NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (XIII)

Vil·la dels Misteris

A dos-cents metres de la de Diomedes, hi ha la vil·la dels Misteris. Aquest grandiós edifici és dels més interessants, per la disposició harmoniosa i singular dels diversos espais i per la superba decoració pictòrica. Bastit a la primera meitat del segle II, fou modificat i ampliat diverses vegades; ara es presenta com una construcció quadrilàtera voltada de terrasses panoràmiques, un jardí penjant i una sèrie de llotges. Després del terratrèmol del 62, va passar a pertànyer a uns nous propietaris que en van canviar el caràcter de residència senyorial amb l'afegitó d'una part rústica amb instal·lacions agrícoles.
L'entrada actual és per la part contrària a la principal que, segons la característica pròpia de les vil·les pseudourbanes esmentada fins i tot per Vitruvi, duia directament al peristil. La primera sala que s'hi troba és una gran exedra amb finestres, una mena de galeria panoràmica flanquejada per dues terrasses simètriques que donen a uns porxos. De l'exedra, es passa al tablinum, decorat amb pintures del tercer estil, amb petites figures de regust egipci i símbols dionisíacs d'estil miniaturesc, tot en un fons negre. A través d'un cubiculum adjacent, o directament per una ala del pòrtic, s'accedeix a la sala de la Gran Pintura: una alcova (oecus) de la cambra nupcial, tot seguit transformada en triclini. A les parets, es desenvolupa el gran fris dionisíac que constitueix una de les grans consecucions de la pintura antiga. Realitzat a mitjan segle I aC, és una megalografia composta de 29 grans figures agrupades en diverses escenes, la interpretació de les quals és controvertida.
Tanmateix, l'opinió generalitzada és que el fris representa la iniciació de les esposes als misteris dionisíacs, és a dir, els ritus la difusió dels quals Roma va tractar inútilment de limitar amb el famósSenatus consultum de Bacchanalibus; d'aquí el nom amb què és coneguda la vil·la.[15] Segons aquesta interpretació, les escenes significarien, començant per la paret nord: la lectura del ritual per part d'un infant, potser Iacus o el mateix Dionís; el sacrifici ofert per una noia, que es dirigeix, amb el plat de les ofrenes a la mà, cap a tres dones que oficien un ritu sacrificial; un silè amb la lira vora una panisca (seguidora del déu Pan), que dóna mamar a un cabrit, i Pan mateix; una dona espaordida que fuig; un vell silè i dos joves sàtirs, un dels quals beu d'un recipient que té el silè, mentre l'altre sosté una monstruosa màscara teatral; les noces de Dionís i Ariadna; una jove a punt de destapar el fal·lus de la fecunditat; una figura alada que fueteja una noia; una bacant nua que s'abandona a la dansa; una esposa fent la toaleta i preparant-se per ser iniciada en els misteris; una dona amb mantell, segurament la mestressa de la casa.
L'atri, sense columnes, té les parets decorades amb paisatges nilòtics, sota dels quals hi havia uns plafons pintats de què només en resta el buit que han deixat. Altres pintures d'interès es poden admirar també en altres indrets de la vil·la, que fins i tot disposava d'un petit bany privat d'època preromana, més endavant usat com a rebost. En aquesta vil·la, a més a més, es va trobar l'estàtua de Lívia amb mantell, ara a l'Antiquàrium de Pompeia.

Via de Mercuri

De nou dins la muralla, s'arriba a la via de Mercuri, on tenen l'entrada la casa de la Font Gran i la casa de la Font Petita, totes dues amb graciosos nimfeus amb volta decorats de mosaics.

Seguint per la via de Mercuri, es troba la casa de Càstor i Pòl·lux, amb un atri singular de columnes corínties, d'un tipus present a Pompeia només en quatre ocasions. La decoració pictòrica de la casa fou obra del mateix taller que va fer els de la veïna casa dels Vetis. Les pintures més importants actualment són al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols; tot i amb això, encara en queden algunes a les estances deltablinum i la notable decoració en quart estil del peristil. (continuarà)
(La imatge correspon a l'exposció amb les rèpliques dels cossos trobats originalment a Pompeia)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"