Xina i el Tibet, dia 16 (11 d’agost de 2013): Suzhou (I)

El dia d’avui el recordaré durant tota la meva vida, almenys fins que el que he viscut avui ho superi... i no és res més que la calor asfixiant, en ma vida he viscut tanta temperatura! Al matí, quan m’he aixecat i he obert les cortines ja s’insinuava que el dia seria calorós. De totes maneres, una boira permanent està ubicada sobre Xangai, segurament fruit de la contaminació que no deixa que es vegi el cel blau. Baixo de nou a esmorzar i es repeteix el mateix panorama d’ahir: ple a vessar i he de menjar un mos dreta. I tot seguit, ja comença el tour. Avui em ve a recollir la mateixa noia que em va venir a rebre divendres a l’aeroport, la Julie. Però no m’entusiasma del tot el pla d’avui, ja que no hi ha més turistes i anirem soles. M’agrada molt més conèixer gent i compartir l’experiència. La Julie parla prou bon anglès, però moltes vegades es fa molt difícil entendre-la i hi he de posar els cinc sentits i ni així. M’explica una mica el que farem i després em puc adormir, ja que marxem a gairebé una hora en cotxe de Xangai, concretament a Suzhou (http://en.wikipedia.org/wiki/Suzhou ), i és una ciutat molt antiga, fundada el 514 abans de Crist. Quan marxem de Xangai, a quarts de nou del matí hi ha tenim 30 graus i ja em fonc de calor. I quan arribem a Suzhou, ja ni en parlem. La primera parada és per visitar una mena de carrer antiquíssim amb un canal. De totes maneres, anem a preu fet i ni entrem al carrer a on es paga, sinó que directament passem per un carrer comercial encara mandrós, amb la majoria de botigues tancades. Aquí ja em començo a morir de calor i la veritat és que no ho gaudeixo gaire. El carrer és bonic, et transporta a temps immemorials, però el meu cervell només demana aire condicionat! Tot seguit pugem al cotxe (quin descans!) i el xofer ens porta fins uns jardins. I és que Suzhou, a part de conèixer’s com a la Venècia d’Àsia, té moltíssims jardins. Fa uns anys en tenia més de 160, mentre que actualment en té uns 60, aproximadament.  Els jardins als quals anem són els de “The lion forest Garden” (http://en.wikipedia.org/wiki/Shizi_Lin ), tot i que en el meu pla de viatge original sembla que havíem d’anar als Lingering (http://en.wikipedia.org/wiki/Lingering_Garden) , però no em fa res.  Mentre espero que la Julie compri les entrades, ja em noto defallir de la calor que fa. Malgrat l’aigua i tot el que bec, no m’acabo de trobar bé. Tot i això fem la visita. Els jardins han estat declarats per la UNESCO Patrimoni d’interès cultural. Vas ser construït durant el 1342, en la dinastia dels Yuan (http://en.wikipedia.org/wiki/Yuan_Dynasty ). Està bastant ple de turistes i la veritat és que no paro gaire esment a les explicacions; estic més preocupada per mantenir el tipus i no desmaiar-me que no pas a res més. Alguns detalls que em queden de les explicacions són que el terra està dissenyat amb uns símbols que signifiquen fortuna i també un de gran, davant dels habitacles, que vol dir longevitat. Un altre fet que em crida l’atenció és que hi ha moltíssimes roques esculpides i amb diferents formes que em fan pensar en travertins (http://ca.wikipedia.org/wiki/Travert%C3%AD) . També que hi ha habitacions separades, segons si són per homes o dones. Les dels homes tenen més bona vista i a més, més còmodes... Continuem amb el recorregut i llavors ve el que més m’agrada de tot el jardí: una mena de laberint rocós, amb un petit estany. La guia em deixa una mica de temps lliure i m’hi perdo. Segons sembla,  un emperador hi va estar perdut hores i hores. I la veritat és que és ben intricat i m’hi perdo una mica, però almenys s’hi està una mica fresc. També hi ha una petita cascada, flors de lotus (http://en.wikipedia.org/wiki/Nelumbo_nucifera ), etc . (continuarà)

(La imatge correspon a un dels canals de Suzhou)