Bòsnia i Croàcia. Dia 4, l’illa de Brac i Split (25 d’agost de 2013) (i II)


El primer que fem quan arribem a la ciutat és anar a buscar el hostel que hem reservat, el Buzz Hostel (http://www.hostelbookers.com/hostels/croatia/split/56656/) , prop de la platja de Split. En GPS ens guia bastant bé fins al lloc, que resulta ser una residència d’estudiants. El fet curiós és que hi ha dues residències d’estudiants amb el mateix número. El hostel és gran. Les habitacions són netes però tot és molt vell; la pintura cau a trossos en molts casos (a la nit ens cau a la dutxa un tros de sostre, però per sort, sense conseqüències per a cap de nosaltres!!!), però és econòmic, té aparcament a prop i relativament cèntric.  Deixem les coses, ens dutxem i anem a explorar la ciutat. Ja és negra nit, però la temperatura és molt agradable. Split (http://en.wikipedia.org/wiki/Split,_Croatia) ja és una ciutat gran, amb uns 174000 habitants, essent la segona ciutat més gran de Croàcia. Anem ja directament cap a la zona portuària, a la zona del palau Dioclecià (http://en.wikipedia.org/wiki/Diocletian%27s_Palace) , patrimoni mundial per la Unesco i considerat un dels monuments romans més impressionants del món. Allí hi ha multitud de carrers i carrerons, molt ben conservats alguns i no tant d’altres. Hi ha zones encara bombardejades i no reconstruïdes, i també molta activitat. Hi ha parades al carrer, concerts, bars i restaurants oberts, etc.  Split es va fer famosa quan l’emperador Dicoclecià (245-311) (http://en.wikipedia.org/wiki/Diocletian ), que perseguia els primers cristians, va fer construir el palau per tal de poder-s’hi retirar. Més endavant altres emperadors també van utilitzar aquest palau, fet amb pedra de Brac, com a lloc de descans. Durant l’època medieval Split va ser un lloc molt pròsper, però quan els venecians la van conquerir, el 1420, va començar un declivi. Més endavant hi van arribar els austríacs (1797 a 1918) i llavors ja va passar a formar part de Iugoslàvia primer i de l’estat croat després. La zona del palau Dioclècià és impressionant i tot i que no ho visitem, hi ha llocs que potser en una propera visita sí que s’hauran d’explorar, com ara la capella d’Arnir, el palau Papalic o el Protiron, entre altres. El dia ja no dóna per a molt més. Busquem un restaurant una mica econòmic (la zona és cara) i sopem tot mirant el Barça i xerrant amb un amable cambrer que parla espanyol.  Per variar, com hem fet cada dia, també sentim parlar català, ja que uns comensals d’una taula propera ho fan amb el dialecte valencià. Paguem i perdent-nos de nou pels carrers d’Split anem a descansar unes hores al hostel, que demà, de nou, tocarà matinar. De totes maneres, marxo amb la sensació que m’hauria agradat disposar d’algunes horetes més per a poder conèixer una mica més a fons Split...
(La fotografia correspon al palau Dioclecià d'Split)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís