NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (XV)

Casa de Luci Cecili Jocund

Anant enrere, es torna altra vegada a la via del Vesuvi, on, al núm. 26, hi ha la casa de Luci Cecili Jocund, dins la qual es van trobar uns relleus de marbre que representen espais de la ciutat (el Fòrum, el Castellum Aquae, la porta del Vesuvi) durant el terratrèmol del 62. Però la fama d'aquesta casa es deu a la troballa extraordinària de l'arxiu del propietari, compost per 154 tauletes de cera (era en una cambra sobre l'exedra a l'esquerra del peristil) i del retrat excepcionalment realista de Luci Corneli, col·locat com a decoració de l'atri.

Casa del Citarista

Novament a la via Estabiana, al núm. 5, hi ha la casa del Citarista, anomenada així per la bella estàtua de bronze de l'Apol·lo Citarede o tocador d'arpa (actualment, al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols), trobada aquí.

Casa del Menandre

Un xic més endavant, al carreró Meridional, es troba la casa de Menandre, propietat d'un tal Quint Popeu, potser parent de la dona de Neró, Popea Sabina. Bastida entorn del 250 aC, la casa fou de seguida ampliada i refeta, de manera que es veié completament transformada. L'atri, decorat amb pintures del quart estil i amb larari en forma de templet, és envoltat d'alguns espais destinats a usos diversos. Les parets d'una sala de l'esquerra són pintades amb tres escenes dramàtiques tretes del mite troià: la mort de Laocoont i els seus fills, la trobada d'Helena i Menelau al palau de Príami l'entrada del Cavall a Troia.
El pas de l'atri al tablinum està vorejat de columnes de pedra volcànica recobertes d'estuc pintat; a la dreta deltablinum, hi ha l'anomenat saló Verd, amb les parets decorades amb fines pintures i un terra de mosaic blanc i negre, amb un quadret central (emblema) policrom de temàtica nilòtica. També tenia una interessant decoració musiva el petit atri del bany, situat a l'ala dreta del gran peristil central. En una de les cambres de servei de sota el bany, es va trobar un veritable tresor compost per 118 peces de plata (amb un pes total de 24 kg), monedes per valor de 1.432 sestercis i joies d'or. Segurament, l'amo de la casa havia amagat aquí els seus béns més preuats durant els treballs de restauració de l'habitatge, malmès a causa del terratrèmol del 62.
El vast peristil té columnes recobertes d'estuc i amb els intercolumnis tancats per un muret baix. La paret del fons del peristil té oberts diversos nínxols rectangulars i amb absis, decorats amb pintures: al nínxol central, a la dreta, hi ha la representació del poeta Menandre, assegut i amb un rotlle a la mà, que ha donat nom a la casa. Un d'aquests nínxols en forma d'exedra té l'exemple més antic de pintura de jardí de Pompeia, del segon estil.
Des de la banda oriental del peristil, s'arriba al gran triclini (el de més vastes dimensions de la ciutat, amb 87 m² de superfície i 8 metres d'alt), a algunes sales menors i a la part dedicada al servei.

Continuant pel carreró Meridional, s'accedeix, per una entrada secundària, a la casa del Criptopòrtic, caracteritzada per un gran criptopòrtic amb una elaborada decoració pictòrica. (continuarà)
(La imatge correspon a les columnes que hi ha a la zona del teatre)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís