Xina i el Tibet, dia 15 (10 d’agost de 2013): Xangai (II)

Quan acabem de fer la visita, voltem una mica pel gran basar que és voltant del jardí i fem algunes compres. La següent destinació del matí és una casa de tes, molt similar a la que ja vaig visitar a Pequín. Pràcticament és el mateix ritual i provant els mateixos tipus de tes. En aquest cas em fixo que hi ha tes que s’han de “rentar”, és a dir, que es llença la primera aigua i després es torna a omplir. També ens fan el numeret del “Pipiboy”, una mena de figura de ceràmica amb un forat al penis. Si l’aigua està calenta per fer te, pixa, sinó, no. També de nou el ritual de veure el te amb tres glops: un per la felicitat, un per la salut i una per la fortuna. I amb això també ens ensenyen un gripau que , quan s’hi tira aigua calenta, adopta tres colors, també per aquests mateixos motius.  La noia també ens explica una miqueta que les fulles de cada tipus de te, depenent del te, es poden reciclar unes quantes vegades.  Per exemple el te pur es pot fer servir unes 8 vegades (és caríssim aquest te, ja que necessita uns vuit anys de fermentació!).  També convé saber que per cada tipus de te, hi hauria d’haver una coberteria única, i millor si és de ceràmica marronosa o negra enlloc de porcellana. Un cop acabada la visita anem a la propera destinació, al Bund. El Bund (http://en.wikipedia.org/wiki/The_Bund)  és l’observatori des d’on es poden veure la majoria d’edificis espectaculars i futuristes que hi ha a l’Àrea Financera, just al davant, a l’altre costat del riu. La imatge és realment brillant, però també ho és la de Nova York o Boston, per exemple. A més, hi ha una fina capa de boirina, que crec que deu ser culpa de la contaminació, que no deixa que es vegi del tot clar. En aquest moment, malgrat l’agradable conversa amb la parella colombiana, penso que m’agradaria molt més estar al Tibet que aquí... Darrera el Bund també hi ha l’edifici del Banc Nacional de la Xina. Tot seguit, la propera destinació del dia és anar a dinar en un restaurant proper a on de nou, fem un menú xinès a base de compartir plats i que no varia gaire dels altres que he fet: arròs, verdures, pollastre, vedella, sopes, etc... Engolim ràpid i sortint al carrer, de nou, el cop de la calor asfixiant que fa que no deixi de suar i que no gaudeixi del tot de la visita. Creuem un pont de 2.3 Km per sota el riu Huangpu (http://en.wikipedia.org/wiki/Huangpu_River ) i anem a parar directament a l’àrea financera: edificis enormes, gratacels i més gratacels, la Pudong New Area (http://en.wikipedia.org/wiki/Pudong)  Actualment estan construint el que serà l’edifici més gran, però de moment el que més altura posseeix és el Shanghai World Financial Centre (http://en.wikipedia.org/wiki/Shanghai_World_Financial_Center ) que fa 497 metres d’alçada i té miradors a diferents plantes. No hi pugem, ja que val més de 15 euros fer-ho. L’edifici, ens explica la guia, que el van construir els japonesos i que volien que tingués la forma de la bandera del Japó, fet al qual el govern xinès es va oposar totalment i ara té forma d’una mena d’espasa de samurai (els lavabos són d’estil japonès, amb botonets!).  Però d’aquesta zona, la icona més coneguda és la Pearl Tower (http://en.wikipedia.org/wiki/Oriental_Pearl_Tower), una torre de televisió de 468 metres d’alçada que durant anys va ser l’edifici més alt de Xina.  Xangai, de tots maneres, té una gran llista d’edificis altíssims! (http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_tallest_buildings_in_Shanghai). Tenim una mica de temps lliure per entrar al Shanghai World Financial Centre abans de marxar cap a la zona del Shangai Expo Park (http://en.wikipedia.org/wiki/Shanghai_Expo_Park ) Allí s’hi poden veure edificis espectaculars, com la forma de plat volador del Mercedes Benz Arena (http://en.wikipedia.org/wiki/Mercedes-Benz_Arena_(Shanghai) ) o bé el Pavelló de la Xina (http://en.wikipedia.org/wiki/China_pavilion_at_Expo_2010 ), realment espectacular. Ho veiem tot des de dins de la furgoneta, ja que la incursió per anar davant del Mercedes Benz Arena ha resultat esgotadora per culpa dels més de 40 graus!  (continuarà)

(La imatge és dels Yu Garden de dia)