NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (XVI)

Taverna d'Asel·lina

D'aquesta casa se surt a la via de l'Abundància; a l'esquerra, es troba la taverna d'Asel·lina, un thermopolium o local on es venien begudes calentes. És el més ben conservat de Pompeia, amb els recipients de terracota de les begudes encaixats al taulell i una interessant decoració de pintures a les parets.

Cases de la insula VII

Al davant, a la insula núm. VII, es troben diversos habitatges, entre els quals la casa de Paqui Pròcul i la casa de l'Efeb, sobrecarregada de decoració i plena de valuoses obres d'art. D'aquesta casa, que devia pertànyer a un ric comerciant, prové un efeb de bronze, còpia d'un original grec del segle V aC, usat com a suport per a la il·luminació del jardí (ara al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols).

Casa de les Cambres Florides

També a la via de l'Abundància, la Ccsa de les Cambres Florides presenta una de les decoracions més conegudes de jardins pintats de Pompeia. A diferència del que passa en habitatges més antics (com la casa de Menandre), aquestes pintures no es troben en sales de representació, sinó en cubicula exquisidament privats, el «blau» i el «negre». Les pintures, d'inspiració egípcia, són de la segona fase del tercer estil.

A l'altra banda del carrer, una mica més endavant, hi ha la casa de Trebi Valent, amb l'arrebossat del mur exterior ple de pintades electorals.

Al mateix costat de carrer, hi ha la Schola Armaturarum, també coneguda com la casa dels Gladiadors, on molt probablement hi havia la seu d'una associació militar: en el moment que fou descoberta, algunes armadures encara eren als prestatges de les parets. El 6 de novembre del 2010, es va ensorrar de sobte i l'edifici va quedar totalment destruït.

Casa d'Octavi Quartió

Al mateix carrer, és notable, a mà dreta, la casa d'Octavi Quartió, anomenada erròniament de Loreius Tiburtí, amb dues tavernes (cauponae) a la façana, cosa que demostra que sovint a Pompeia els locals comercials estaven units a les residències senyorials. Vora el gran portal d'entrada, hi ha els seients per als «clients», els protegits de l'amo de la casa, del qual rebien favors, fins i tot econòmics. L'atri rectangular té al centre l'impluvi que, un cop va haver perdut la seva funció originària de recollir l'aigua de la pluja, servia de parterre floral. Pel fons de l'atri, s'accedeix a un petit peristil i després a una llotja porticada que dóna al gran jardí, amb un curiós canal (euripus) en forma de T, vora el qual hi havia estatuetes i bustos.

Al final del braç transversal de l'euripus, hi ha un biclini per als àpats a l'aire lliure, amb una font dins un templet, a banda i banda de la qual hi ha unes pintures d'un tal Lucius, inspirades en la mort per amor: l'una representa Narcís mirant-se a l'aigua de la font i l'altraPíram suïcidant-se quan troba el vel ensangonat de Tisbe. A l'extrem occidental de la llotja porticada, hi ha una cambra amb delicades pintures del quart estil sobre un fons blanc i groc, que potser era la capella (sacellum) d'alguna divinitat. (continuarà)

(La fotografia correspon a una de les escultures de la paret d'una de les cases)