NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (XVIII)

Entrem per Porta Marina i ens dediquem a passejar per molts carrers. Veiem el fòrum, la basílica, les termes, passegem pel carrer de l’Abundància, ens entretenim mirant els murals que encara es conserven a moltes cases, fins i tot amb el nom de qui les habitava (i per això es coneix una mica més de la història de la ciutat)... i també ens n’adonem que l’accés no és possible a molts llocs, ja que s’estan rehabilitant. Encara també s’observen fonts pels carrers i les rodades dels carruatges que passaven. Creuem per davant de tavernes i la imaginació vola fins a remuntar-me molts segles enrere i imaginar com s’esdevenia la vida, què feia la gent, etc. Ens estem una bona estona a la zona de l’amfiteatre, majestuós, colossal i continuem perduts pels carres i les cases, alguns més ben conservats que d’altres. També tenim l’oportunitat de veure com en els patis d’algunes cases es recuperen varietats de ceps de fa dos mil anys i es cultiven a la manera de llavors, per fer-ne, avui en dia, vi. Malgrat que les hores passen volant, un vent molt empipador fa acte de presència, sobretot quan arribem a la zona del teatre. Al mig del teatre hi ha muntada una mena de carpa, a on hi ha un exhibició dels motlles de la gent que va morir allí sepultada durant l’erupció del Vesuvi, i que encara conserven la mateixa postura i els mateixos rostres de dolor. Com que el dia ja va passant, dinem com mig podem, arrecerats el mínim de la ventada; per sort, som persistents i no abandonem;  a la tarda, es calmen les ratxes de vent i tenim oportunitat de continuar visitant la ciutat històrica. (continuarà)
(La fotografia correspon al perisitil de la casa dels Amorets Daurats)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís