NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (VII)

Antiquàrium

L'Antiquàrium de Pompeia, fundat el 1861 i destruït pels bombardeigs durant la Segona Guerra Mundial, fou reconstruït el 1948 segons moderns criteris museogràfics, per tal d'oferir un quadre complet de la història de la ciutat. Es va tancar i buidar després del terratrèmol de l'any 1980 i està sent objecte de remodelació per fer-ne un nou centre d'interpretació de les ruïnes de Pompeia i del territori vesuvià. El seu contingut es troba actualment emmagatzemat, exposat al nou Antiquàrium de Boscoreale i, també, mig a la intempèrie, a l'antic mercat del gra del Fòrum.
·         A l'entrada, s'hi exposaven algunes escultures provinents d'edificis pompeians, mentre que a les parets hi havia pintures del quart estil procedents del Pòrtic dels Triclinis. La primera sala recollia troballes arqueològiques de la Pompeia anterior als samnites: particularment interessant era el material de la necròpolis de l'edat del ferro (segles IX-VIII aC) de la vall del Sarno; a les parets s'exposaven terracotesarquitectòniques provinents de temples; en una vitrina al fons de la sala, fragments de ceràmica etrusca, àtica i coríntia trobats a la zona del temple d'Apol·lo.
·         A la segona sala, hi havia un timpà de pedra volcànica esculpit, procedent d'un templet pròstil dels segles III-II aC, que s'aixecava damunt el turó de Sant'Abbondio, amb les figures mitològiques de Dionís i Prosèrpina. Vora el timpà, s'hi havia col·locat l'altar, també de pedra volcànica, que hi havia davant el temple; conté una inscripció en la llengua dels oscs amb el nom de l'edil Maras Atiniis, que l'havia sufragat amb els diners recaptats de les multes. Als costats de la sala, es podien admirar alguns capitells esculpits de pedra volcànica, dels segles III-II aC, provinents d'algunes cases de la Via Nolana. L'estàtua de Lívia amb el mantell de sacerdotessa es va trobar a lavil·la dels Misteris. A la sala, s'exposaven també alguns retrats, entre els quals un de Marcel, gendre d'August, i dues pilastres amb els busts de Vesonius Primis i de Gai Corneli Ruf.
·         La tercera sala estava dedicada al parament de les llars pompeianes: al centre, hi havia una pila de bronze del jardí de la casa del Menandre. Al mig de la quarta sala, com a il·lustració de la vida comercial i econòmica de Pompeia, hi havia les maquetes del Pòrtic dels Triclinis i de la vil·la rústica de Boscoreale, la qual comprenia la mansió del propietari, un forn de pa, un molí de gra, premses de vi i oli, un paller, un celler i les cases dels esclaus. A les vitrines, s'exposaven eines de pagès, restes carbonitzades de menjar, estufes, llums d'oli i instrumental quirúrgic. A l'Antiquàrium, es podien contemplar, a més, alguns dramàtics motlles de guix de les víctimes de l'erupció, actualment exposats al nou Antiquàrium de Boscoreale i repartits també per diversos punts de la ciutat.

Fòrum

Sortint del museu per la via Marina, a mà dreta, es troben els pocs vestigis restants del temple de Venus i després la Basílica, que dóna al Fòrum. Emplaçat en un important nus viari, el Fòrum era el centre polític, religiós i econòmic de Pompeia. La plaça, de notables dimensions (38 x 142 m), estava envoltada per un pòrtic de columnes per tres dels costats, mentre que al costat nord hi havia el temple de Júpiter (Capitolium).
Per evitar que els vehicles entressin dins el Fòrum, el pòrtic es va construir a un nivell més alt que la plaça, a la qual està unit per dos graons. De les nombroses estàtues commemoratives que s'aixecaven al Fòrum, només en resten les bases: probablement, encara no s'havien tornat a col·locar a lloc després del terratrèmol de l'any 62, que les devia haver malmès considerablement. Exemplar per la seva feliç i harmoniosa disposició, el Fòrum de Pompeia sembla inspirat més en el món grecohel·lenístic que no pas en models itàlics i romans.


Basílica

Entre els edificis importants que donen al Fòrum, hi ha la Basílica, el lloc on s'administrava la justícia, i també lloc de trobada i de discussió dels diversos afers. De planta rectangular, està dividida en tres naus, amb coberta de doble vessant sostinguda sobre les columnes centrals i les semicolumnes de la part superior de les parets, on encara queden decoracions pictòriques del primer estil.[11] Sembla que data de la segona meitat del segle II aC, dins l'àmbit del projecte de monumentalització de la ciutat; per tant, seria un dels exemples més antics d'aquesta mena d'edificis.

L'entrada es feia per un dels costats menors, a l'est, mentre que al costat oposat hi havia el tribunal, la tribuna amb els escons dels jutges, on s'accedia amb escales de fusta. (continuarà)
(La imatge correspon a un dels llits de pedra del prostíbul)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís