NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (i XIX)

Passem per la zona que seria de cementiri i també veiem el que s’anomena l’hort dels fugitius, a on sembla que van quedar mortes algunes persones, entre elles nens, mentre dinaven a l’aire lliure. Com que no queda pas gaire estona perquè el recinte tanqui, continuen caminant sota un cel que ha estat amenaçant a pluja durant tot el dia, però que el final, ens respecta i ens respectarà. Passem també per davant de la casa del Fauno, així com les cases a on hi ha les conegudes Font Gran i Font Petita o bé la casa dels Amorets Daurats. A la casa del Poeta Tràgic també hi veiem el mosaic d’un gos en actitud amenaçadora, el famós “ Cave Canem”.  Hi ha llocs en els quals sembla que es podria tornar a viure amb quatre reformes. En la majoria de cases també és ben fàcil distingir el pati central de la resta dels habitacles. Després de preguntar, també arribem al bordell, el Lupanar, allunyat del que semblava el centre més neuràlgic de la ciutat. Queda en un carreró estret i a dins encara es veuen pinture, així com els llits de pedra molt ben conservats. I ja serà de les últimes coses que veurem, ja que es fa fosc i les runes estan a punt de tancar. A més, comença a bufar un vent bastant fred i molest. Arribem a l’estació i encara ens hem d’esperar una bona estoneta abans no puguem retornar a Nàpols, desfent el camí d’anada. Finalment, cansats de tot el dia de caminar sobre les pedres de la història, arribem a la ciutat enmig d’una forta pluja. Tot i que el hostel no queda lluny, quedem una mica molls i estem una bona estona descansant abans d’anar sopar. Tot i que volíem tastar una de les altres pizzeries més conegudes de la ciutat, la pizzeria Da Michele (http://damichele.net/ ) , i que no queda gaire lluny del hostel, en desistim en veure la llarga cua i optem per una pizzeria propera, més turística i menys casolana, però a on també sopem bé i bastant econòmicament. El dia ens ha deixat ben baldats i no tardem en tornar a l’hotel a dormir unes horetes, mentre en el cap flueixen imatges del vist i viscut a Pompeia, la imaginació frueix pensant com era la vida allí segles enrere... 
(La imatge correspon a un dels carrers de Pompeia)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís