NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (X)

Fòrum triangular

El tercer carrer a mà dreta anant per la Via de l'Abundància és la via dels Teatres, que porta a l'anomenat Fòrum triangular, un recinte sagrat de planta més o menys triangular, situat en un replà de formació volcànica que s'eleva abrupte sobre la plana adjacent. Al fòrum, que es devia arranjar cap al segle II aC, s'hi accedeix pel costat més curt, corresponent a un vèrtex del triangle, a través d'un elegant pòrtic amb columnes jòniques de pedra volcànica. Un seguit de 95 columnes dòriques fan el volt a la plaça, excepte pel costat sud-oest, que dóna a la plana i té una magnífica vista al mar.
Vora la part anterior del pòrtic, hi ha la base sobre la qual s'alçava una estàtua en honor de Marc Claudi Marcel, gendre d'August. L'edifici que va determinar la creació d'aquest recinte sagrat és un temple d'origen molt antic (segle VI aC), del qual queden restes escasses. Es tractava d'un temple dòric arcaic, potser in antis, decorat amb terracotes arquitectòniques i que fou restaurat diverses vegades en l'antiguitat. Originàriament dedicat a Hèrcules, llegendari fundador de la ciutat segons els pompeians, més endavant va passar a acollir el culte a Minerva. Davant l'escalinata del temple, hi ha un recinte quadrangular probablement relacionat amb el culte d'Hèrcules, potser el lloc on es creia que havien enterrat l'heroi.
A la dreta del recinte, es veuen tres altars de pedra volcànica d'època preromana, darrere els quals hi ha una petita construcció de forma rodona amb set columnes dòriques, amb un pou a dins, fet aixecar per un tal N. Trebius, que va exercir l'alt càrrec de mèdix, una magistratura de la Pompeia preromana.
Adjacent al Fòrum triangular, i accessible des del pòrtic, hi ha el Teatre Gran, de la primera meitat del segle II aC, construït, com era habitual en el món grec i hel·lenístic, aprofitant el pendent natural d'un turó i notablement restaurat i ampliat en època romana. La càvea, és a dir, l'espai reservat als espectadors, estava dividida en tres sèries de graderies marmòries. L'escena tenia les clàssiques tres portes i estava decorada amb nínxols i edicles. El teatre disposava d'un gran quadripòrtic, bastant ben conservat, on els espectadors es podien entretenir abans de les funcions o durant els descansos, transformat després del terratrèmol del 62 en una Caserna de gladiadors.

Odèon

Al costat del Teatre Gran, hi ha un petit teatre cobert, l'Odèon (o Teatre Petit), per a actuacions musicals, fet aixecar entre el 80 i el 75 aC pels duumvirs Gai Quincti Valgus i Marc Porci.

Palestra Samnita

Darrere la càvea del Teatre Gran, hi ha la Palestra Samnita, amb un elegant pòrtic dòric, on es va trobar una còpia del Dorífor de Policlet en molt bon estat (ara al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols).

Temple d'Isis

El temple d'Isis, bastit entre el final del segle II i el començament del segle I aC, testimonia l'extraordinària difusió en el món romà d'aquest culte egipci. Bastant malmès pel terratrèmol, el temple fou reconstruït després del 62 i es va trobar en molt bon estat de conservació, adornat d'estucs, estàtues i pintures, i amb tots els estris per al culte encara a lloc.
Un bon nombre de frescs provinents del temple d'Isis es conserven al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, on també s'exposa una maqueta que reconstrueix l'estructura original del temple.

Temple de Júpiter Meliqui


A la cruïlla entre la via del Temple d'Isis i la via Estabiana, hi ha el petit temple de Júpiter Meliqui o Melíkios, voltat d'un recinte sagrat. Al mig del pati de davant del temple, hi ha un altar de pedra volcànica de Nucèria (segles III-II aC). (continuarà)
(La fotografia correspon a la plaça del Fòrum)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís