem tot el dia, hi havia un amfiteatre (molt ben conservat), un teatre colossal, unes precioses termes i multitud de cases amb mosaics impressionants. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeia ): Pompeia (en llatí, Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món». Les ruïnes de Pompeia reberen 2.571.725 visitants el 2007L'historiador Estrabó diu que Pompeii, com l'anomenaven els romans, era una ciutat dels oscs que després fou ocupada pels etruscs i més tard pels samnites, que barrejats van originar el poble dels campanis. Era un port a la badia de Nàpols, a la desembocadura del Sarnus (Sarno), situada entre Herculà i Estàbia.
Va passar a Roma amb la resta de la Campània: el 310 aC, és esmentada per primer cop en la Història de Roma, de Titus Livi, quan hi va desembarcar una flota dirigida per Publi Corneli Arvina i, des allí, van assolar el territori de Nucèria.
En l'època de les guerres samnites (lliurades entre el 343 i el 290 aC), Pompeia formava part de la lliga de les ciutats de laCampània pertanyents a Nucèria. La lliga va lluitar contra Anníbal com a aliada dels romans. Del govern de la ciutat, sabem que en el període samnita era governada per un magistrat, anomenat Medix Tuticus, que sembla que tenia també una administració de justícia. No torna a aparèixer fins a la Guerra social, el 91 aC, quan es va sumar a la revolta dels italians. El 89 aC, encara estava en rebel·lió i fins que Sul·la no va derrotar les forces de Luci Cluenci, a qui van assetjar a Nola, no es va poder iniciar el setge de Pompeia. No es coneix el resultat final del setge, però el que és segur és que la ciutat fou ocupada per Sul·la, fos per rendició o assalt; com que no va patir cap càstig greu, cal pensar que fou per rendició. Els habitants van rebre, poc després, la ciutadania romana però foren privats d'una part del seu territori, on es va establir una colònia militar del dictador Sul·la. A la segona meitat del segle I aC, la ciutat va esdevenir un dels llocs preferits dels romans per edificar-hi les seves residències d'esbarjo. Tant a la ciutat com a la rodalia, s'hi van construir moltes vil·les, entre les quals la de Ciceró. La ciutat va continuar igual sota l'imperi i era cada vegada més important. L'any 59, es van produir seriosos disturbis a l'amfiteatre de la ciutat entre els pompeians i els colons vinguts de Nucèria, amb el resultat de diversos morts i ferits; com a càstig,Neró hi va prohibir les obres de teatre i les exhibicions de gladiadors durant 10 anys. El 5 de febrer de l'any 63, va patir un terratrèmol i va quedar parcialment destruïda. Just s'estava acabant de reconstruir quan fou colgada de cendra per l'explosió del Vesuvi l'any 79.  La primera informació confirmada sobre la vida pública a Pompeia data del segle II aC, quan l'augment de la documentació escrita conservada permet saber que la ciutat va ser governada per un magistrat elegit anualment i un consell compost per exmagistrats. Aquesta forma de govern va canviar arran de la participació de Pompeia, entre el 91 i el 89 aC, en l'anomenada Guerra social, realitzada contra els romans pels seus socis (els aliats) per tal d'obtenir la ciutadania romana. Després de la conquesta per part de les tropes romanes, sembla que Pompeia es va convertir en un municipi (municipium). En la pràctica, això significava que els habitants de Pompeia, com en tots els municipis, varen assumir la ciutadania romana pel que fa a les seves obligacions ciutadanes –per exemple, fiscals i militars–, però no els drets dels ciutadans.  (continuarà)
(La fotografia correspon al teatre de Pompeia)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís