NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (I)

Ens llevem bastant d’hora;  és dissabte i el dia apunta a pluja. El primer que fem és anar a esmorzar. L’esmorzar està inclòs en el preu del hostel. Hi ha un gran nombre de menges, dolces i salades: i el millor de tot, tot fet a casa; sembla que la “mamma”, la matriarca de la família, que és per allí present, cuina i va traient-ho. Són boníssimes les cosetes que tasto. També em trobo amb un conegut de Girona, casualitats de la vida. I durant tot el cap de setmana, hi continuarem coincidint, ja que acabarà fent el mateix periple que nosaltres. Després d’esmorzar, ens dirigim cap a l’estació de trens. Tal i com ens ha indicat el noi del hostel, agafem el “circumvesuviana” (http://www.eavsrl.it/web/it ). No és gaire car, i hi ha bastants trens. Pugem en un d’ells, ja amb viatge d’anada i tornada i només d’arribar em criden l’atenció dos nois que no paren de mirar tots les bosses de mà i motxilles de la gent. És escandalós, la veritat. Quan fa la primera parada el tren, canvien de vagó i tornen a fer la mateix. I encara ho tornen a fer una tercera vegada. No sé si al final acaben aconseguint quelcom, però després d’unes quantes parades, acaben baixant. Però hi ha una família de gitanos que també sembla que fa de les seves. Inesperadament, quan baixen els dos senyors, també baixen ells, però deixen un dels seus fills, que no deu tenir més de 8 o 9 anys, al tren. Em quedo una mica en estat de xoc per tot el que estic veient, tant a dins com a fora del vagó, ja que passem per zones molt pobres i molt desestructurades. Finalment, després de gairebé 30 minuts, com la majoria d’ocupants del vagó, baixem a la mateixa parada, la de “Pomepeia Villa dei Misteri”. Baixar i saber a on anar a comprar els tiquets d’entrada esdevé un xic caòtic, però amb paciència ho aconseguim. Fem cua i comprem l’entrada (http://www.pompeiisites.org/ ).  Som conscients que només veurem la part més gran de les runes i que ens saltarem d’altres llocs com ara Ercolano o Oponti, per exemple. Una altra cosa que se’ns passa per alt, i que si mai hi tornem segur que solventarem, és baixar una aplicació per mòbil per seguir la història de la ciutat. En algun lloc suposem que hi ha el Vesuvi (http://www.parconazionaledelvesuvio.it/pnv/home/index.asp) , però la climatologia no es permet discernir-lo horitzó enllà. (continuarà)

(La fotografia correspon a una de les primeres cases que es visita entrant per Porta Marina, a Pompeia)