Cap a casa!

Estats Units, la gran terra promesa, el gran paradís. La veritat és que hi tinc una bona relació d'amor i odi. Un país que m'acull i en el qual, professinonalment, tinc moltes oportunitats i m´ho passo molt bé, però la terreta, els Països Catalans, em crida sempre. Aquest any, que és any d'eleccions presidencials, he mig seguit la campanya electoral d'uns i altres, és a dir, demòcrates i republicans. Dels primers, s'hi algú em mig convenç és Bernie Sanders. Seria el més moderat i més d'esquerres, per dir-ho d'alguna manera. La Hillary Clinton, s'ha apuntat a polítiques més socials per evitar una derrota, que seria ben inesperada. Per la part demòcrata, encara. Ara bé, per la part republicana, tremolen les ganes només de sentir als candidats, especialment a Donald Trump, un magnat racista, xenòfob i corrupte. Els altres déu n'hi do, qualsevol d'ells pot portar fàcilment a la tercera Guerra Mundial. Però Trump... Trump està malalt, vol construir un mur entre els EUA i Mèxic, ell, que explota immigrants! Si aquest senyor esdevé president, no sé si tindré gaires ganes de tornar als EUA. El temps dirà. De moment, m'acomiado dels EUA i dic: gràcies i fins aviat!  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís