NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (XII)

Temple de la Fortuna Augusta

Prosseguint per la via de la Fortuna, es troba el temple de la Fortuna Augusta, sufragat pel duumvir Marc Tul·li i bastit en un solar de la seva propietat. El temple s'alçava sobre un podi i era precedit per una graonada i l'altar. La cel·la, amb un pronaos amb quatre columnes al davant i tres als costats, tenia al fons una edícula per a l'estàtua de laFortuna, i quatre nínxols al costat per a estàtues commemoratives.

Termes del Fòrum

A poca distància, es troben les termes del Fòrum que, si bé no són les més grans de la ciutat, són molt interessants per la decoració elegant i el bon estat de conservació del caldarium i del tepidarium de la secció masculina; de fet, tenien una part per als homes i una altra per a les dones.
Pel que fa a les termes masculines, dos passadissos porten a l'apodyterium (vestidor), des d'on es passa al frigidarium, al centre del qual hi ha la piscina circular per als banys freds, i al tepidarium, amb volta de canó, encara en part ornada amb finíssims estucs de la segona meitat del segle I; s'hi conserva el gran braser que servia per a escalfar la sala, donat per Marc Nigidi Vàcula. Del tepidarium, s'accedeix directament a la sala dels banys calents, el caldarium, escalfat per l'aire calent que passava per l'interior de les parets dobles.
La sala té dues piscines, l'alveus, de forma rectangular, per als banys calents, i el labrum, amb aigua freda, al caire del qual hi ha una inscripció en lletres de bronze amb el nom dels duumvirs que la hi van fer col·locar i amb l'especificació del que s'hi havien gastat: 5.240sestercis.

Casa del Poeta Tràgic

Al davant, hi ha la casa del Poeta Tràgic, batejada així pel quadret central del mosaic del terra del tablinum, on figura un assaig teatral, ara conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, com gairebé tots els mosaics i les pintures que decoraven l'habitatge, elegant tot i que de dimensions modestes. A l'estret passadís flanquejat per dues tabernae que porta a l'atri, encara hi ha sobre el paviment un quadret de mosaic amb un gos lligat amb cadena i la inscripció cave canem ('atenció al gos').

Casa de Pansa

L'insula següent és ocupada per una única casa, la casa de Pansa, que es remunta a l'època samnita. Com es pot comprovar en una inscripció, l'últim propietari fou un tal Cneus Alleius Nigidius. En destaca el peristil, amb columnes amb capitells jònics i una gran bassa al centre.

Via dels Sepulcres i Vil·la de Diomedes



Des de la porta d'Herculà, se surt a l'anomenada via dels Sepulcres, una de les necròpolis de Pompeia, amb les seves suggestives tombes disposades a banda i banda del camí, vora el qual s'aixeca la gran vil·la de Diomedes, despullada de moltes de les seves belles pintures (ara al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols). Des de l'entrada, com és costum a les vil·les, s'accedeix directament a un peristil. A l'espai triangular comprès entre el peristil i el carrer, es va arranjar un bany senyorial. És notable el jardí, el més gran de Pompeia, voltat per un pòrtic majestuós. (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels patis d'una de les cases de Pompeia)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís