NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (XI)

Termes Estabianes

A mà esquerra, a la via Estabiana, hi ha la Casa de Corneli Ruf, i després, passada la cruïlla amb la via de l'Abundància, les termes Estabianes, les més antigues de la ciutat, del mateix moment de la seva fundació (segle IV aC), que s'estenen al voltant de la gran Palestra, amb el pati porticat en tres dels costats. Les termes mostren senyals de diverses reconstruccions, l'última de les quals va tenir lloc després del terratrèmol del 62. Tenen una secció per a homes i una altra per a dones, totes dues escalfades per mitjà del mateix praefurnium, l'indret on hi havia les calderes. És interessant el sofisticat sistema de calefacció (comú a les termes romanes), que es pot observar bé en eltepidarium dels homes: l'aire calent circulava sota el paviment, aixecat per petites pilastres de maó, i pels intersticis de les parets.
Tant les termes masculines com les femenines consten d'un vestidor (apodyterium), una sala temperada (tepidarium) i una de molt calenta (caldarium), dotada d'una piscina per als banys calents i una font per a ablucions ràpides amb aigua tèbia. A aquestes sales, cal afegir-hi tota una sèrie d'espais, alguns dels quals annexos a la palestra, i la gran piscina a l'aire lliure, per a practicar la natació. Com és habitual en les termes preimperials, no hi havia frigidarium o sala d'aigua freda.

Casa de Marc Lucreci

Continuant per la via Estabiana, un cop passada la via dels Augustals, es troba a mà dreta la casa de Marc Lucreci, amb un deliciós jardinet adornat amb una font i petites escultures. Les parets de la casa eren ricament decorades de pintures, les més belles de les quals foren arrencades i dutes al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Termes Centrals

La següent illa de cases (insula) està ocupada completament per les termes Centrals, que després del 62 es van construir al lloc que havien deixat uns quants edificis devastats pel terratrèmol. L'any 79 encara no estaven acabades. Reservades als homes, no disposen defrigidarium, però tenen un element que no apareix en les altres termes pompeianes, el laconicum, la sala per a la sudatio amb aire calent i sec. Aquest conjunt, per la lluminositat de les seves sales espaioses, la gran palestra i la bona qualitat del material de construcció, pot comparar-se a les termes de les grans ciutats i de Roma mateix.

Casa del Faune

Girant a mà esquerra per la via de la Fortuna, s'accedeix a la casa del Faune, una de les més luxoses de Pompeia. Originària de l'època samnita (quan era una casa gran, però modesta), al final del segle II aC va arribar a ocupar una insula sencera de la regio VI (una regio o «regió» són els barris en què es divideix la ciutat) i va rebre una sumptuosa decoració d'estucs i mosaics.[13] La salutació HAVE, escrita entessel·les policromes a la voravia davant la porta d'entrada, acull encara avui el visitant d'aquesta mansió. La part anterior s'estén al voltant de dos atris, el principal dels quals, de tipus toscà, és a dir, sense columnes, tenia l'impluvium ornat amb l'estatueta d'un faune dansaire que ha donat nom a la casa (l'original es troba actualment al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols).
L'atri toscà és seguit per un despatx (tablinum) amb dos triclinis a banda i banda decorats originàriament amb dos magnífics emblemata, quadres policroms de mosaic, que representen uns animals marins i un dimoni sobre una pantera, avui també al Museu de Nàpols. El segon atri és tetràstil, és a dir, amb el sostre aguantat per quatre columnes, i s'obre a unes estances de servei. Segueix un primer peristil amb les parets decorades amb estucs i 28 columnes de pedra volcànica de Nucèria; al fons, hi ha una exedra delimitada per dues columnes també de pedra volcànica recobertes d'estuc pintat. A l'entrada, hi havia un mosaic amb un paisatge nilòtic, mentre que el terra mateix de l'exedra era constituït per una grandiosa escena musiva: la Batalla d'Issos entre Alexandre el Gran i Darios, realitzada amb més d'un milió i mig de tessel·les minúscules, que actualment constitueix l'orgull del Museu Nacional de Nàpols.

L'exedra té dues estances a banda i banda, que servien de menjadors a l'estiu: la de l'esquerra tenia un mosaic amb un tigre atacat per un lleó. Grandiós de debò és el segon peristil, amb 46 columnes dòriques de 4,12 m d'alt, al fons del qual hi ha les estances del jardiner, que també feia les funcions de porter de l'entrada secundària pel carreró de Mercuri. (continuarà)
(La imatge correspon a un dels murals de les parets del Lupanar)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís