NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (VIII)

Temple d'Apol·lo

Davant del costat nord de la basílica hi ha el temple d'Apol·lo, l'edifici religiós més important de la ciutat, d'origen molt antic. L'aspecte actual del santuari és a causa d'una reconstrucció del segle II aC i a la restauració subsegüent al terratrèmol del 62, intervenció que no estava acabada quan hi hagué l'erupció del Vesuvi. El temple, al centre d'un recinte sagrat, estava voltat pels quatre costats per una sèrie de columnes originàriament acanalades i amb els capitells jònics, que durant la restauració foren recobertes d’estuc. Els capitells foren convertits en corintis i pintats de groc, vermell i blau.
El temple pròpiament dit, perípter amb columnes corínties, s'alçava damunt un alt podi al qual s'accedia mitjançant una imponent graderia. Davant la graderia d'accés al temple, es veu encara avui un altar de marbre blanc sobre una base de travertí, que té una inscripció en llatí amb el nom dels quatuorvirs que el van encarregar. Al costat de la graderia, hi ha una columna jònica que sostenia un rellotge de sol.

Mensa ponderaria i Forum olitorium

Al costat del mur perimetral del temple d'Apol·lo que dóna al Fòrum, es va trobar un nínxol on hi havia la mensa ponderaria, és a dir, la taula amb els pesos i mesures oficials com a garantia per al ciutadà contra un possible frau per part dels venedors. Aquesta mensa consistia en un banc amb nou forats de diferents mides que corresponien a nou mesures distintes. Al principi, estaven escrites en llengua osca, després van ser adaptades a les mesures romanes i les lletres osques van ser esborrades.
Més amunt, a la banda alta del pòrtic occidental, hi ha les restes d'un porxo sota el qual segurament es feia el mercat d'herbes i gra (forum olitorium). S'hi troben exposats a l'aire lliure molts dels elements arqueològics que abans s'allotjaven a l'Antiquàrium.

Temple de Júpiter

Al costat hi ha el temple de Júpiter, que s'aixeca a l'altra banda d'un arc, en posició dominant, al centre del costat nord de la plaça. Originàriament dedicat potser tan sols a Júpiter, a partir del 80 aC s'hi van venerar també Juno i Minerva. Va esdevenir, doncs, el Capitoliumde la ciutat, el centre del culte de la Tríada Capitolina, símbol del poder de Roma. El temple, erigit al segle II aC, va resultar molt malmès arran del terratrèmol del 62 i la seva restauració distava molt d'estar enllestida en el moment de l'erupció del Vesuvi.
De tipus itàlic, el temple s'eleva sobre un alt podi quadrangular la part meridional del qual està ocupada completament per una doble graonada, és pròstil i presenta sis columnes a la part frontal. L'àmplia cel·la està dividida en tres naus per dos ordres de columnates. Al fons de la cel·la, hi devia haver les estàtues de culte, de les quals només en resta un gran cap de Júpiter, actualment al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Macellum, temple dels Lars i temple de Vespasià

Passant cap a la part oriental del pòrtic, el primer edifici que es troba és el Macellum, gran mercat cobert amb un pati central on es netejava el peix.
Al costat del Macellum, hi ha una àmplia construcció d'època imperial, caracteritzada per un absis i identificable amb el temple dels LarsPúblics, és a dir, les divinitats protectores de la ciutat, a les quals potser havia estat dedicat després del terratrèmol que havia esglaiat els pompeians.
Més enllà hi ha el temple de Vespasià, al pati del qual es va trobar un bell altar de marbre amb baixos relleus amb una escena de sacrifici i altres temàtiques.

Edifici d'Eumàquia

Al costat del temple, hi ha l'imponent edifici d'Eumàquia, que rep el nom de la sacerdotessa que el va fer bastir, dedicant-lo a la Concòrdia i a la Pietas Augusta, és a dir a Lívia (mare de l'emperador Tiberi), de la qual esperaven aquests atributs, tal com es llegeix clarament en dues inscripcions.

Malauradament, l'edifici d'Eumàquia havia sofert greus desperfectes durant el terratrèmol i l'any 79 les feines de restauració no estaven gaire avançades, de manera que només podem tenir una pàl·lida idea de l'esplendor amb què s'havia construït. La façana era precedida per un pòrtic amb un doble ordre de columnes de travertí i davant de cada columna hi havia una estàtua. S'entrava a l'edifici a través d'una gran porta rectangular decorada amb un fris marmori amb fulles d'acant i espirals. (continuarà)
(La fotografia correspon al Faune de la Casa del Faune)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís