NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 1, 20 de novembre de 2015): de Girona a Nàpols ( i V)
El
dia ja decau i es fa fosc aviat, però tot xino-xano ens dirigim cap a la zona
del port, a on també hi ha un gran castell, que deduïm que és el Castell de
l’Ou, però amb la fosca i la llunyania, no m’atreveixo a corroborar-ho del
tot... Passegem una estoneta per la zona del port i sense gairebé ni buscar-ho,
acabem per una de les vies principals de la ciutat, crec que és Via Toledo. Hi
passegem una bona estona i també entrem en una església, a on contemplem una
exposició de pessebres. També sense ni gairebé adonar-nos-en, acabem en uns
carrerons plens de vida, amb parades al carrer, ja siguin de pasta o de peix
fresc. Em revénen a la memòria llocs com Palerm o fins i tot el Marroc. Cultura
mediterrània, vida al carrer, l’essència de la vida sobre els les pedres
centenàries. I els rostres de la gent, mediterranis, curiosos, envellits o
joves, conformen un paisatge ben peculiar. Caminem durant moltíssima estona
sense tenir un rumb fix, però ens és ben igual, la veritat. Com que portem
estona caminant, ens parem a fer una cervesa en un bar que sembla poc turístic.
Però ai las! El nostre parlar ens delata i ens foten una bona clatellada. Ens
enfadem, però no hi podem fer més. Així doncs, ens aboquem de nou a la
descoberta de la ciutat, sense rumb. I sense rumb, arribem a port, al barri
històric, que és patrimoni de Mundial de la Unesco. Hi ha bastanta vida als
carrers: botigues obertes, gent fent-la petar, etc. Però com que estem cansats
i l’endemà volem matinar, no ens entretenim pas molta estona i anem a buscar un
lloc per sopar: concretament, la pizzeria més coneguda de tot Nàpols,
recomanada pel noi del hostel, i que té fama de fer les millors pizzes de la
ciutat. Hi ha bastanta cua, però esperem pacientment davant de l’establiment,
un edifici senzill, amb decoració senzilla i que és un tragí constant. Tinc la
sensació que la vida i l’activitat allí són com fa 30 anys enrere. La pizzeria en qüestió és la pizzeria “Di
Matteo” (http://www.pizzeriadimatteo.com/)
, en ple centre històric. Hi sopem molt
bé, amb enormes pizzes i una bona ampolla de vi. El sopar acaba essent molt
deliciós, agradable i econòmic. I com que estem molt tips i un xic cansats, tot
xino-xano, retornem al hostel (que per cert, a davant hi té un cine eròtic), a
descansar i va veure des del balcó com la lluna s’amaga a Nàpols.
(La imatge correspon a les pizzes de Di Matteo)
Comentaris