NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (XIV)

Casa del Laberint i casa dels Vetis

Un cop passada la casa del Laberint, amb doble atri i el petit mosaic amb Teseu i el Minotaure en una cambra al fons del peristil, s'arriba a una de les mansions més interessants i luxoses de la ciutat: la casa dels Vetis o Vettii, la fama de la qual es deu sobretot a les pintures, realitzades després del 62, i afortunadament ben conservades, que n'adornen sumptuosament les parets. La casa està dividida en dues zones ben diferents: la residència dels senyors, amb les habitacions de representació, entorn d'un atri toscà, i les estances de servei, tot al voltant d'un atri secundari. En aquest últim espai, hi havia un larari a manera de templet, amb una pintura del geni del pater familias entre dos lars.
Els temes de les pintures de quart estil que decoren els diversos espais són variats: van de les arquitectures de fantasia a les escenes mitològiques i heroiques, embellides amb frisos delicats i miniaturistes.[17] És famós el curiós fris dels amorets dels arts i oficis, que es pot admirar a les parets del gran triclini que dóna al peristil. Sota el fris hi ha quadrets amb grups de Psiques i plafons amb temes mitològics. El peristil era molt acurat, amb nombroses estatuetes adossades a les columnes, basses i fonts. També és sumptuosa la decoració de dues sales laterals de l'atri i obertes al peristil. A la cambra de l'esquerra, entre falses arquitectures i plafons amb vistes, hi ha pintades tres escenes amb Hèrcules escapçant l’Hidra de Lerna, el suplici de Penteu i el de Dirce. A la cambra de la dreta, més àmplia, els quadres representen Dèdal i Pasífae, Ixíon lligat a la roda i Bacus davant Ariadna adormida.

Casa dels Amorets Daurats

A la següent illa de cases, amb entrada per la via del Vesuvi, hi ha la casa dels Amorets Daurats, pertanyent a la gens Poppaea i en bon estat de conservació. L'entrada, amb un cubiculum a banda i banda, dóna a l'atri i a un vastperistil, desplaçat cap a l'esquerra i molt cuidat: el costat del fons del porxo es veu realçat escenogràficament; entre columna i columna hi havia penjats màscares i discs marmoris esculpits (oscilla). En un racó, hi ha una capelleta (sacellum) dedicada a Isis, mentre que el larari tradicional és al costat nord. Al peristil, dóna un gran saló amb terra de mosaic, amb pintures del tercer estil a les parets que representen Tetis a la farga de Vulcà; Jàson i Pèlies, i Aquil·les, Briseida i Pàtrocle. Tots els espais de la casa, alguns elegantment decorats amb pintures i estucs, es disposen entorn del lluminós peristil. El cubiculum que hi ha vora el larari estava ornat amb petits discs de vidre que contenien uns amorets de pa d'or que han donat nom a la casa.

Casa de les Noces d'Argent


Continuant pel carreró de les Noces d'Argent, s'arriba a la casa de les Noces d'Argent, anomenada així perquè es va excavar el 1893, any en què se celebraven les noces d'argent d'Humbert I i Margarida de Savoia, els reis italians d'aleshores. Aquest luxós habitatge, la planta del qual mostra no haver estat reestructurat substancialment amb posterioritat, data del segle II aC. L'atri és majestuós, amb quatre grans columnes de pedra volcànica de Nucèria amb capitells corintis que aguanten el sostre al voltant de l'impluvi. Són bastant interessants alguns espais decorats amb pintures del segon estil i un gran saló de parets negres. La casa tenia també unes petites termes, amb tepidariumi caldarium i amb la piscina per als banys d'aigua freda situada en un jardinet adjacent. (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels murals trobats en una de les cases de Pompeia)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís