NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (VIII)
Temple d'Apol·lo
Davant
del costat nord de la basílica hi ha el temple d'Apol·lo, l'edifici religiós
més important de la ciutat, d'origen molt antic. L'aspecte actual del santuari
és a causa d'una reconstrucció del segle
II aC i a la restauració subsegüent al terratrèmol del
62, intervenció que no estava acabada quan hi hagué l'erupció del Vesuvi. El
temple, al centre d'un recinte sagrat, estava voltat pels quatre costats per
una sèrie de columnes originàriament acanalades i amb els capitells jònics, que
durant la restauració foren recobertes d’estuc. Els capitells foren convertits en corintis i pintats de groc, vermell i blau.
El
temple pròpiament dit, perípter amb columnes corínties, s'alçava damunt un alt podi
al qual s'accedia mitjançant una imponent graderia. Davant la graderia d'accés
al temple, es veu encara avui un altar de marbre blanc sobre una base de travertí, que
té una inscripció en llatí amb
el nom dels quatuorvirs que el van encarregar. Al costat de la graderia, hi ha
una columna jònica que sostenia un rellotge
de sol.
Mensa ponderaria i Forum olitorium
Al
costat del mur perimetral del temple d'Apol·lo que dóna al Fòrum, es
va trobar un nínxol on hi havia la mensa ponderaria, és a dir, la taula
amb els pesos i mesures oficials com a garantia per al ciutadà contra un
possible frau per part dels venedors. Aquesta mensa consistia en un banc amb nou forats de
diferents mides que corresponien a nou mesures distintes. Al principi, estaven
escrites en llengua osca, després van ser adaptades a les mesures romanes i
les lletres osques van ser esborrades.
Més
amunt, a la banda alta del pòrtic occidental, hi ha les restes d'un porxo sota
el qual segurament es feia el mercat d'herbes i gra (forum olitorium). S'hi troben exposats a l'aire lliure molts
dels elements arqueològics que abans s'allotjaven a l'Antiquàrium.
Temple de Júpiter
Al
costat hi ha el temple de Júpiter, que s'aixeca a
l'altra banda d'un arc, en posició dominant, al centre del costat nord de la
plaça. Originàriament dedicat potser tan sols a Júpiter, a partir del 80 aC s'hi van venerar també Juno i Minerva. Va esdevenir, doncs, el Capitoliumde
la ciutat, el centre del culte de la Tríada Capitolina, símbol del poder de Roma. El
temple, erigit al segle
II aC, va resultar molt malmès arran del terratrèmol del 62 i la
seva restauració distava molt d'estar enllestida en el moment de l'erupció del Vesuvi.
De
tipus itàlic, el temple s'eleva sobre un alt podi quadrangular la part
meridional del qual està ocupada completament per una doble graonada, és pròstil i presenta sis columnes a la part frontal. L'àmplia
cel·la està dividida en tres naus per dos ordres de columnates. Al fons de la cel·la,
hi devia haver les estàtues de culte, de les quals només en resta un gran cap
de Júpiter, actualment al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
Macellum, temple dels Lars i temple de Vespasià
Passant
cap a la part oriental del pòrtic, el primer edifici que es troba és el Macellum,
gran mercat cobert amb un pati central on es netejava el peix.
Més
enllà hi ha el temple de Vespasià,
al pati del qual es va trobar un bell altar de marbre amb baixos
relleus amb una escena de sacrifici i altres temàtiques.
Edifici d'Eumàquia
Al
costat del temple, hi ha l'imponent edifici d'Eumàquia, que rep el nom de
la sacerdotessa que el va fer bastir, dedicant-lo a la Concòrdia i a la Pietas
Augusta, és a dir a Lívia (mare
de l'emperador Tiberi), de la qual esperaven aquests atributs, tal com
es llegeix clarament en dues inscripcions.
Malauradament,
l'edifici d'Eumàquia havia sofert greus desperfectes durant el terratrèmol i
l'any 79 les feines de restauració no estaven gaire avançades, de manera que
només podem tenir una pàl·lida idea de l'esplendor amb què s'havia construït.
La façana era precedida per un pòrtic amb un doble ordre de columnes de travertí i davant de cada columna hi havia una estàtua.
S'entrava a l'edifici a través d'una gran porta rectangular decorada amb un
fris marmori amb fulles d'acant i espirals. (continuarà)
(La fotografia correspon al Faune de la Casa del Faune)
Comentaris