NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 2, 21 de novembre de 2015): visita a Pompeia (IX)

Bordell

El bordell (d'origen incert, probablement relacionat amb bord 'bastard') era el més important dels nombrosos prostíbuls de Pompeia i l'únic construït amb aquesta precisa finalitat. Els altres, de fet, no eren més que una petita cambra, sovint al pis de dalt d'una botiga.
Les prostitutes eren esclaves, normalment gregues i orientals. El preu variava entre els dos i els vuit asos (la ració de vi en costava un): però els diners, tractant-se de dones sense personalitat jurídica, anaven a parar al propietari o a l'alcavot del bordell.
El prostíbul és un petit edifici situat a la cruïlla de dos carrers secundaris: està format per una planta baixa i un primer pis connectats per una escala estreta. La planta baixa es destinava a l'ús per part dels esclaus o de les classes més modestes, cosa que es veu reflectida en la humilitat de la construcció, encara que el poc espai disponible està organitzat amb gran racionalitat.
La planta baixa té dues entrades, un passadís de servei i cinc petites cambres amb el llit i el capçal fets d'obra, tancades amb portes de fusta, mentre que al fons hi ha una comuna. Els llits d'obra es cobrien amb un matalàs. A les parets, hi ha pintades escenes amb diverses postures eròtiques.
Al pis de dalt, s'hi puja per un accés independent a través d'una escala que acaba en una galeria penjada des de la qual s'entra a les diverses habitacions. Aquestes, més amples i decorades que les de baix, es reservaven a una clientela de més categoria. La construcció de l'edifici data dels últims períodes de la ciutat: a l'arrebossat encara fresc de la paret d'una de les cambres va quedar marcada l'empremta d'una moneda del 72. A l'entrada, es podien adquirir els profilàctics que haguessin d'usar els clients.

Via de l'Abundància

Tot el costat sud de l'edifici d'Eumàquia dóna a la via de l'Abundància, travessant la qual s'arriba al Comici, on es feien les votacions per elegir els magistrats de la ciutat.
La plaça del Fòrum, pel costat meridional, està tancada per tres edificis ricament decorats, en forma de grans aules, dues de les quals amb un absis; molt probablement, estaven reservats a l'administració de la vida de la colònia.
La via de l'Abundància (un dels carrers més suggestius de Pompeia, que agafa el nom d'una font amb el bust de la Concordia Augusta, erròniament interpretada com l'Abundància), que conserva el paviment original i disposa de voravies amples i còmodes, fou excavada entre1910 i 1923 per Vittorio Spinazzola, el qual, a més d'ocupar-se de la restauració dels edificis del carrer, va aconseguir de reproduir-ne fins i tot els antics jardins amb les mateixes plantes que hi havia en el moment de l'erupció, gràcies a l'estudi de les arrels que hi va trobar.

Una de les cases del carrer té interessants frescos processionals de tipus popular (primera meitat del segle I, o posteriors al terratrèmol del 62), un estil conservat només a Pompeia amb precedents a Delos entre el final del segle II i el començament del segle I aC. S'hi veu unbaiard (ferculum) portat per uns quants camàlics i cobert amb un baldaquí; a dalt, hi ha un home davant una estàtua, uns artesans parant taula i una Minerva mal conservada. Potser una al·lusió a les activitats artesanals que es devien dur a terme a la casa, sota la protecció de Minerva i Dèdal, també podria ser que figurés una processó durant una celebració gremial. La perspectiva no està aconseguida, les proporcions són poc acurades, el fons és neutre, però l'escena es distingeix amb claredat, com és típic de l'art plebeu. (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels carros que es conserven de la ciutat de Pompeia)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís